La renda garantida de ciutadania, el complement salarial mensual de 664 euros que haurien de rebre les persones amb un baix nivell d'ingressos, podria ser una realitat a finals d'aquest any. El president de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, Oriol Illa, ha explicat aquest divendres que hi ha un preacord entre el Govern, els grups parlamentaris i les entitats socials que hauria de permetre aprovar l'avantprojecte de llei de la renda abans de l'estiu. L'objectiu és que les famílies monoparentals amb fills a càrrec i sense cap ingrés la comencin a percebre el setembre d'aquest any.

Illa ha assistit a la reunió trimestral de la comissió de seguiment dels acords que es van prendre en el ple sobre emergència social del Parlament, celebrat el març del 2016. Les entitats han reclamat més concreció en les propostes que es van debatre i aprovar llavors, i han demanat al Govern que elabori un calendari amb les previsions d'execució. El representant de la Taula del Tercer Sector, que aplega més de 3.000 entitats socials, ha reconegut que el tema central de la reunió ha estat l'aprovació de la renda garantida, que considera "bàsica per donar autonomia i capacitat de gestió a les persones amb baixos ingressos que estan en risc d'exclusió".

Sobre la taula hi ha un preacord validat tant pel Govern com per les entitats socials per dotar l'ajut amb 664 euros. El cobrarien totes les persones amb uns ingressos mensuals inferiors a l'índex de suficiència de Catalunya, fixat, precisament, en els 664 euros. L'esborrany del projecte preveu que puguin accedir a la renda també els treballadors a temps parcial que no arribin a cobrar aquesta quantitat. "Tenim un preacord que satisfà tots els grups parlamentaris i el consens és prou gran perquè tiri endavant", ha assegurat Illa a la sortida de la trobada, tot i que també ha reconegut que el grup promotor de la ILP sobre la renda mínima garantida "vol acabar de tancar alguns serrells".

El preacord contempla que els caps de família monoparental puguin cobrar la diferència entre el seu sou i l'índex a més d'uns 75 euros per fill a càrrec. Les mateixes entitats explicaven que pel que fa a la resta de possibles beneficiaris de la renda, els que no tinguin cap tipus de salari, la implantació també serà progressiva i durarà els 30 mesos que van del setembre del 2017 a l'abril del 2020. El topall màxim que podrà cobrar una família serà el 182% de l'índex, molt per sobre dels actuals 650 euros mensuals que suposa l'actual renda mínima d'inserció. D'aquesta manera, una família de cinc membres podrà cobrar poc més de 1.000 euros, i el 2020 podria superar els 1.200 euros.

El president del Tercer Sector ha demanat prudència, però també ha reconegut que confia que, si res no es torça, l'avantprojecte de llei sobre la renda estigui aprovat abans de l'estiu. Amb la norma en marxa, el calendari previst es podria començar a aplicar ràpidament: el setembre del 2017 la començarien a cobrar les famílies més desafavorides i, de manera progressiva, l'anirien rebent totes les persones que percebin una quantitat mensual inferior a l'índex de suficiència. Segons les previsions d'Illa, l'any 2020 s'hauria d'haver completat el procés.

El Govern espera tancar un acord al maig

La Generalitat també és optimista. El vicepresident Oriol Junqueras i la consellera de Presidència, Neus Munté, han presidit la reunió de la comissió de seguiment però no han fet declaracions un cop tancada la trobada. En canvi, sí que ha parlat Dolors Bassa, que ha capitanejat les negociacions amb les entitats com a titular del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. La consellera ha assegurat des de Lleida que les converses "avancen" i ha explicat que hi podria haver un acord tancat a mitjans de maig. Bassa ha reconegut que "cal perfilar els últims detalls", però ha destacat que la renda garantida que vol aprovar el Govern seria "la més progressiva de l'Estat".

La voluntat de l'executiu és que les persones que rebin l'ajuda participin en plans d'ocupació per facilitar la seva inserció al mercat de treball d'una manera estable. "No es tracta només d'una prestació, sinó d'una eina per a la inclusió social que es gestionaria des del Departament de Treball", ha explicat la consellera. Una tesi que no comparteixen les entitats socials. Illa creu que s'ha de desvincular la renda dels plans d'ocupació perquè considera que l'objectiu de l'ajuda és "donar autonomia a les persones amb pocs recursos independentment del seu marc laboral".

Adéu a la renda mínima d'inserció

L'aprovació de la renda garantida de ciutadania suposaria la liquidació de la renda mínima d'inserció, l'ajut que reben ara les persones amb baixos ingressos. Els pressupostos del 2017 contemplen una partida de 288 milions d'euros per aquest complement, uns fons que permetrien finançar els primers mesos de vida de la renda garantida si, finalment, s'acaba aprovant. A la llarga, però, les entitats socials creuen que se l'hauria de dotar d'un major múscul pressupostari perquè donarà resposta a les necessitats d'un nombre més gran de beneficiaris.

Illa creu que la renda garantida de ciutadania acostarà el Govern als objectius que el Parlament va fixar en el ple sobre l'emergència social. "Les mesures aplicades fins ara estan tenint un impacte limitat", ha denunciat el president del Tercer Sector, que considera que l'executiu no ha fixat prou indicadors per avaluar l'èxit o el fracàs de les polítiques que està impulsant. També ha recordat que a Catalunya encara hi ha 98.000 llars sense ingressos i 172.000 amb tots els seus membres a l'atur. Illa confia que "la renda els doni eines per començar a sortir d'aquesta situació d'exclusió" i ha alertat del risc que la recuperació econòmica invisibilitzi la pobresa.