Reus és un dels cinc municipis de Catalunya amb major percentatge d'instal·lacions de plaques solars fotovoltaiques d'autoconsum. L'aposta de l'Ajuntament en aquest sentit, més enllà dels equipaments municipals, és cabdal gràcies a la bonificació per a empreses i particulars d'un 50% de descompte de l'IBI lligada a aquest sistema energètic.
Amb una clara voluntat d'estalvi econòmic i millora ambiental davant el canvi climàtic, la producció d'energies renovables i de km 0 és l'estratègia més lògica a seguir i marca el camí cada vegada de més consumidors. De fet, segons explica el director general de l'empresa reusenca Solargest, Gerard Pagès, va ser determinant per a les instal·lacions residencials quan es va obrir la possibilitat de compensar els excedents de l'electricitat generada en la factura.
El 'boom' d'instal·lacions solars va començar en l'àmbit industrial i comercial perquè els diferents horaris d'activitat empresarial coincidien amb les màximes hores de sol i, per tant, es podria aprofitar pràcticament el 100% de la font energètica. I, de fet, en la darrera dècada, han tingut un revulsiu perquè entre el 2010 i el 2014 a Espanya hi va haver una moratòria que no permetia col·locar més plaques solars; només es podien fer manteniments.
El futur de l'hostaleria i el turisme
La tendència a l'alça de les instal·lacions d'autoconsum, però, suposa un canvi en els hàbits de consum i en la mentalitat dels mateixos 'propietaris'. Sumar-se a la producció d'energia solar contempla al mateix temps un benefici extern -per l'entorn i el medi ambient- i una resposta davant el canvi climàtic.
El gerent de Solargest apunta com a exemple que "molts càmpings estan allargant la temporada" i això afavoreix que instal·lin plaques solars perquè "tenen un consum molt elevat i focalitzat a l'estiu, en els mesos en què hi ha més hores i més intensitat de sol". En el cas dels hotels és més complicat per la manca d'espai i s'han de col·locar en teulades, marquesines o aparcaments.
Precisament, el president de l'Associació Hotelera de la província de Tarragona de l'AEH, Magí Mallorquí, explica que "s'estan estudiant les possibilitats en molts dels allotjaments de la demarcació" i que es busca assessorament especialitzat en el sector hoteler per saber "el percentatge real que es pot estalviar en el consum energètic". Amb tot, afegeix que "la inversió a dia d'avui encara és prou elevada per fer un canvi molt gran, sobretot amb espais limitats".
Magí valora, també, que "les necessitats en un allotjament de costa i un d’interior són molt diferents en termes energètics i climàtics" i, amb la greu problemàtica de l'aigua i l'estabilitat dels preus de l'electricitat, les plaques solars queden actualment en un segon pla. Malgrat tot, però, la voluntat del sector hostaler i turístic és adaptar-se a les energies alternatives i buscar solucions més sostenibles.
Tràmits i topalls de les elèctriques
Amb un complex punt de partida, els objectius de les empreses instal·ladores es mantenen en "reduir el consum i ajudar a descarbonitzar les llars familiars i sobretot la indústria", descriu Pagès. Tenint en compte les fluctuacions dels preus de l'electricitat en els últims anys, una instal·lació d'autoconsum també garanteix una considerable independència econòmica.
En necessitar menys electricitat de la xarxa, per compensació amb l'energia que produeixen els sistemes fotovoltaics, la factura mensual es redueix. Alhora, els mòduls tenen una vida útil de 25 a 30 anys, que faciliten l'amortització de la inversió inicial. A més, el departament d'Habitatge de la Generalitat subvenciona fins al 30% del cost total, sumat a altres ajuts i a la possibilitat de deducció en la declaració de la renda.
L'agilització dels tràmits administratius i legals varia d'una instal·lació residencial a una industrial i de grans dimensions, es complica. Malgrat tot, "la relació amb les comercialitzadores elèctriques ha millorat molt en els últims dos o tres anys", reconeix Gerard Pagès, ja que les mateixes empreses instal·ladores proporcionen el document del Registre d’Autoconsums de Catalunya al client, qui ho ha d'enviar a la seva comercialitzadora.
Així, de forma automàtica a partir del mes següent a la tramitació, comencen les compensacions en la factura. El problema amb les distribuïdores arriba en el cas de les comunitats energètiques o autoconsums compartits, segons exposen des de Solargest, tot i que és en aquesta direcció cap a on van la majoria de les instal·lacions.
Instal·lació de plaques solars a la nau de Reus Mobilitat, a càrrec de l'empresa Solargest Foto: Cedida
Comunitats energètiques: el quid de la qüestió
En el cas de l'empresa Solargest, treballen especialment al Baix Camp i el Tarragonès en instal·lacions residencials, industrials i municipals. Pagès detalla que les instal·lacions d'autoconsum compartit es col·loquen normalment en cases adossades o xalets perquè en bloc de pisos hi ha menys espai, tot i que es podria destinar tant al consum comú -ascensor, llums de l'escala- com per repartir-se entre els veïns.
Les comunitats energètiques ubicarien la instal·lació fotovoltaica en un espai concret i en formarien part tots aquells comptadors que ho desitgessin en un radi de 2 km. A partir de la producció d'energia, es distribuiria la compensació econòmica en funció de la participació de cada persona o empresa en la comunitat. L'inconvenient actual està en el procés de tramitació d'aquests "percentatges" per part de la distribuïdora elèctrica, que és qui ha de gestionar els excedents.
L'exemple del polígon Agro-Reus, amb la comunitat energètica que gestiona la comercialitzadora Reus Energia, fàcilment es podran incorporar els excedents a la xarxa elèctrica municipal i enviar als corresponents comptadors. El projecte es posarà completament en marxa quan es finalitzin les instal·lacions -ara mateix al 75%-, fet que s'ha prolongat perquè la distribuïdora ha de donar els permisos per cada nou punt de connexió.