26
de juliol
de
2023, 16:55
Actualitzat:
16:56h
La cooperativa d'habitatge reusenca Llars Familiars ha començat les obres d'un edifici al carrer de l'Estel, al barri del Carme. Permetran rehabilitar cinc habitatges que s'integraran a la borsa de l'Oficina d'Habitatge de Reus. L'objectiu de la cooperativa és que se'n beneficiïn cinc famílies que s'ajustin als barems socials que marquen i, especialment, inquilins joves.
El finançament per a la reforma s'ha recol·lectat d'un ampli ventall de fonts i es preveu que els pisos es puguin lliurar d'aquí a un any. Es tracta d'un edifici amb planta baixa i quatre pisos d'uns 60 metres quadrats. El projecte es va posar en marxa fa un any i mig amb la compra de l'edifici per part de la cooperativa gràcies a un préstec de Coop 57, una cooperativa de serveis financers.
Aleshores es va aconseguir una subvenció de l'Ajuntament de Reus d'uns 80.000 euros per cobrir part de la rehabilitació, pressupostada en 384.096,07 euros sense IVA. Es tracta d'una línia d'ajut que implica que els habitatges rehabilitats s'incorporin a la borsa municipal d'habitatge. S'han obtingut 38.875 euros a través d'una campanya de mecenatge articulada per la Fundació Coop57 en la qual han participat 149 persones.
La cooperativa en si, Coop 57, s'hi ha tornat a implicar amb un préstec a llarg termini. Finalment, s'ha assolit una subvenció de 75.200 euros dels fons europeus Next Generation gestionada per l'Agència d'Habitatge de Catalunya. Per assolir-la, s'ha hagut d'arribar a uns nivells alts d'eficiència energètica.
La planta baixa no es convertirà en un local comercial, sinó en un pis adaptat a persones amb problemes de mobilitat. La mida de l'edifici fa impossible la instal·lació d'un ascensor i, per tant, als quatre pisos superiors s'hi accedirà a través de l'escala. Serà l'únic element de l'interior de l'immoble que no es veurà afectat per la reforma.
La distribució d'habitacions que hi havia es canviarà per optimitzar-la. Segons ha exposat l'arquitecte, els pisos tindran una sala d'estar, una cuina, un bany, una habitació i un despatx que s'habilitarà a la part ampla d'un distribuïdor intern. La principal fita tècnica del projecte, però, és l'eficiència energètica.
S'ha arribat al 77% d'estalvi d'energia primària no renovable i al 72% d'estalvi de la demanda energètica anual global de calefacció. Els pisos tindran calefacció i aire condicionat i, com la caldera d'aigua calenta, funcionaran amb aerotèrmia. Es tracta d'una tecnologia que permet aclimatar habitatges i locals aprofitant al màxim la temperatura ambient de l'aire.
A grans trets, una bomba d'aerotèrmia transporta aire calent per aprofitar-ne l'energia tèrmica i fer-lo passar, posteriorment, per un circuit refrigerant. Tot i que no figura al projecte inicial, s'ha calculat que el terrat de l'edifici podria acollir una desena de plaques solars.
Visiblement nerviosa, s'ha mostrat molt agraïda per l'ajut rebut i molt contenta per ser present a l'inici d'una iniciativa que permetrà que cinc famílies més puguin estar a la seva situació. Per part de la cooperativa, Daniel Pi ha agraït a totes les parts implicades la seva participació en el projecte. Ha volgut deixar clar que "la sensació que tenim quan adjudiquem un habitatge no és de satisfacció, en tot cas és d'alleujament".
Segons ha explicat, "per cada 'sí' que dones, també dones quatre o cinc 'no'". Ha agraït al govern anterior les facilitats que va posar a la cooperativa, i a l'actual la voluntat de mantenir aquesta filosofia. L'alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, li ha retornat l'agraïment destacant la implicació social de la cooperativa i, en general, de tot el teixit associatiu i social de la ciutat.
El president de l'associació de veïns, Josep Machado, ha aplaudit el projecte de rehabilitació del carrer de l'Estel. Especialment pel fet de no haver enderrocat l'edifici, i perquè considera que iniciatives com aquesta permeten "que el barri tiri endavant". Daniel Pi ha agraït a Berasategui l'ajut adjudicat per l'Agència d'Habitatge, però no s'ha estat de recriminar la dificultat burocràtica d'aquesta mena de processos.
Un escull que aquesta li ha admès. Pi encara s'ha dirigit a un altre representant públic, i és que entre els assistents hi havia Félix Alonso que, amb les darreres eleccions, s'ha convertit en diputat al Congrés per Sumar. Daniel Pi li ha posat deures; "la Llei d'Habitatge té més forats que un formatge, ho hauríeu d'arreglar".
El finançament per a la reforma s'ha recol·lectat d'un ampli ventall de fonts i es preveu que els pisos es puguin lliurar d'aquí a un any. Es tracta d'un edifici amb planta baixa i quatre pisos d'uns 60 metres quadrats. El projecte es va posar en marxa fa un any i mig amb la compra de l'edifici per part de la cooperativa gràcies a un préstec de Coop 57, una cooperativa de serveis financers.
