Les queixes per les mancances de l'atenció primària a Tarragona continuen: «No donen a l'abast»

El Grup de Treball organitza una assemblea aquest dijous per posar en comú les més de 200 reclamacions recollides en dos anys

Una parada del Grup de Treball en defensa de la sanitat pública de Tarragona.
Una parada del Grup de Treball en defensa de la sanitat pública de Tarragona. | Josep M. Llauradó
21 de febrer de 2024
Aconseguir una cita a l'atenció primària tarragonina s'ha convertit en missió gairebé impossible, amb marges de més d'un mes. Així ho testimonien més de 200 reclamacions recollides pel Grup de Treball de Defensa de la Sanitat Pública, moltes d'elles del CAP Jaume I, que aquest dijous a la tarda organitza una assemblea per denunciar diverses mancances. Serà a dos quarts de sis de la tarda, a la Rambla Nova, davant de l'escola de les Teresianes.

Una de les informacions que hi volen donar és que el 6 d'abril s'organitzarà una manifestació a Tarragona arran de les múltiples incidències detectades. És el cas d'una dona que porta més d'un any esperant que la visitin a la clínica del dolor i que espera que en cinc mesos s'atengui la seva petició. Mentrestant, pren calmants receptats per la doctora de capçalera. També, el cas d'un home que al gener de 2023 va fer les proves preoperatòries i que encara està a l'espera que l'operin del ronyó. "Als sis mesos, els metges consideren que la prova ja està caducada", detalla Silvia Labodia, portaveu del Grup de Treball, que repassa també el cas d'un home de 91 anys que va haver d'esperar sis hores a la sala d'urgències de Joan XXIII per problemes respiratoris.

I és que les dificultats actuals del sistema sanitari afecten a pràcticament totes les branques, també a ginecologia: "Ja no hi ha ginecòlegs de referència", es queixen unes veïnes de la ciutat, que lamenten no poder teixir confiança amb cap professional en concret perquè van canviant de manera reiterada. "No anem a ensenyar la mà", afegeixen.

Els canvis duts a terme al model sanitari arran de la pandèmia encara tenen conseqüències: "Són molt petites les millores", considera Labodia, que des de fa més de dos anys rep tota mena de queixes. Com ara la del tractament de la salut mental, amb teràpies grupals quatre cops al mes que no resolen situacions complexes. "Creiem que una persona que pot patir una malaltia mental hauria de tindre el seu terapeuta, amb el seu espai de temps", assegura, "molts dels problemes personals no els exposaran davant de gent desconeguda".

Alhora succeeix el mateix amb els fisioterapeutes, un camp en què el Departament de Salut ha decidit moure professionals als CAP però deixant pràcticament buit el centre de l'avinguda Catalunya.

L'estrès al que es veuen sotmesos els professionals passa factura sobretot a l'hora d'ocupar càrrecs de direcció. És el que passa al CAP La Granja, on una dona va descobrir que no hi ha director del centre des del maig després que la seva doctora de capçalera estigués de baixa i no li poguessin tramitar l'expedient. "Ningú no es vol presentar", afirma Silvia Labodia, que lamenta que per ara tot el que es publicita a través dels mitjans de comunicació siguin "paraules que no van enlloc". "No és veritat que el metge visiti en cinc dies, hi ha gent que triga més d'un mes, i no pots escriure a la doctora perquè l'aplicació està bloquejada, no dona a l'abast", conclou.