Després d'un mandat convuls a l'Ajuntament de Reus, encarregant-se entre d'altres de l'àrea de Promoció econòmica, va decidir no repetir a les llistes al 2019. Més tard, però, va descobrir que "tu pots sortir de la política, però la política mai surt de tu". Parlem amb ell sobre aquesta tornada, sobre la situació política catalana, sobre el model de desenvolupament per a Tarragona per als pròxims anys i sobre com serà la campanya.
- Què és el que l'ha dut a la reaparició política?
- Quan jo vaig plegar no veia en què podia ajudar. La política catalana estava en un bloqueig important i no veia possibilitat de desbloqueig a curt i mitjà termini, no em semblava que s'hi pogués fer res de positiu. Crec que això ha canviat, que en aquestes eleccions hi ha l'opció de trencar aquest bloqueig, de col·locar-se enmig d'aquesta majoria impotent però alhora incapaç de fer res que és la d'Esquerra i Junts. I o bé fer-la anar com una màquina de veritat o bé construir altres majories. L'altra raó és la defensa d'una tradició. Jo soc del PDECat perquè soc de Convergència i crec que és una tradició molt positiva que ha tingut més de 30 anys de bon govern i que vagis on vagis hi ha exemples. Aquesta tradició en algun moment hi havia el risc que desaparegués.
- Per què va plegar al 2019?
- Estava cansat, volia distanciar-me de la política durant un temps, i vaig descobrir que tu pots sortir de la política però la política no surt de tu. I, tant per tant, per estar-hi pendent, més val fer-ne directament.
[noticia]39541[/noticia]
- Amb Junts -per exemple, amb Laura Borràs manifestant-se d'esquerres-, aquesta tradició política de Convergència s'estava perdent?
- Jo crec que al PDECat hi ha una part liberal, que pot respondre a la tradició de Trias Fargas -volem una economia que funcioni, una economia pròspera, el país ha de funcionar amb la iniciativa individual-, però també hi ha un punt clarament socialdemòcrata. Que tot això volem fer-ho perquè ens interessa la igualtat d'oportunitats, l'equitat i l'ascensor social. En els últims anys és veritat que Junts havia sigut un cert desplaçament a l'esquerra, que ha oblidat l'escola concertada, que en polítiques d'habitatge ha fet seguidisme de l'esquerra precisament no la més central. La llei d'habitatge que aprova Junts no l'aprova amb el PSC sinó que l'aprova amb els Comuns i amb la CUP, per tant, una part del PDECat amb això s'hi ha anat sentint incòmoda.
- Pel que fa a la part personal de la decisió. Descarta tornar a anar a una llista electoral municipal?
- No m'ho plantejo. Jo ara estic centrat en què vull ser diputat per representar bé aquestes comarques, per defensar els interessos, per contribuir a construir una majoria parlamentària que faci un bon govern... Falten dos anys i mig per a les municipals, ja ho veurem.
- Des del PDECat es destaca el suport obitngut de bona part del món local. Què passarà si el partit no aconsegueix representació al Parlament, tal com indiquen les enquestes?
- Les enquestes no diuen això, diuen que des de fa dos mesos la intenció de vot al nostre partit va creixent de forma progressiva. I diuen per exemple que ara tenim la mateixa intenció de vot que un partit com Vox i la cuina a ells els donen 6 i a nosaltres 0, cosa estranya. Si segueixes l'evolució, veus que clarament estem dins i amb grup parlamentari, jo descarto absolutament la possibilitat de no entrar.
- Per tant, no es planteja què fer amb aquest espai polític en cas de no obtenir diputats.
- Per sort, ens vam despertar prou aviat i ens vam posar a salvar aquest espai prou d'hora com per protegir-lo. Hauria pogut passar això que dius. Entre d'altres coses això no passarà perquè, per exemple a Tarragona, diria que amb els cinquanta alcaldes que tenim -entre els quals hi ha Vila-seca, Reus i Tortosa-, hauries de ser molt potes per no treure un diputat.
- Què separa ideològicament les propostes de Junts i el PDECat?
