L’Ajuntament de Calafell tindrà un punt lila a les tres rues del Carnaval que se celebra el cap de setmana vinent. Aquests punts comptaran amb personal professional i voluntari, que ha estat format en les tasques de prevenció de violències sexuals o d’assessorament i actuació si se’n produeix alguna.
De fet, la formació l’han rebuda totes les persones involucrades en l’organització i la logística del Carnaval: tècnics i treballadors de diferents àrees de l’Ajuntament, voluntaris de Protecció Civil, cossos de seguretat... A més, s’ha fet una reunió informativa amb els responsables de carrosses i comparses participants. El projecte també ha estat coordinat amb els serveis sanitaris i de seguretat privada.
Tot el dispositiu preparat, des d’aquesta formació fins a l’actuació a peu de carrer, es basarà en el protocol de seguretat contra les violències sexuals en entorns d’oci del departament d’Interior de la Generalitat. És el protocol de referència, al qual l’Ajuntament s’ha adherit recentment.
El criteri és, segons explica la tinent d’alcalde d’Igualtat i Drets, Helena Rubio, que “el personal que treballa per prevenir assetjaments, abusos i agressions, ha d’estar formada per saber com actuar en unes situacions molt difícils i delicades”. Rubio afegeix que “una víctima no pot ser atesa per algú sense preparació, molt menys si és la primera atenció que rep”.
La presidenta de la comissió d’Igualtat i Drets de l’Ajuntament, Isabel Bou Bayona, rebla el clau sobre aquest punt: “La bona voluntat, el desig d’ajudar i el compromís contra les violències sexuals són molt importants, però no són suficients. És més, la resposta que hem de donar com a Administració no pot basar-se només en la bona voluntat. Tenim una responsabilitat que no pot assumir-se només amb voluntarisme”.
Tot aquest projecte ha estat elaborat per professionals, advocades, psicòlogues, tècniques expertes en Igualtat, i està avalat per les expertes de la Generalitat. El mateix protocol, i lògicament els punts lila, s’aplicarà a altres activitats i programacions lúdiques, sobretot a les que impliquen grans concentracions de persones. Ja s’està treballant per determinar quines, ja que cal tenir en compte tant el nombre de participants en les activitats, com el perfil de l’activitat o les seves circumstàncies. Però al llarg de l’any veurem punts lila a diverses celebracions públiques.
On estaran?
A la rua de Segur, de divendres 21 de febrer, el punt lila estarà a la plaça Mediterrani. A la rua de la Platja, dissabte dia 22, a la cruïlla del Passeig Marítim i el carrer Monturiol. I a la rua del Poble, diumenge 23, a la cruïlla del Passeig de la Unió i l’avinguda del Vilarenc, on hi ha el CAP. A més, durant la rua de la Platja, hi haurà agents itinerants, ben identificats, que faran el recorregut. Els punts lila comptaran amb una carpa ben visible i senyalitzada i a més de les persones que hi treballaran hi haurà el suport de voluntaris de Protecció Civil.
Què és un punt lila?
Un punt lila és un espai de suport i seguretat per a la prevenció de l’assetjament, l’abús i les agressions sexuals, masclistes i LGBTI-fòbiques als espais públics. També és un espai d’assessorament i actuació en cas que es produeixi algun d’aquests fets. I un punt d’informació envers la igualtat i la lluita contra les violències sexuals i LGBTI-fòbiques.
Les funcions d’un punt lila són les següents:
-Informació sobre prevenció i eines per l'actuació davant d'una agressió masclista
-Acompanyament en cas d'agressió sexual
-Registre d'’assetjaments, abusos i agressions masclistes
-Espai reservat i íntim per a víctimes
-Derivació i/o acollida o acompanyament
-Compliment del protocol de seguretat contra les violències sexual en entorns d'oci de la Generalitat de Catalunya.
Gaudir de les festes populars
“Tenim dret a gaudir de les festes populars sense sentir-nos assetjades, violentades o agredides. Les mirades i els gestos obscens, els tocaments sense permís, els comentaris ofensius i els comportaments sexistes i LGTBI-fòbics també són formes de violència. En qualsevol relació, només un sí és un sí. També al Carnaval o a la Festa Major”, diu Helena Rubio.
A més, Isabel Bou Bayona afegeix: “A carrosses i comparses els hem demanat que facin servir música lliure de sexisme i respectuosa vers les dones i els col·lectius LGBTI, i que no utilitzin disfresses sexualitzadores o sexistes per nenes i nens. Consti que moltes no necessiten d’aquests consells perquè ja tenen una consciència feminista molt avançada i així gaudeixen i gaudim d’un carnaval no sexista”.