Eleccions autonòmiques al gener convocades des de l'Estat, control de la Hisenda catalana, intervenció directa sobre els Mossos d'Esquadra i monitorització dels mitjans públics catalans. Aquests són els quatre pilars de la intervenció de l'autonomia que el consell de ministres, reunit de forma extraordinària, aprovarà aquest dissabte per frenar el procés i recuperar "l'ordenament constitucional" a Catalunya. El gruix l'ha pactat Mariano Rajoy amb Pedro Sánchez, secretari general del PSOE, i Albert Rivera, líder de Ciutadans. Es tracta de la iniciativa més dura que ha pres el govern espanyol per intentar liquidar la possibilitat que Catalunya es converteixi en un estat independent i suposa el desplegament d'un article, el 155 de la Constitució, que no s'ha aplicat mai.

Rajoy no va voler concretar ahir les mesures, que sí que van ser desgranades per Carmen Calvo, exministra amb José Luis Rodríguez Zapatero i integrant de la comissió mixta PP-PSOE que analitza la intervenció de l'autonomia. El president del govern espanyol, en una roda de premsa a Brussel·les després del Consell Europeu, va insistir que qui era culpable d'haver arribar fins aquí era Carles Puigdemont. "No hi ha alternativa per a res més", va defensar Rajoy. El president de la Generalitat li va clarificar per carta aquest dijous que no havia declarat la independència al Parlament, com li va demanar la Moncloa, però això no ha frenat l'aplicació de l'article 155.

[blockquote]La rèplica catalana al consell de ministres extraordinari arribarà en forma de manifestació a Barcelona a favor de l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, empresonats des de dilluns[/blockquote]
Populars, socialistes i Ciutadans fa setmanes que treballen en les mesures coercitives contra la Generalitat. En la comissió hi han participat dos lampistes habituals del PP i del PSOE, com són el sociòleg Pedro Arriola -assessor de capçalera de Rajoy- i José Enrique Serrano, que va ser director del gabinet de presidència amb Felipe González i també amb José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa. "No pot haver-hi un territori en el qual el seu govern no compleixi la llei", va insistir ahir Rajoy, que finalment ha convençut els socialistes per dur a terme mesures dràstiques. De fet, el PSOE havia arribat a afirmar que no faria costat al PP en la utilització de l'article 155 per frenar el procés.
 
L'escenari de la intervenció ja ha estat estudiat durant les últimes setmanes pel Govern i per l'estat major del procés. De fet, la percepció a la Generalitat -on el silenci presidencial impera des de la detenció de Jordi Sànchez i de Jordi Cuixart, màxims dirigents de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural- és que les mesures seran "selectives". Pel que fa a la conselleria d'Interior, per exemple, es preveu que l'Estat rellevi el seu líder, Joaquim Forn, així com també el director general de la policia, Pere Soler, i el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, que està investigat per l'Audiència Nacional per un presumpte delicte de sedició.

La resposta catalana

Les mesures que aprovi aquest dissabte el consell de ministres han de ser validades pel Senat, que celebrarà un ple extraordinari divendres vinent. La resposta catalana fa dies que es cou i es traduirà en una declaració de la independència al Parlament. Puigdemont va avisar Rajoy per carta que, si es negava a dialogar, la cambra procediria a proclamar l'estat català "si ho considerava oportú". La junta de portaveus es reuneix dilluns per tal de fixar el ple en què això es faci efectiu i tindrà forma de debat monogràfic -com vol la CUP- o de debat de política general, que és el que més convenç l'executiu. El president va dir a Rajoy que, en tot cas, la independència es votarà.

El consell de ministres extraordinari es reunirà quan faltin poques hores per a la manifestació sobiranista a Barcelona en la qual s'exigirà l'alliberament de Sànchez i Cuixart, empresonats a Soto del Real des de fa cinc nits. Als presidents de l'ANC i Òmnium se'ls acusa de "sedició" per les manifestacions davant del Departament d'Economia del 20 de setembre. Dimarts, prop de 200.000 persones es van congregar a la Diagonal, entre el Passeig de Gràcia i la plaça Francesc Macià, per reclamar la posada en llibertat dels dos dirigents sobiranistes.

El consell de ministres no només enceta un període inèdit a l'Estat, sinó que també ho fa a Catalunya. L'autonomia, tal com s'entén des de fa quatre dècades, queda tocada per sempre perquè els seus pilars -potestat per convocar eleccions, mitjans de comunicació públics, control sobre la caixa- seran desvirtuats. El context de repressió policial -més de mil ferits l'1-O-, de detencions i d'investigacions múltiples acaben de confegir un mapa que culminarà amb un xoc institucional inèdit en democràcia.