- Jo diria tres coses: una, el projecte de Junts està molt basat en el projecte nacional, en l'independentisme, i a més a més en una estratègia independentista que si mires els últims 4 anys ha anat fent seguidisme del que la CUP ha anat dient. El model d'independència que a mi m'agrada és el que volia el President Mas: fem-ho sense posar en risc les institucions catalanes ni la cohesió ni l'economia del país. Quan Junts parla de desbordament democràtic, del que parla és d'agafar la tensió d'octubre de 2017 i enquistar-la al país de forma permanent, amb uns resultats pel conjunt del país que a mi em semblarien desastrosos, per tant això no ho comparteixo gens. A més a més, com que aquest és el 90% del seu discurs, és molt difícil que aquí puguin enganxar polítiques de desenvolupament per les comarques de Girona, una estratègia per al Delta de l'Ebre, una millora en infraestructures, una política sanitària...
- ...
- Una part del país és conscient que a la independència amb un Estat en contra no s'hi arriba amb un 50%, amb un 49% o amb un 51%, sinó que et caldrà una majoria més àmplia, i que aquesta majoria no es construeix en un entorn de polarització constant. És a dir, ara nosaltres estem arraconats a la paret i hi ha una absoluta manca de diàleg entre banda i banda per la qual cosa no ens podem convèncer. Jo quan dic que hem de trencar la polarització i recuperar el centre té a veure també a recuperar el somriure i a fer créixer l'espai independentista, cosa que crec que ara no pot passar. I, finalment, jo crec que en el seu llenguatge, en les seves estratègies i en la seva manera de fer, en el tipus de personatges que han incorporat, una part de Junts ha entrat en una deriva populista que a mi em preocupa molt i no comparteixo en absolut. Jo si faig política és per fer política antipopulista.
Marc Arza, candidat del PDECat en la llista al Parlament per la demarcació de Tarragona el 14-F, al Balcó del Mediterrani de Tarragona. Foto: Josep M. Llauradó
- Quan Convergència va tenir el poder en el període més llarg, amb Jordi Pujol, l'independentisme no va tenir, però, cap creixement important com sí que el va tenir amb aquesta polarització més recent.
- Hi va haver el creixement més important d'un aspecte molt més important, sense el qual l'independentisme no creix, que és de la sensibilitat nacional del país. Aquesta idea de l'independentisme anacional o tècnic és una idea molt estranya. Un Estat és la tangibilització d'un projecte nacional, que no cal que sigui un projecte nacionalista de gran parafernàlia. Sense tenir una comunitat nacional sòlida, és a dir, una comunitat d'interessos i de projecte, pensar que tindràs un Estat, és difícil perquè l'Estat és l'eina per aquest projecte. Per mi consolidar la comunitat és tan important com dir molt fort que vols la independència, perquè sense una cosa no hi ha l'altra.
- Però aquesta comunitat encara no està creada.
- Ara estem molt condicionats pel debat de la independència i és normal que sigui així, però si Catalunya és una nació és perquè la majoria dels catalans -i quan dic majoria vull dir el 60% o dos terços del país- es considera a ella mateixa una nació. Amb lectures diferents, però Catalunya és una societat autoreferenciada. I jo crec que aquest projecte compartit s'ha de reforçar, i que no necessàriament això ha d'anar sempre amb la bandera de la independència a sobre perquè justament de vegades per fer-lo créixer el que cal és compartir-lo amb tanta gent que el compartirà amb tu mentre no tingui la sensació que això el portarà a la independència.
- Tot i això, el PDECat va participar en candidatures que deien que la independència era immediata.
- És que podia haver-ho estat, és a dir, jo que em sento còmode amb el camí que fa el partit fins l'any 2015 i força còmode amb el camí que fa fins l'any 2017, l'administració que fa l'independentisme de les últimes setmanes d'octubre acumulen un seguit d'errors. I aquests errors hem estat incapaços de pair-los i d'analitzar-los perquè la repressió ha estat molt dura i jutjar críticament el comportament polític de gent que ha anat a la presó i a l'exili és molt difícil. I a més a més aquesta gent són la nostra gent, els presos i els exiliats ho són encara avui per molt que no tinguin el carnet del partit, i tenen el nostre escalf i la nostra solidaritat. Però salta a la vista que les últimes setmanes de l'octubre de 2017 no són un èxit nacional i hi ha algunes lliçons des del punt de vista social i polític que el moviment les ha d'integrar. Aquesta idea del desbordament democràtic, quan encara avui mai més del 50% de la gent ha votat candidatures independentistes, és un error perquè no té la legitimitat necessària com per poder tirar endavant ni la força necessària com per poder-ho consolidar. I tinc la sensació que, la gent que fa aquest discurs, o sap això o intueix o fa servir aquest discurs de forma instrumental perquè sap que li pot donar un rèdit polític i em sembla irresponsable, vaja.
