Les emergències sanitàries, a partir d'ara en mans del GPS

El Camp de Tarragona comença a fer funcionar aquest dijous les noves ambulàncies i Vehicles d'Intervenció Ràpida (VIR) | El SEM assegura que la resposta serà més àgil, tot i l'escepticisme de metges i infermeres, així com els municipis més afectats, els de les comarques d'interior

Publicat el 14 de gener de 2016 a les 07:00

Dos infermers, a l'interior d'una unitat de Suport Vital Avançat. Foto: Josep M. Llauradó


Aquest dijous 14 de gener a les vuit del matí es posa en marxa el nou sistema d'emergències, en el Transport Sanitari Integrat (TSI), que dispersa els professionals en tres tipus de vehicles: les ambulàncies de Suport Vital Bàsic, les de Suport Vital Avançat i els Vehicles d'Intervenció Ràpida (VIR). Aquests darrers seran els únics que hi duguin un metge i serviran per fer una atenció més àgil i arribar abans al lloc dels fets.

Posteriorment, aquest haurà de decidir si cal o no trasllat i, en cas que sigui necessari, avisar l'ambulància més propera. I aquí rau el conflicte que des de fa mesos els col·legis professionals i els sindicats planten contra el Departament de Salut: mentre uns diuen que es redueix el temps de resposta —els VIR s'aniran movent pel territori i poden circular amb més facilitat i rapidesa— els altres asseguren que el doble viatge que suposa un trasllat —d'una banda el metge i de l'altra l'infermer— fa que no s'arribi correctament a cap de les demandes.

En total, al Camp de Tarragona hi haurà 46 nous vehicles, 39 dels quals de Suport Vital Bàsic —que traslladen només tècnics d'emergències sanitàries—, quatre d'avançat i finalment tres VIR. Aquests últims tres, tot i que no seran en una base fixa sinó que la seva tasca és anar-se movent per anticipar-se a l'acció, pertoquen a la base d'Alcover, a la de Tarragona i a la de Torredembarra i Coma-ruga. 
 
Preocupació a les comarques d'interior

La substitució de les ambulàncies que hi havia fins ara per aquests nous models pot fer que comarques com la Conca de Barberà quedin perjudicades. Aquest és un extrem que el cap territorial d'emergències, Alfonso López, nega rotundament: «Estem convençuts que la resposta serà més ràpida que ara». Montblanc, que fins ara tenia un metge durant el dia, disposarà d'una unitat de suport vital avançat, però si vol un metge d'emergències haurà de cridar el VIR, que es trobarà, amb sort, a Alcover, a no ser que aquest es trobi a Reus, a Valls o a qualsevol altre municipi de la seva influència a la rodona, en un trajecte de vint minuts. Com que la missió d'aquests vehicles és moure's constantment, tot quedarà en mans del GPS, amb la localització i l'ordre des de la unitat de coordinació del SEM. En zones muntanyoses s'aplicaria el mateix protocol que fins ara, és a dir, fer ús de l'helicòpter, però el concurs d'adjudicació en aquest àmbit encara està en marxa i de moment el Camp de Tarragona només disposa del que hi ha a Móra d'Ebre.

Tot i que López assegura que els vehicles estaran entre si a una distància de «màxim 15 minuts», la casuística pot fer que un dels dos necessiti l'arribada de l'altre per fer el trasllat però que no n'hi hagi cap de disponible en més de vint minuts a la rodona. Sobre aquesta situació, el cap del SEM al territori creu que «com a mínim donarem la mateixa resposta d'ara» i demana «dos mesos» per poder avaluar com funciona el nou sistema. «Fins ara el metge i l'infermer anaven junts en un mateix vehicle, si hi havia dos serveis alhora i no hi havia més ambulàncies disponibles, havíem de deixar d'atendre una emergència», assegura.
 

Els vehicles disposen d'un GPS per ser localitzats i atendre així les emergències més properes, a demanda de la unitat de coordinació. Foto: Josep M. Llauradó


Més personal i més formació 

Tot i necessària i exigida, la formació complementària del personal per poder atendre correctament el pacient pot no ser suficient per a determinades tasques de diagnòstic, indicació clínica i tractament. Tret dels casos de vida o mort, infermers i metges se seguiran necessitant mútuament en tant que cadascú està autoritzat legalment per a responsabilitats diferents.

El que caracteritza aquest sistema, però, és l'increment de personal i de pressupost, així com les novetats tecnològiques, com ara l'equipament d'un cardiocompressor tant als VIR com a les unitats de suport vital avançat, que agilitzaran la feina dels professionals. També comptaran amb un monitor i un respirador d'última generació. El contracte de l'adjudicació, fet a l'empresa Egara, té un valor total de 214 milions d'euros i una vigència de sis anys, prorrogable fins a un màxim de deu. Segons ha apuntat Alfons López, «el sistema d'emergències català és dels més dotats del món».
 

Una infermera, a l'interior d'una unitat de Suport Vital Avançat, utilitzant el nou cardiocompressor. Foto: Josep M. Llauradó

 

Exterior i interior d'una unitat de Suport Vital Bàsic. Foto: Josep M. Llauradó