L’ensorrament de la terrassa del restaurant Voramar d’Altafulla ha fet encara més evident que l’erosió del litoral demana mesures urgents i valentes. Els municipis de costa de la demarcació de Tarragona tenen cada cop menys marge de maniobra. Temporals com el d’aquest d’abril, de gairebé un mes de durada, s’empassen la sorra i apropen el mar a passejos, passarel·les, cases o càmpings.
El que ha passat a Altafulla no és un fet excepcional, al llarg del litoral tarragoní hi ha molts punts on la regressió amenaça espais urbanístics. La plataforma del Miracle de Tarragona, el passeig de la platja Llarga de Roda de Berà, la plaça del Mil·lenari de Calafell o l’edifici Finisterre del Francàs en són altres exemples. En aquest context, el debat sobre la desconstrucció d’elements urbanístics és cada cop més present.
Fer recular o eliminar espais urbans
Els municipis de costa que van des de l’Hospitalet de l’Infant fins a Sitges es van unir en un grup de treball a principis del 2020. Els devastadors efectes del temporal Glòria, entre d’altres, van evidenciar la necessitat de treballar de forma conjunta per buscar solucions. D’aquí va néixer la Taula de Municipis per un Litoral Sostenible, apostant per una estratègia conjunta, ja que el litoral no entén de fronteres municipals.
En consonància amb l’informe ‘Un litoral al límit’, del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), es van marcar les línies a seguir. Naturalització de les platges (afavorint els espais dunars), foment de la vegetació autòctona i desconstrucció d’elements urbanístics en serien els punts destacats. L’últim és el més delicat i polèmic, ja que, a més de l'elevat cost econòmic, des d’alguns sectors es veu com un cop al sector turístic.
Però experts en recuperació de les platges, com el doctor en geologia Xisco Roig, alerten que la desconstrucció d’elements urbans és inevitable. En la línia del que proposa el Servei de Costes, Roig creu que les aportacions de sorra —tan habituals fa uns anys— no solucionaran el problema. Si els municipis no plantegen fer recular molts dels elements de primera línia de costa, el mar ho acabarà fent de forma natural, afirmen.
El passeig de les Botigues de Mar
A Altafulla els fets s’han precipitat amb l’esfondrament de la terrassa del Voramar que, de retruc, ha provocat una moció de censura. L’oposició demanava una pla de xoc per acumular sorra o fer un mur de contenció amb pedres. Acusen l’executiu local de no fer res mentre llocs com el passeig de les Botigues de Mar es troben en una situació delicada.
Però des de Costes descarten fer grans aportacions de sorra com les que es feien abans. «Abocar sorra en un lloc que és regressiu, perquè al cap de poques setmanes o mesos un temporal s'ho endugui, no té sentit», afirma el cap del Servei Provincial, Antoni Espanya. La línia actual és deixar unes setmanes per veure si aquests indrets tornen a guanyar platja de forma natural, com passa molts cops.
Això no vol dir que no es facin moviment de sorra dels llocs on més se n’ha acumulat a altres que han quedat més buits. Però és una actuació que no es planteja fins al mes de juny, per evitar que nous temporals deixin les platges igual. En el cas d’Altafulla, el consistori va aprovar fa un temps el pla ‘Altafulla Platja Viva’ per recuperar el sistema dunar com a protecció natural davant les llevantades.
La plataforma del Miracle
A Tarragona, l’últim temporal ha fet que l’aigua hagi arribat de nou als fonaments de la plataforma del Miracle. Aquest element situat a la platja del mateix nom ja fa temps que està en qüestió, i el consistori planteja la seva eliminació. Per això ha presentat un projecte als fons Next Generation per poder dur-lo a terme.
També la Platja Llarga pateix fortes erosions, que aquest abril van provocar la desaparició d’un espai de pas en una zona pròxima al càmping. «Ja hem començat a plantejar com ho hem de fer amb l’espai que ocupen els càmpings», explica la regidora de Platges, Eva Miguel Gascón. Abans de prendre mesures, però, han demanat un informe a Costes sobre les dinàmiques del litoral tarragoní.