- Després del 14 de febrer caldrà formar govern. En cas que per fer govern calgui sumar Esquerra, Junts i el PDECat, tres partits cada cop més barallats, podria ser viable aquesta aliança?
- Allò que és important no és qui formarà el Govern de la Generalitat sinó què farà i com es comportarà. El PDECat es presenta per ser la garantia d'un govern constructor, central, que cuidarà el progrés econòmic, la cohesió social, que no tindrà la temptació de la revolta. I si no hi ha un govern que no representi això senzillament el PDECat no hi serà.
- Seria més fàcil amb una victòria electoral d'Esquerra? El projecte s'assembla bastant el que es planteja des del PDECat.
- Sí, el que passa és que honestament la credibilitat d'Esquerra jo la poso en dubte perquè en les últimes setmanes de 2017, que van portar el país, per mi, al camí del desastre, es va arribar a uns nivells de tensió que no haguéssim hagut de conèixer i a posar en risc les institucions catalanes, Esquerra hi té un paper central. Si aquesta reflexió que ha fet Esquerra a partir del novembre de 2017, que cal una rectificació, un retorn a l'espai central, al mitjà termini... l'hagués fet dues setmanes abans, al president Puigdemont ningú no l'hagués empès a convocar eleccions, que és el que va passar.
- Hi ha possibilitat d'una majoria alternativa a la qual pugui donar suport el PDECat, amb partits no independentistes?
- Jo crec que ara mateix és molt important trencar la política de blocs, també crec que la tensió acumulada dels últims anys fa molt complicat que hi pugui haver pactes fora de les línies independentistes. Però jo espero que es pugui fer política, que són coses diferents.
[noticia]39554[/noticia]
- En la presentació de la candidatura, des del PDECat es parlava d'una transformació per al Camp de Tarragona per als pròxims anys. Sobre què s'ha d'assentar?
- En els últims anys, d'una forma una mica discreta, hi ha hagut un debat regional que ha anat emergint, al voltant de l'economia del coneixement, la col·laboració dels principals ajuntaments, la universitat, la Diputació... Aquí s'han generat complicitats i jo crec que l'estratègia està poc o molt dibuixada. Jo com a regidor vaig formar part de tot aquest projecte i ens vam adonar que l'estructura actual d'ajuntaments i Diputació és insuficient per afrontar tot això. Què hem de fer? Doncs que la Generalitat col·labori a tirar endavant algunes de les polítiques de definició regional: començar a dibuixar una ciutat metropolitana que funcioni com a tal, des del punt de vista del transport públic per exemple. Ferrocarrils de la Generalitat està desenvolupant el projecte de Tren Tram, això ha de continuar així i s'ha d'accelerar, crec que hi ha poques inversions al país que puguin tenir un retorn tan potent com aquesta.
- D'aquest tramvia fa molts anys que se'n sent parlar.
- El que passa és que el TramCamp, com es deia abans, demanava una inversió de diria 400 milions d'euros i ara aprofitant el desmantellament de les vies de la costa hi ha la possibilitat de desenvolupar una infraestructura més o menys similar amb 60 o 80. Hi ha a tot el país dues estratègies emergents, la revolució verda i la revolució digital, que ara amb els fons europeus tenim l'oportunitat d'empènyer. El Camp de Tarragona déu n'hi do l'impuls que ha fet en l'impuls tecnològic. Hi ha la qüestió central de l'aigua: necessitem reduir el nostre consum sense reduir el nostre benestar, i alhora tenim un deure pendent tots que és salvar el Delta de l'Ebre, que és un dels ecosistemes més particulars d'Europa directament amenaçat, el Delta i el tipus de vida que hi ha al voltant. Tot això és central i qui hi ha de jugar un paper és la Generalitat.
[noticia]39559[/noticia]
- Hard Rock en tota aquesta proposta com hi encaixa?
