Olga Xirinacs ha rebut aquest dijous el birret de doctora de la URV de mans del rector, Josep Pallarès, apadrinada per Montse Palau, professora del Departament de Filologia Catalana. La URV ha nomenat avui doctora honoris causa l’escriptora en un acte per reconèixer l’aportació en l’àmbit literari i de les humanitats d’una persona que ha creat un univers complex en la seva prolífica trajectòria; equilibrar la balança d’homes i dones honoris causa per la URV amb una dona que ha reivindicat un espai social de reconeixement de les autores i de la literatura del sud, i retre-li un homenatge des del territori que ha transformat en paraules a la seva obra.

El Sant Jordi, el Josep Pla, el Ramon Llull, el Carles Riba, el Jaume Fuster i la Creu de Sant Jordi són només alguns dels premis i reconeixements que avalen la trajectòria d’Olga Xirinacs, i la poesia, la novel·la, l’assaig, la literatura memorialística, la narrativa infantil i juvenil, alguns dels gèneres que ha conreat des que va començar a escriure poesia als inicis de la dècada dels 70. Els seus primers llibres són dels anys 80, moment en què “ja havia adquirit una veu pròpia molt definida que ha marcat el seu estil”, ha apuntat avui en la lloança Montse Palau, professora del Departament de Filologia Catalana que ha apadrinat la nova doctora, nascuda a Tarragona l’any 1936.

Xirinacs va nèixer dos mesos abans d’esclatar la Guerra Civil Espanyola i més tard viuria, a través de les publicacions que arribarien a casa per l’amistat del seu avi amb el cònsul de la RAF a Tarragona, la Segona Guerra Mundial. D’aquí Una bomba al jardí, al voltant de la qual van créixer ella i els germans i que dona nom a un dels últims poemaris publicats.

La família va ser determinant a l’hora de cultivar els interessos per la literatura, la música i la pintura. “La mare va ser la primera a parlar-me del mag merlí i d’aquell món artúric”, el pare i l’avi comptaven amb una biblioteca inacabable que va donar-li accés a Juan de la Cruz, Dickens i els autors russos, els avis van inculcar-li el gust per la música i d’aquí en surt la seva professió (professora de piano), que combina amb la seva vocació, d’escriptora, però també la sensibilitat per la pintura, que Xirinacs ha cultivat.

L’escriptora tarragonina també ha fet un lloc per a la reivindicació. La revindicació de la llengua: “Vam patir un genocidi lingüístic fins que es va poder introduir a l’escola. Tampoc en sabíem la història. Que per molts anys la URV sigui dipositària i difusora de la veritat del nostre país.” I la reivindicació de la literatura escrita des de fora dels centres de poder i culturals: d’una banda, ha volgut deixar constància de “la frontera literària entre el nord i el sud del país, un fet conegut per tothom, però que ningú no esmena” i, de l’altra, ha enviat un missatge a les que considera “noves generacions de literats ignorants i analfabets”, que “diuen que els catalans no som universals. Que cap ignorant ens negui la vida!”.