Una de les qüestions evidents que surt en totes les anàlisis postelectorals és que l'Ajuntament de Tarragona incrementa el seu número de regidors independentistes. En total, es passa de cap el 2011 a 6 el 2015, amb els resultats ja definitius. Si comptem, a més, el viratge sobiranista d'aquest darrer mandat de Convergència - no així d'Unió - es podria dir també que anteriorment hi havia hagut cinc regidors d'una formació que aposta per la constitució d'un nou Estat català, dels set que sumava la llista de Victòria Forns. Un cop fet el relleu amb Albert Abelló, Convergència perd tots els seus militants al plenari, que es queda amb 3 representants, dos dels quals independents i l'altre el cap local d'Unió Democràtica de Catalunya a Tarragona. Tot plegat, tenint en compte que la candidatura tarragonina de la federació conservadora no ha fet incidència durant la campanya en el fet nacional. Si es votés una moció de l'Associació de Municipis per la Independència, a l'espera de conèixer el posicionament de l'ecosocialista Arga Sentís, el resultat seria possiblement de 8 vots de 27 a favor (4 d'Esquerra, 2 de la CUP i 2 de CDC).

Més enllà del nombre de regidors, que té la major rellevància però no tota, les candidatures independentistes fora de Convergència i Unió han tingut uns resultats històrics, especialment pel que fa als barris on aquestes idees no són tan benvingudes. En nombres absoluts, es detecta encara un trencament d'identitats entre el centre i la perifèria, però el cert és que analitzats els resultats des de l'inici del creixement independentista aquestes han estat les eleccions en què han obtingut millors resultats.

La «divisió» independentista com a valor

Un dels aspectes que més es va criticar fa quatre anys als independentistes va ser la divisió. Un any després de la gran manifestació del 10 de juliol de 2010 i encara a les beceroles del que seria l'esclat sobiranista canalitzat especialment a través de l'ANC, es preveien uns resultats pèssims per a Esquerra. La formació republicana havia pactat amb el PSC els darrers quatre anys i això no va agradar tampoc a part del seu potencial votant. Amb exmilitants fent-los la guitza muntant Solidaritat per la Independència i la presentació per primer cop de la CUP, cap dels tres va assolir el 5% necessari. Entre tots van sumar vora 3.900 vots, menys dels que ha aconseguit la CUP per sí sola aquest 2015, amb 4.182 suports. Per la seva banda, Esquerra ha superat les seves pròpies expectatives amb 5.963 vots, superant la fita històrica del 2003 quan amb Xavier Almagro de cap de llista van doblar els resultats ajustats de quatre anys enrere, amb 5.165 sufragis. Almagro ja no podrà dir, doncs, que amb ell es van aconseguir els millors resultats del partit a Tarragona. Aquest «honor» passa a ser de Pau Ricomà i el seu equip.

El factor de la divisió, en aquest cas, es pot valorar positivament. Esquerra ha constituït per aquest 2015 una llista plena de persones provinents de partits fora de l'òrbita independentista per la banda dreta, mentre que la CUP ha ajuntat part dels moviments socials de la ciutat amb una clara vocació anticapitalista sense perdre la seva essència independentista. Entre tots dos sumen vora 10.000 vots, un resultat que es podria considerar històric.

Els barris de Ponent com a espai a treballar

Si una cosa saben els independentistes és que a la part oest del riu Francolí hi ha un gruix poblacional que se'ls escapa. Entitats com el Casal Popular Sageta de Foc o l'ANC hi han treballat en els últims anys, fent paradetes informatives i algunes activitats culturals i de lleure. Per la seva banda, la CUP hi ha entrat a través de les campanyes del Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública, entre d'altres, però quan més activitat hi ha hagut ha estat durant la campanya electoral. Finalment, d'Esquerra només se'n pot citar una paradeta per Sant Jordi a Torreforta.

Tot i això, els resultats aquí també han estat històrics, a causa especialment pel bon moment que travessen els dos partits a nivell nacional. A Torreforta, acostumats a no superar el 2 o el 3%, entre els dos aconsegueixen més de 300 vots que suposa més del 7%. A Campclar, més de 200 vots i un 6%, i a Bonavista arriben finalment al centenar de vots i voregen el 4%. Bonavista és, a més, juntament amb la Part Alta, on l'ordre dels partits s'altera: mentre que en els resultats globals Esquerra guanya sobradament la CUP, la candidatura anticapitalista aconsegueix més sufragis. A Bonavista, 58 a 42 i, a la Part Alta, 315 a 267. En aquest darrer cas suposa que les candidatures independentistes, si segueix aquest ordre creixent, puguin desbancar els socialistes en aquest barri d'aquí a quatre anys ja que han quedat en segona i tercera posició respectivament a molt poca distància de Ballesteros.

El centre segueix representant el gran gruix de votants, però Sant Pere i Sant Pau no es queda enrere

Si sumem la quantitat de vots assolits al centre de Tarragona (Part Alta, Eixamples i Barris Marítims), malgrat que representi vora la meitat de la població total, aquests representen dues terceres parts en ambdós casos del còmput global. Els vots de Sant Pere i Sant Pau i de les urbanitzacions de Llevant, però, no són gens menyspreables tampoc ja que representen vora el 10% del que van aconseguir el 24 de maig en cada cas.

Per tal d'ampliar la informació, recomanem consultar els resultats facilitats per l'Ajuntament de Tarragona o bé els mapes per barris i partits de les eleccions municipals a TarragonaDiari.cat.