- La gent del PDECat, continuem creient en què fer créixer l'economia digital i l'economia del coneixement i la revolució verda no vol dir que no creguem que cal conservar les bases del progrés dels últims anys, sinó que s'han d'anar adaptant i modificant. A mi Hard Rock World m'agrada perquè és un exemple de com som: quan va aterrar el projecte d'EuroVegas era un projecte mastodòntic, tenia set o vuit vegades la dimensió que tindrà Hard Rock World, extraordinàriament centrat en el joc, amb deu vegades més superfície de casino, i amb una necessitat de mà d'obra precària brutal. El que hem fet amb Hard Rock és traslladar-ho a la dimensió de petit país europeu. Tal com ha quedat definit ara complementa la nostra oferta turística, pot fer el paper que va fer PortAventura fa 25 anys, d'atreure públic, allargant la temporada turística, donant una ocupació més estable.
- Precisament en aquesta pandèmia s'ha demostrat negativa la via del turisme com a única base econòmica. Sembla que Hard Rock sigui la gran obra del Govern al Camp de Tarragona en els pròxims anys.
- Jo no crec que hagi de ser la gran obra, sinó que pot ser una gran obra. L'objectiu quin és? O menys turistes o més turistes distribuïts durant l'any o turistes que gastin més? De vegades, quan parlem de turisme, continuem parlant del Salou dels anys 80. Com són els càmpings avui i com eren fa vint anys? Dels turistes que van als camps de golf, quants van al Priorat, a la Conca o al Delta? És veritat que el turisme no pot ser la principal indústria d'aquesta regió, que no ho és, però d'aquí a dir que el turisme és una mala idea i que l'hem de combatre... Crec que hem de tenir millor turisme i Hard Rock contribueix a això. És veritat que no sabem què passarà amb el turisme després de la pandèmia, però som aquí a finals de desembre pràcticament amb mànigues de camisa, mirant al mar, i això sempre serà més atractiu per a molta gent del món. I això ho hem de fer servir.
[noticia]39602[/noticia]
- Seguint el fil de la crítica a Junts i traslladant-ho a les eleccions del 14-F. Diria que Albert Batet és un polític populista?
- No, no ho diria.
- Tot i així no ha volgut fer el debat que des del PDECat s'havia reclamat.
- De moment no ha respost a la invitació, això és veritat.
- Pel que fa a aquesta roda de premsa sol·lapada que hi va haver l'altre dia, ens haurem d'acostumar a veure'n més durant la campanya?
- No tinc intenció de contraprogramar rodes de premsa de campanya de forma permanent. L'altre dia em va semblar adequat perquè som una marca política que s'ha d'obrir espai i perquè els polítics professionals que fa molts anys que hi són estan acostumats a un entorn estable. Remoure una mica les aigües està bé.
- Aquest estil recordava al d'Albert Abelló, l'exregidor de CiU a l'Ajuntament de Tarragona ja traspassat. Un polític que regalava salsitxes de frankfurt, per exemple, durant la campanya. És aquest l'estil que tindrà la campanya del PDECat?
- Jo vull ser un polític avorrit. Diria que m'agrada més fer conferències que fer discursos i m'agrada més publicar articles que fer conferències. Si jo pogués fer el que vulgués, faria estrictament això. És veritat que som en un entorn comunicatiu difícil, que nosaltres som un partit que s'ha d'obrir espai i que per fer-ho de vegades cal recórrer a tàctiques que tenen un punt de tàctiques de guerrilla.
- Com serà una campanya en plena pandèmia, sense els grans mítings?
- Tots els partits som conscients que algunes de les coses que es feien no es podran fer: els grans mítings, les carpes al carrer... Haurem d'anar fent trobades en petit comitè, tant a l'exterior com sigui possible, i recórrer molt a mitjans digitals. Per exemple, allà on els partits anàvem de municipi en municipi amb trobades de vint o trenta simpatitzants ara haurem d'anar saltant de Zoom en Zoom per fer una mica el mateix. Si amb la publicitat tradicional hi ha hagut un desplaçament cap a l'online, en la política també passarà. Hi haurà també un paper important en la bústia de la gent. Però al final la política en una regió com la nostra s'ha de centrar en una relació molt de tu a tu amb els votants i això no canviarà.