«Ha de ser la base sobre la qual prendre mesures estructurals i valentes», afegeix la regidora tarragonina. Eva Miguel també creu que la gestió del litoral demana «molta comunicació amb els ciutadans i trencar amb l’oportunisme polític», en referència al que ha passat a Altafulla.
La plaça del Mil·lenari
Calafell és un dels altres municipis que ja ha començat a naturalitzar les seves platges, començant per la de Segur. El regidor d’Ecologia Urbana, Aron Marcos, destaca que les actuacions s’han de basar en la recuperació de sistemes dunars i la reubicació d’espais urbans. «Fer esculleres no és la solució, perquè tenen una vida útil d’uns 30 anys», afirma el regidor.
Per això creu que els Next Generation poden servir per encarar unes actuacions d’envergadura que serveixin «per a les pròximes generacions». A Calafell, l’espai urbà més delicat és la plaça del Mil·lenari, que està sobre la sorra i pateix els embats constants de l’aigua. Marcos assegura que «és difícil que ara mateix pugui caure», però admet que «cal fer alguna actuació de cara al futur immediat».
El consistori ja té sobre la taula la possibilitat de desconstruir aquesta plaça, que està «infrautilitzada i provoca dinàmiques erosives als costats». Pel que fa a la sorra, des de Calafell estan «en contra del dragatge de sorra del fons marí», però no dels moviments de sorra. «Nosaltres estem condemnats a fer-ne cada, any perquè se’ns en queda al port de Segur», explica Marcos.
«El tema és quan i com fer-ho, per no afectar l’ecosistema. Cal tenir un pla al respecte» avisa el regidor. El Servei de Costes va confirmar fa uns dies que faria una aportació de sorra a Calafell per compensar les últimes pèrdues.
El conjunt Finisterre del Francàs
Al Vendrell, la platja que més pateix l’erosió, des de fa anys, és la del Francàs. Fa dos hiverns, un temporal va provocar l’ensorrament d’un pas per a vianants que formava part del conjunt Finisterre, situat a primera línia de mar. Fa un any, Costes va fer una escullera en aquest punt, però les restes destrossades del pas segueixen a la sorra.
No només això, l’erosió en aquest punt continua, creant seriosos dubtes sobre el seu futur. «És un lloc privat i el tema és molt delicat», es limita a apuntar la regidora de Platges, Bàrbara Peris. Xisco Roig va assegurar que aquesta platja estava «condemnada a mort», perquè no hi ha prou sorra per impulsar una renaturalització.
En aquest sentit, Roig va explicar que l’única solució pel conjunt Finisterre passava per «l’enginyeria». Tot i que no és partidari de fer esculleres, en aquest cas l’expert la va defensar perquè, en cas contrari, seria molt perjudicial per a l’estructura dels edificis.
El que de moment ha fet el Vendrell és retirar elements fixos que hi havia a la sorra, com casetes o torres de socorrisme. Al seu lloc se n’han posat de mòbils, que es poden treure i posar. També s’han canviat passarel·les, alhora que en alguns punts s’està afavorint la vegetació autòctona.
El debat dels espigons
Altres municipis no tenen urgències tan grans respecte a elements urbanístics. És el que passa a Torredembarra, on els principals reforços de sorra s’han de fer al Barri Marítim. Als Muntanyans la renaturalització va impedir que temporals com el del Glòria fessin grans destrosses al litoral, segons el consistori.
A Cunit atribueixen la seva situació als espigons que tenen a les platges, un altre element que està en debat. Mentre diferents experts advoquen per eliminar-los, des de Cunit afirmen que, sense ells, les seves platges estarien «molt pitjor». L’alcalde, Jaume Casañas, defensa el model de «transició suau» que estan impulsant, que combina els espigons amb la naturalització de les platges.
On també es demanen espigons és a Roda de Berà, on els temporals amenacen el passeig marítim de la platja Llarga. L’Ajuntament veu perillar la temporada turística i ha demanat una regeneració urgent de la sorra d’aquesta platja. També han reiterat la necessitat de posar en marxa «el projecte d’espigons que el Ministeri d’Agricultura va redactar».
