Les dues rutes possibles per al transport marítim des d'Àsia. Foto: Ana Gómez.
Que els pols s’estan desfent és un fet que ningú no posa en dubte. El culpable d’aquest fenomen és l’efecte hivernacle, una arma de doble fil. Per una banda, evita que el nostre planeta sigui un món gelat sense vida en permetre’ns conservar part de la radiació solar. Per l’altra, i a causa de l’excés de diòxid de carboni que la nostra espècie envia a l’atmosfera, l’efecte hivernacle està fent pujar la temperatura de la Terra més del que els pols poden tolerar. D’aquesta manera, la mateixa eina que va possibilitar l’aparició del primer ésser viu fa milions d’anys es convertirà en la soga que acabarà amb nosaltres. Si bé és cert que les advertències sobre els perills del canvi climàtic no són noves (ja se’n parlava a principis del segle XX), els governs d’arreu del món continuen sense escoltar-les, tot i que estan corroborades pels científics des de fa dècades.
El CO 2 provinent de la crema de combustibles fòssils ha fet créixer la temperatura del nostre planeta mig grau centígrad en un segle. Es preveu que el 2020 s’haurà incrementat un grau més i el 2050, dos. Aquest canvi de temperatura pot semblar minúscul però els efectes estan sent devastadors. El més visible és el desglaç de l’Àrtic que està eradicant la vida de milers d’animals i provoca que l’escalfament de la Terra sigui més elevat.
Com un peix que es mossega la cua, a mesura que el Pol Nord es fon, es redueix l’albedo de la superfície de la Terra (els rajos del sol reflectits al gel) i s’incrementa la radiació absorbida pel nostre planeta. Això fa que el nostre món s’escalfi encara més, pel diòxid de carboni acumulat i per la manca de gel.
Els pronòstics més catastròfics i alhora més acceptats per la comunitat científica, situen un Camp de Tarragona desèrtic abans que s’acabi aquest segle. Les prediccions ja no tenen a veure amb els nostres besnéts sinó amb nosaltres i els nostres fills. El món s’autodestrueix consumint combustibles fòssils per generar una energia que es pot extreure dels rajos de sol, de la força del vent i del moviment de l’aigua. El motiu d’aquesta contradicció és econòmic. Els interessos dels lobbys de poder que depenen del petroli, del carbó i del gas natural prevalen davant la integritat del planeta. Només cal donar un cop d’ull a expresidents del Govern espanyol que, independentment del seu color polític, formen part dels equips directius d’empreses energètiques que treballen amb no renovables.
Però si parlem d’interessos econòmics, els ports de la conca mediterrània tenen molt a dir en aquest aspecte. Són els que a curt termini notaran els efectes del canvi climàtic. El desglaç del Pol Nord ha obert rutes marítimes que abans eren intransitables a través de l’oceà Àrtic i ha fet que el transport de mercaderies entre Europa i Àsia sigui més curt pel nord que no pas a través del canal de Suez.
A tall d’exemple, a una empresa xinesa que vulgui entrar mercaderies a Europa fins fa poc li sortia molt més a compte anar a Tarragona (16.312 quilòmetres des de Xangai) que no pas a Rotterdam (uns 20.000 km des de Xangai). Amb la nova ruta per l’Àrtic —de moment només transitable durant els mesos de més calor— la distància entre Xangai i Rotterdam s’escurça fins a 14.075 km. D’aquesta manera trobem que, per culpa del desglaç del Pol Nord, la Xina té l’entrada de mercaderies a Europa per mar 2.300 quilòmetres més a prop o, dit d’una altra manera, tres dies i setze hores menys. I el que és pitjor per a nosaltres: aquesta entrada deixa de ser la costa mediterrània per convertir-se en el mar del Nord.
Encara és aviat per refermar les pèrdues que ports com el de Tarragona han pogut tenir a causa del canvi climàtic, ja que la primera exportació d’una naviliera xinesa per l’Àrtic es va dur a terme l’agost de l’any passat. Tot i això, i potser només és una coincidència, segons dades del Port de Tarragona, el volum de tràfic portuari provinent d’Àsia durant el 2013 va ser de poc més de la meitat que el 2012, passant dels 1,4 milions de tones a les 763.000. Una baixada que l’Autoritat Portuària atribueix a la crisi però que des de 2009 no havia estat tan important percentualment parlant.
A banda, i tenint en compte el naixement del ChemMed, el clúster químic de la Mediterrània ubicat a Tarragona, un dels objectius del Port és vendre’s al mercat asiàtic (l’any 2013 va representar només el 3% del total). Aquesta tasca de promoció es pot veure troncada si els competidors del Mar del Nord afegeixen la proximitat marítima a la millor connexió viària i ferroviària amb la resta d’Europa que ja tenen.
Tot i que els agents polítics i econòmics semblen aliens a aquest problema, al·legant que encara han de passar molts anys perquè es consolidin les rutes pel Pol Nord, Peter Wadhams, professor de física oceànica de la Universitat de Cambridge, afirmava en un estudi de finals de l’any passat que l’oceà Àrtic podria perdre tot el seu gel en una època tan pròxima com l’estiu de 2015.
Espanya no intervé mentre que la Xina i Rússia en treuen profit
Greenpeace ja fa anys que demana que l’Àrtic sigui declarat santuari. La petició s’ha fet al Consell Àrtic format per Canadà, Rússia, Noruega, Dinamarca, Islàndia, Estats Units, Suècia i Finlàndia.
Que l’Àrtic fos declarat santuari, no només serviria per preservar el seu estat sinó que evitaria també el trànsit marítim per aquella zona i milloraria l’economia dels ports de la Mediterrània. Rússia ja està traient rèdit de la permissivitat del consell establint rutes marítimes i duent a terme perforacions petrolíferes que acceleren encara més el desglaç. La Xina, que no era estat membre, ja s’ha espavilat a entrar-hi com a membre observador. Mentrestant, Espanya, que és estat observador des de 2006, continua sense pronunciar-se i sense donar suport a la preservació de l’Àrtic que, a banda de ralentitzar un canvi climàtic que desertitzarà gran part de l’Estat, posa traves al futur econòmic dels ports mediterranis.
Greenpeace porta més 5,3 milions de signatures recollides a l'espera d'arribar a l'objectiu dels sis milions. La recollida de firmes es realitza en el següent l'enllaç .
Greenpeace porta més 5,3 milions de signatures recollides a l'espera d'arribar a l'objectiu dels sis milions. La recollida de firmes es realitza en el següent l'enllaç .