Aleshores es va aconseguir una subvenció de l'Ajuntament de Reus d'uns 80.000 euros per cobrir part de la rehabilitació, pressupostada en 384.096,07 euros sense IVA. Es tracta d'una línia d'ajut que implica que els habitatges rehabilitats s'incorporin a la borsa municipal d'habitatge. S'han obtingut 38.875 euros a través d'una campanya de mecenatge articulada per la Fundació Coop57 en la qual han participat 149 persones.
La cooperativa en si, Coop 57, s'hi ha tornat a implicar amb un préstec a llarg termini. Finalment, s'ha assolit una subvenció de 75.200 euros dels fons europeus Next Generation gestionada per l'Agència d'Habitatge de Catalunya. Per assolir-la, s'ha hagut d'arribar a uns nivells alts d'eficiència energètica.
L'eficiència energètica, principal fita del projecte tècnic
El projecte arquitectònic és obra de Jordi Romera i Joan Carles Gavaldà; aquest darrer, curiosament, també és regidor de Junts per Reus a l'Ajuntament. Ha declarat que "no és un gran projecte pel pressupost o la superfície, ho és pel significat". Ha aplaudit la voluntat de la cooperativa de no optar per l'enderroc de l'edifici en primera instància, sinó buscar la manera de rehabilitar-lo.La planta baixa no es convertirà en un local comercial, sinó en un pis adaptat a persones amb problemes de mobilitat. La mida de l'edifici fa impossible la instal·lació d'un ascensor i, per tant, als quatre pisos superiors s'hi accedirà a través de l'escala. Serà l'únic element de l'interior de l'immoble que no es veurà afectat per la reforma.
La distribució d'habitacions que hi havia es canviarà per optimitzar-la. Segons ha exposat l'arquitecte, els pisos tindran una sala d'estar, una cuina, un bany, una habitació i un despatx que s'habilitarà a la part ampla d'un distribuïdor intern. La principal fita tècnica del projecte, però, és l'eficiència energètica.
S'ha arribat al 77% d'estalvi d'energia primària no renovable i al 72% d'estalvi de la demanda energètica anual global de calefacció. Els pisos tindran calefacció i aire condicionat i, com la caldera d'aigua calenta, funcionaran amb aerotèrmia. Es tracta d'una tecnologia que permet aclimatar habitatges i locals aprofitant al màxim la temperatura ambient de l'aire.
A grans trets, una bomba d'aerotèrmia transporta aire calent per aprofitar-ne l'energia tèrmica i fer-lo passar, posteriorment, per un circuit refrigerant. Tot i que no figura al projecte inicial, s'ha calculat que el terrat de l'edifici podria acollir una desena de plaques solars.
L'acte públic d'inici d'obres s'ha fet al mateix carrer de l'Estel, al barri del Carme Foto: Jordi Olària Gras
Un granet d'arena entre l'allau de demandes d'ajut
Aquest dimecres s'ha fet un acte públic, davant de l'edifici, per certificat l'inici de les obres. Esdeveniment que ha congregat una àmplia representació política de diferents administracions. L'acte l'ha obert Débora Ranjel, mare d'un nen que és la darrera inquilina que ha entrat en un pis gestionat per la cooperativa. El seu cas s'ha volgut posar d'exemple de la feina que fa l'entitat.Visiblement nerviosa, s'ha mostrat molt agraïda per l'ajut rebut i molt contenta per ser present a l'inici d'una iniciativa que permetrà que cinc famílies més puguin estar a la seva situació. Per part de la cooperativa, Daniel Pi ha agraït a totes les parts implicades la seva participació en el projecte. Ha volgut deixar clar que "la sensació que tenim quan adjudiquem un habitatge no és de satisfacció, en tot cas és d'alleujament".
Segons ha explicat, "per cada 'sí' que dones, també dones quatre o cinc 'no'". Ha agraït al govern anterior les facilitats que va posar a la cooperativa, i a l'actual la voluntat de mantenir aquesta filosofia. L'alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, li ha retornat l'agraïment destacant la implicació social de la cooperativa i, en general, de tot el teixit associatiu i social de la ciutat.
Reformes urbanístiques per provocar acció social
Com va fer, també, durant la darrera presentació del projecte de reforma del barri del Carme, ha reivindicat "que la transformació urbanística s'ha de convertir en transformació social". En la mateixa línia s'ha pronunciat Marina Berasategui que, tot i ser regidora d'Urbanisme de Reus, aquest dimecres ha actuat com a secretària d'Habitatge de la Generalitat. "Els fons europeus han de ser una eina que transformi les nostres ciutats", ha sentenciat.El president de l'associació de veïns, Josep Machado, ha aplaudit el projecte de rehabilitació del carrer de l'Estel. Especialment pel fet de no haver enderrocat l'edifici, i perquè considera que iniciatives com aquesta permeten "que el barri tiri endavant". Daniel Pi ha agraït a Berasategui l'ajut adjudicat per l'Agència d'Habitatge, però no s'ha estat de recriminar la dificultat burocràtica d'aquesta mena de processos.
Un escull que aquesta li ha admès. Pi encara s'ha dirigit a un altre representant públic, i és que entre els assistents hi havia Félix Alonso que, amb les darreres eleccions, s'ha convertit en diputat al Congrés per Sumar. Daniel Pi li ha posat deures; "la Llei d'Habitatge té més forats que un formatge, ho hauríeu d'arreglar".