Enguany s'han fet dues campanyes de mostreig d'ADN ambiental, al maig i juliol, en 15 punts repartits per les diferents masses d'aigua de l'hemidelta esquerre. Totes les mostres han estat negatives. L'any que ve es repetiran els mostrejos per confirmar-ne l'erradicació per part d'Acció Climàtica i el Parc Natural del Delta de l'Ebre.
El mostreig d'ADN ambiental confirma els resultats d'altres mètodes de mostreig directes, de pesca i d'escolta, amb els quals tampoc s'ha detectat la presència de la granota toro des de 2021. Va ser "clau" la detecció precoç i la ràpida i contundent actuació per frenar l'expansió de la granota toro en un sistema complex com el Delta de l'Ebre.
El pla d'erradicació ha continuat activat amb el seguiment i monitoratge de l'espècie, tant a la zona d'actuació (190 hectàrees) com en altres zones potencials del Delta. També s'han incorporat noves metodologies més eficients i adaptades a la situació de baixa densitat d'exemplars, com ara la detecció de l’ADN ambiental o la bioacústica.
Una de les espècies invasores més nocives del món
La granota toro és una de les 100 espècies invasores més nocives del món. És originària del nord-oest dels Estats Units i sud-oest del Canadà. Va arribar a Europa per Suècia (1959) i posteriorment per Finlàndia (1967) per aprofitament piscícola. La seva gran capacitat d'adaptació al medi ha fet que s'hagi estès a més d'una quarantena de països on no s'ha aconseguit erradicar.En aquest sentit, causa "greus desequilibris". És molt depredadora i elimina poblacions d'espècies autòctones d'amfibis i rèptils, desplaça espècies autòctones i altera la vegetació nativa. També és transmissora de malalties i paràsits i pot ser hoste de fongs com el Batrachochytrium dendrobatidis que ataca els amfibis.
