![\"\"](\"http://www.grupnaciodigital.cat/redaccio/arxius/imatges/576_1370429840Tarragona_Diari_Necropolis.jpg\")
Edifici que hauria d'acollir el Museu Monogràfic. Foto: Carme López.La Necròpolis de Tarragona és un dels 14 monuments del conjunt arqueològic Tàrraco romana declarats Patrimoni de la humanitat per la UNESCO. L'espai funerari paleocristià és un dels onze que estan ubicats a Tarragona. Constantí, amb la vila i mausoleu de Centcelles, Altafulla, amb la vila dels Munts, i Roda de Berà, amb l'arc de triomf, són els altres tres municipis que comparteixen aquesta denominació. A la resta de Catalunya, són 18 els monuments Patrimoni de la humanitat: el conjunt del modernisme de Gaudí (amb sis monuments), el Palau de la Música i l'hospital de Sant Pau, el monestir de Poblet i nou esglésies romàniques de la Vall de Boí. Tàrraco és doncs el conjunt arqueològic amb més monuments declarats patrimoni copant prop de la meitat del total.
Tot i aquesta consideració per part de la UNESCO, el cementiri paleocristià de Tarragona portava des del 1992 tancat. Ara, gràcies a una actuació que ha dut a terme la Generalitat, s'ha tornat a obrir al públic una part del conjunt funerari, concretament la part exterior. La inversió necessària per reobrir l'espai ha estat de 225.000€ i com ho ha descrit el director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Francesc Tarrats, «hem fet meravelles amb el pressupost que teníem per actuar».
Amb tot, d'acord amb el programa d'intervencions contemplat per a la Necròpolis paleocristiana, queden pendents: la rehabilitació arquitectònica i la instal·lació museogràfica de l'edifici del Museu Monogràfic, la rehabilitació i adequació museogràfica de les criptes, la rehabilitació dels jardins i el tractament del perímetre del conjunt (que inclou actuar a l'Av. de Ramón y Cajal i al Passeig de la Independència).
El cost estimat d'aquestes intervencions és de 8 milions d'euros, molt lluny dels 225.000€ invertits enguany, però alhora una quantitat insignificant al costat dels 84 milions d'euros invertits en la remodelació del Mercat del Born de Barcelona, que no és Patrimoni de la humanitat.
El 15 de setembre de 2005, la que fou consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Caterina Mieras, i Julián Martínez, en aquell moment director general de Bellas Artes y Bienes Culturales del Ministerio Cultura, van prometre una inversió de set milions d'euros per a la Necròpolis i 1,1 milions d'euros pel Teatre romà. Aquests diners no han arribat mai però tampoc s'ha vist que els diversos governs municipals i autonòmics els hagin reclamat.
L'1% Cultural no segueix els criteris de l'UNESCO
Una eina cabdal per rehabilitar aquests espais patrimonials arreu de l'Estat és l'1% Cultural. Aquesta inversió, com ja va avançar Tarragona Diari , està aturada des de l'arribada del PP al Govern central. Amb tot, si donem un cop d'ull a les darreres inversions que el Ministeri de Foment va fer a través de l'1% a Catalunya, veiem que el patrimoni romà de Tàrraco ha estat menystingut. Només el Pont del Diable, dels 14 monuments que té el conjunt Tàrraco romana, va rebre una aportació que va rondar els 1,5 milions d'euros. Una quantitat que podem considerar mísera si la comparem amb els 13,7MEUR que es porten invertits (via 1% Cultural) a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. Un centre que, segons publicava El País aquest mes d'abril, genera cada any 10 milions d'euros en rendes .
Una eina cabdal per rehabilitar aquests espais patrimonials arreu de l'Estat és l'1% Cultural. Aquesta inversió, com ja va avançar Tarragona Diari , està aturada des de l'arribada del PP al Govern central. Amb tot, si donem un cop d'ull a les darreres inversions que el Ministeri de Foment va fer a través de l'1% a Catalunya, veiem que el patrimoni romà de Tàrraco ha estat menystingut. Només el Pont del Diable, dels 14 monuments que té el conjunt Tàrraco romana, va rebre una aportació que va rondar els 1,5 milions d'euros. Una quantitat que podem considerar mísera si la comparem amb els 13,7MEUR que es porten invertits (via 1% Cultural) a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. Un centre que, segons publicava El País aquest mes d'abril, genera cada any 10 milions d'euros en rendes .
Amb tot, tenim a Catalunya d'altres exemples de monuments que, aquests sense ser Patrimoni de la humanitat, han estat més ben tractats pel Ministeri de Foment: El Castell de Paborde de La Selva del Camp (2,5MEUR), el Museu del Vi de Vilafranca (2,3MEUR), el Convent dels Caputxins de Figueres (2MEUR) o el Museu Etnogràfic de Ripoll (1,8MEUR). Unes inversions que, tot i poder-se considerar necessàries, haurien permès tenir la Necròpolis i el Museu Monogràfic oberts des de fa temps i a ple rendiment. O permtre als turistes visitar les criptes del conjunt funerari i convertir aquest espai en un atractiu d'abast europeu.
