Jordi Rivas és el responsable de comuniciació del Centre d’Art de Tarragona, Vicent Añó s’encarrega de la mediació i Cèlia del Diego n’és la directora. Foto: Cedida.Segons publica el setmanari Notíciestgn, el mitjà ha tingut accés a un document sobre els comptes de l’empresa Progess SL relatius a la gestió i direcció del Centre d’Art de Tarragona durant el 2012. Segons aquest document, l'empresa hauria dedicat gairebé la meitat del seu pressupost al pagament de dos sous. En concret, es van destinar 52.840€ a pagar el sou de la directora del Centre d’Art (CA) de Tarragona, Cèlia del Diego, el que representa 4.405€ al mes. Per pagar a la persona responsable de la comunicació, Jordi Rivas, segons aquest document, es destinaven 39.630€ a l’any, que esdevenen 3.302€ al mes.
El pressupost total del Centre d’Art durant el 2012 va ser de 203.000€ més els impostos, diners principalment aportats per administracions públiques com l'Ajuntament de Tarragona i la Generalitat, tot i que l'administració catalana va comunicar recentment que deixava de destinar-hi diners per manca de liquiditat i en considerar que el CA no havia cobert les expectatives inicials. Si als dos sous esmentats sumem una partida de prop de 10.000€, inclosa en l’apartat de personal que s’anomena “despeses d’estructura”, trobem que el total de recursos destinats a pagar sous supera els 102.000€ més impostos. És a dir, més de la meitat dels recursos del Centre d’Art es van destinar a personal.
Analitzant aquest mateix document trobem que el segon apartat amb major despesa és el de “Producció de programes” amb 71.800€. D’aquests, 41.800€ es van destinar a programes de difusió. Si consultem la memòria del Centre d’Art de 2012, veurem que durant tot l’any es van fer dos programes de difusió, les exposicions: Habeas Corpus i Bouchra Khalili, aquesta darrera comissariada per la mateixa Cèlia del Diego. Cal esmentar que, pel que fa a difusió, el Tinglado 2 també va acollir la cloenda del Festival Rec, acte que va anar a càrrec del festival i que va significar una despesa d’uns 500€ per al centre.
Adjudicació polèmica
La gestió del Centre d’Art de Tarragona va ser adjudicada a l’empresa de Barcelona Progress SL, especialitzada en serveis socials, tot i que hi havia una empresa i una unió temporal d’empreses (UTE) de Tarragona al concurs. Aquest aspecte territorial ja va fer alçar veus crítiques entre diversos sectors culturals de la ciutat, ja que, tot i que Cèlia del Diego és de Tarragona, ella mateixa admetia en una entrevista al Públics de maig de 2011 que “no conec gaire el territori i tinc moltes ganes de descobrir-lo perquè, tot i que sóc d’aquí, ja fa vint anys que visc a Barcelona”.
Les bases per les quals es regia aquesta adjudicació van ser redactades amb la participació de membres del Comitè Impulsor del Centre de Creació i Pensament Contemporanis de Tarragona, ens embrionari del CA, en què participaven diversos artistes de Tarragona i sota la coordinació del crític d’art Cristian Añó i la mateixa Cèlia del Diego.
De fet, entre les quatre persones que decidien a qui s’adjudicava la gestió del Centre d’Art (el comitè d’experts) hi havia tres dels membres del Comitè Impulsor del Centre de Creació i Pensament Contemporanis. Concretament, el comitè d’experts que va puntuar les tres propostes i va adjudicar el Centre d’Art de Tarragona a Progress SL estava format per Oriol Picas, aleshores subdirector general d’Equipaments Culturals de la Generalitat; Adam Manyé, que era director dels Serveis Territorials de Cultura; Chantal Grande, representant del CONCA, i Antonio Salcedo com a únic representant del Comitè Impulsor. Tot i això, si consultem la documentació publicada el 2007, tant Manyé com Grande també formaven part del Comitè Impulsor que coordinaven Cèlia del Diego i Cristian Añó.
Un any en blanc
A mitjan abril de 2011, el Centre d’Art de Tarragona començava a caminar després que se signés el contracte per a la gestió i direcció de l’espai. Aquell any, el consistori tarragoní va ingressar uns 160.000€ a l’empresa Progess SL per engegar l’equipament cultural. Però fins a finals de novembre no es duria a terme cap acció visible pel públic. En aquest cas van ser els tallers “Obert per reflexió” dels quals es van fer set sessions abans d’acabar l’any.
Mesos abans, el juliol de 2011, el director dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona, Jordi Agràs, ja havia anunciat que l’aportació de la Generalitat al centre d’art tarragoní es reduiria (al final ha estat innexistent). En declaracions que va recollir el diari El Punt, Agràs argumentava que “no té sentit pagar el global previst al conveni, ja que enguany el nou centre, amb la direcció des del passat hivern de Cèlia del Diego, no ha organitzat cap exposició.”
En aquest sentit, cal recordar que tot i que el contracte no es va signar fins l’abril de 2011, l’adjucació ja s’havia dut a terme el novembre de 2010. I el projecte, sent com va ser el guanyador d’un concurs amb dos participants més, havia d’incloure un planejament acurat per tal de començar a treballar des del primer dia. Sigui com sigui, el primer projecte del Centre d’Art Tarragona (“Obert per reflexió”, 21/11/2011) s’inicia més d’un any després que s’adjudiqui la direcció (09/11/2010). A banda, l’activitat “Obert per reflexió” no era una exposició que requerís un comissariat, una contractació i una instal·lació, sinó una sèrie de reunions (o presa de contacte) amb diversos agents artístics del territori.
Un CA “especialitzat en mediació”
Aquesta va ser l’afirmació de la directora del Centre d’Art de Tarragona en una entrevista al Públics de maig de 2011, setmanes després que se signés el contracte que la convertia en la nova i primera responsable de l’espai artístic.
Si fem un cop d’ull a l’informe del comitè d’experts encarregat de l’adjudicació del projecte elaborat el 8 de novembre de 2010 veiem que la mediació “és l’eix fonamental del projecte de Progess. Incorpora la recerca i la investigació en aquest àmbit i ho basa tot en la mediació. En un context com el de Tarragona és imprescindible que la mediació sigui un pilar fonamental”. Amb tot la inversió en aquest camp, coordinat casualment per Cristian Añó, crític d’art i company de Cèlia del Diego en la coordinació del Comitè Impulsor, és de 24.000€, aproximadament la meitat que el que es destina a la difusió i molt menys de la meitat del sou de la directora del centre.
