Al seu interior, voluntaris de tots els orígens hi passen hores, practiquen i, també, ajuden a salvar vides. Aquest any de pandèmia no ha alterat la seva dinàmica quotidiana -Salvament Marítim els va activar en 45 ocasions al 2020, per 40 al 2019-, però les restriccions de mobilitat i d'activitat social ha facilitat que la implicació de molts d'ells fos més alta. Sobretot entre setmana, uns dies que abans eren complicats de cobrir. "Al mar no hi ha controls", explica Rubén Álvarez, voluntari, en relació al confinament municipal o comarcal. L'adrenalina, l'acció i el contacte amb el medi aquàtic és un dels principals atractius per a molts d'ells.
Les situacions amb les que es troben, però, no són gens senzilles. L'embarcació LS-Calipso, la que fan servir aquests voluntaris, té 7 metres i mig d'eslora i es dedica sobretot al remolc de barques petites avariades, així com a detectar casos de contaminació o, fins i tot, a salvar vides al mar. Nacho Cancio, tècnic de gestió de salvament, explica que la seva voluntat és fins i tot arribar abans que altres unitats. L'helicòpter, per exemple, tan sols triga un parell de minuts en desplaçar-se des de l'aeroport de Reus, però alguna vegada han arribat abans ells. Per la seva banda, Eric Carrillo recorda el cas recent d'un pescador que es va enganxar un dit fent un nus i li van haver d'amputar.
Lidiar amb aquest tipus de successos, juntament amb Salvament Marítim i el Sistema d'Emergències Mèdiques, és sovint tota una aventura. Va ser el cas d'un pescador d'Altafulla, aquest passat estiu, que va ser trobat finalment a la costa de Roda de Berà. Carrillo va ser un dels voluntaris que va estar prop de sis hores vigilant les aigües intentant trobar "indicis" que poguessin ajudar en les tasques de recerca. L'home va caure del seu vaixell i el van trobar "bastant més lluny del que s'esperava". "Recordo que els de la torre de Salvament eren molt insistents en què m'havia de moure just a la zona, van estar tota l'estona corregint amb el radar", explica. Aquest tipus d'experiències són dures amb tota mena de climes: el sol també pot ser amic del cansament, però "aguantes perquè saps que hi ha una persona que ho necessita", assegura. Aquell mateix dia, també va ajudar a remolcar una barca a Cala Romana, per la qual cosa va ser "un dia interessant", diu tot rient.
A més d'activar-se, ser voluntari de Creu Roja Mar significa practicar, agafar experiència i formar-se. Amb mascaretes i equips de protecció individual, les hores mortes les aprofiten per conèixer bé el medi on en situacions límit necessiten desenvolupar-s'hi amb tranquil·litat. Precisament la convivència és una de les claus a l'hora de fer funcionar els equips. "Fas pinya, si algun dia passa alguna cosa és important tenir tots la mateixa línia de pensament", explica Eric Carrillo.
Per sort, la majoria de sortides són per avaries i remolcs, bona part de barques per a ús recreatiu. Durant els primers mesos de l'estat d'alarma, en què es va decretar confinament domiciliari, van haver de fer guàrdies localitzables, un fet que reduïa el temps de resposta. Per sort, no es va donar la circumstància de lamentar víctimes. "No és el mateix tenir el material preparat, que no trigues ni cinc minuts a baixar", explica Nacho Cancio. Aquestes guàrdies també són nocturnes, malgrat que les emergències són més escasses. La seu està equipada amb llits, menjador, dutxa i vestuaris, per tal de fer-ho possible.
Des d'aquest edifici, amb vistes privilegiades a la bocana del Port, detecten algunes embarcacions que "se salten les normes". Per exemple, malgrat haver-hi toc de queda a partir de les deu de la nit, han vist com alguna barca arribava quan tan sols faltaven cinc minuts per a l'hora en punt. Els ciutadans amb accés a aquest tipus de lleure -més enllà dels pescadors- van "recuperar" mesos després les seves sortides, prohibides durant prop d'un trimestre, i això ha fet que el còmput global d'accions durant l'any no hagi baixat, ans el contrari.
Pel que fa a altres tipus de vaixells, com ara els creuers i els de mercaderies, la Creu Roja no hi sol treballar per la seva capacitat més reduïda. Des de l'inici de la pandèmia, de fet, no ha arribat cap creuer al Port de Tarragona, però si n'arribessin Nacho Cancio informa que aquests ja disposen dels seus propis professionals per atendre emergències.
Voluntaris de Creu Roja Mar, a la seu del Port de Tarragona. Foto: Josep M. Llauradó
"Mon pare em té pels núvols"
Juan Reyes, un dels voluntaris de Creu Roja Mar des de fa mig any, explica que va arribar a l'entitat a l'hora de treballar de socorrista. assegura que el van "enredar" per tal que col·laborés i es mostra satisfet: "Quan surts de treballar ja et quedes amb ells, al final fas pinya". En el seu cas, reconeix que quan diu a amics o familiars que és voluntari "quedes molt bé sempre". "A mi mon pare em té pels núvols", afegeix tot rient. Reyes precisament està estudiant un grau superior de Salvament i socorrisme.
La major part dels que s'apunten a col·laborar amb l'entitat són persones motivades amb l'activitat esportiva i amb el món competitiu. Així ho assegura Eric Carrillo, que va començar el seu voluntariat l'any 2011 i que ara mateix és formador en instituts. "Ens agraden les emocions fortes", afirma, "tothom ve de la branca d'esports, ens agrada la natació: aigua, aigua i més aigua". Entre els voluntaris, el gènere no és cap limitació, sinó que també hi ha dones voluntàries. "Són les que més serveis fan", detalla.
Una altra de les motivacions que alguns han trobat a l'hora d'apropar-s'hi és poder dirigir embarcacions i fins i tot conduir una moto d'aigua. "És una de les formacions que a la gent li agrada més, ha triomfat aquest any", conclou Carrillo. Tot i que reconeix que -com en la conducció en carretera- sempre hi ha risc, amb les mesures adequades qualsevol excusa és bona per conèixer de prop la part més aquàtica d'aquesta ONG.
