L'Audiencia Nacional ha denegat el recurs contra l'expulsió del reusenc Mohamed Said Badaoui de l'Estat espanyol. Segons consta a l'auto, l'expulsió s'ha previst que es faci efectiva durant aquest dijous, 20 d'octubre i per a un període de deu anys. Des del grup de suport confirmen que se segueixen esgotant totes les vies que encara queden per aturar-la.
La sala del Contenciós ha rebutjat el recurs que va presentar el seu advocat emparant-se en l'interès general. La notícia arriba l'endemà de la darrera concentració de suport a Badaoui i de rebuig a la seva expulsió. L'Audiencia Nacional ha desestimat el recurs arran de les acusacions que pesen sobre ell i que s'han concretat arran d'aquest auto.
Se l'acusa de «participar en activitats contràries a la seguretat nacional o que poden perjudicar les relacions d'Espanya amb altres països». En aquest mateix capítol també es contemplen «activitats contràries a l'ordre públic». Tan per a Badaoui com per al segon acusat, Amarouch Azbir, l'Audiencia Nacional considera que «han de prevaldre els interessos de caràcter general enfront de les circumstàncies personals dels recurrents».
També es menciona «adoctrinament i vinculació amb individus relacionats amb el terrorisme». Ho fa arran de la denúncia interposada per la Comisaría General de Información. És la que hauria motivat que s'obrís l'expedient d'expulsió contra Badaoui i Azbir.
El grup de suport insisteix que les acusacions són falses
Segons l'auto de l'Audiencia Nacional, aquesta denúncia «exposa circumstàncies i fets significatius que revelen el radicalisme ideològic del recurrent». En concret afirmen que hauria practicat «adoctrinament a la seva comunitat amb la difusió de postulats radicats progihadistes». De fet el consideren «un dels principals referents a Espanya del salafisme més ortodox que predica».
La denúncia policial considera que té «tal influència, que des de la seva arribada s'ha produït un augment del radicalisme a la regió de Tarragona a causa del seu discurs». Segons l'auto, l'informe policial afirma que aquesta activitat s'hauria centrat «en els col·lectius més vulnerables i manipulables». En concret, els menors d'edat, i de manera especial, els no acompanyats d'origen marroquí.
Segons la denúncia policial també tindria «vinculacions amb individus radicals relacionats amb el terrorisme». Se l'acusa, també, de dur a terme «pràctiques de foment del victimisme i l'occidentalofòbia». Amb aquesta argumentació, l'Audiencia Nacional denega el recurs presentat per l'advocat de Badaoui en contra de la seva expulsió.
L'auto també apunta que, aquesta resolució, no afecta el tràmit de petició de la nacionalitat que havia iniciat. Especifica que, si se li concedeix, «no s'adverteix cap obstacle en el retorn al nostre país i, si convé, la reparació dels danys causats». Tant el grup de suport com el mateix Mohamed Said Badaoui han afirmat repetidament que les acusacions són falses.
El mes passat, ell mateix posava exemples dels fets dels quals se l'acusa en una roda de premsa. L'informe policial afirma que va participar en unes «jornades salafistes de portes obertes». Badaoui exposava la incoherència de plantejar unes jornades salafistes amb portes obertes.
De fet explicava que hi havien participat ciutadans que no són musulmans, partits polítics, mitjans de comunicació i, fins i tot, representants dels cossos de seguretat. L'informe també el presenta com el portaveu de la mesquita de Reus, un càrrec que fa anys que no ostenta. Plantejava, també, altres exemples de les «interpretacions intencionades» que considera que hi ha a la denúncia.
Se l'acusa d'haver fet una gira per mesquites salafistes europees. Un viatge que Badaoui explicava que havia fet per visitar familiars seus i de la seva dona i «sense trepitjar cap mesquita». Altres acusacions es basen en missatges penjats a les xarxes socials, però sense referir-se al contingut estricte, sinó en «interpretacions interessades» que no s'hi ajustaven.
