L'alerta que generen els incendis forestals, així com els interrogants i també certeses que posen sobre la taula, han fet que Marc Castellnou (Tivissa, 1972) sigui una persona reconeguda mediàticament.

Inspector dels bombers i cap dels GRAF —la primera unitat paral·lela que va crear el cos per estudiar i conèixer els incendis—, el seu discurs va més enllà del seu camp, perquè així és en realitat. Els incendis es posen a l'ordre del dia a base d'hectàrees cremades, urbanitzacions amenaçades i l'alarma generada. Però, sobretot, ens parlen d’una realitat marcada pels processos de canvi climàtic, que fan evidents els desequilibris que pateix el territori.

L'economia i la societat han canviat i s'han llençat als espais urbans durant l'últim segle i mig, i això ha fet canviar el paisatge, segons el Marc. 
 
— Què són els incendis de sisena generació? Quin potencial i perill tenen?

Els incendis de cinquena generació són ràpids, intensos, grans, perquè el territori comença a ser infinit, és a dir, continu; són incendis de protecció civil, perquè arriben als espais urbans i són simultanis.

Però, el 2016 comencen a aparèixer incendis que es comporten d'una forma extrema i que generen tempestes de foc: els incendis de sisena generació, els quals no són previsibles. 

— Com es produeixen?

Normalment, els incendis forestals segueixen una lògica governada per la meteorologia, per la vegetació i per la topografia. Però l’incendi de sisena generació no depèn estrictament del bosc per cremar, sinó que utilitza l’energia atmosfèrica per fer-ho. Interacciona amb l'atmosfera i és capaç de generar núvols de tempesta. És una nova dimensió de les coses.

[blockquote]Els incendis de sisena generació tenen una capacitat d'acceleració 20 vegades més de pressa[/blockquote]

De moment, coneixem molt bé com es poden produir, però no tenim capacitat de predir-los, perquè els models matemàtics que tenim no permeten entendre què faran, són caòtics per definició. Una vegada es produeixen, no tenim res a fer-hi. L’incendi de Santa Coloma de Queralt (juliol del 2021), per exemple, és un incendi de sisena generació, que accelera de 0,2 a 2,5 quilòmetres per hora en deu minuts.

És una capacitat d’acceleració brutal, 20 vegades més de pressa que com s’hauria de comportar. Els bombers van haver d’abandonar l’extensió de l’incendi i treure tothom d’allà dins per no prendre mal.
 
— Aquests incendis són un símptoma, de què ens alerten? 

Els incendis posen sobre la taula un tema de fons, que és una incultura total de la nostra societat vers els ecosistemes. Som analfabets encara en això. Fa 300 anys, es tenia molt més coneixement forestal que ara. L'hem perdut.

Un bosc ocupa un espai i espera viure uns quants segles en aquell lloc i amb aquell clima, i els nostres necessiten renovar-se per adaptar-se a un clima actual molt més dur que el que hi havia quan van néixer. La manera de fer-ho són les pertorbacions. És a dir, plagues o incendis. Però no deixem que el bosc evolucioni. Al final, s'acaba cremant tot d'una, i si es crema tot, no hi ha ningú que colonitzi res i es desertitza.

— Quines són les causes d’aquest problema que ara se’ns fa evident?

Els incendis de sisena generació són la suma de dos problemes. El problema de la gestió forestal, de l'abandonament rural, i el problema del canvi climàtic. La nostra economia ha canviat i la nostra societat s'ha fet rica i urbana, no rural. Preferim destinar el 10% de la nostra economia a aliments, i no el 40%.

Portem el menjar de fora o el produïm amb processos intensius i altament industrialitzats. Estem fent colonialisme d'alimentació d’una societat rica que decideix protegir els seus ecosistemes a costa de sobreexplotar els dels altres. I això fa canviar el nostre paisatge.

Hem pres una decisió conscient com a societat de no invertir en aquest paisatge. És una mica hipòcrita i ridícul. Ens queixem perquè no tenim allò pel qual no ens esforcem. Catalunya és un país que crida molt per com és, però que no valora més el país que té. 

— Hi ha els ingredients posats en un context de canvi climàtic…

El canvi climàtic fa evidents els desequilibris estructurals del nostre territori. Si no hi hagués canvi climàtic, el model humà de superioritat —és a dir, nosaltres tenim problemes, però la tecnologia i el nostre poder ens permeten controlar-ho— hauria estabilitzat el problema dels incendis forestals. Però el canvi climàtic l'ha desestabilitzat, i estem en una situació de francs problemes.
 

— Aquesta dinàmica, alhora, genera desequilibris en zones rurals mancades de serveis, comunicacions i oportunitats suficients, oi?

És el model que hem decidit com a país. Estem disposats a fabricar les costoses comunicacions que tenim al voltant de les àrees metropolitanes, però no a invertir perquè la vida sigui fàcil a les zones rurals. Això fa que la vida de les famílies joves sigui més difícil. 

— Què hem de fer, llavors?

Ens falta entendre el problema. No volem incendis, doncs bé, tinguem un mosaic agrícola forestal. Fabriquem un futur que sigui més resilient que la situació actual, un paisatge defensable, que de moment no tenim.

[blockquote]Hem d'intentar ser part de la solució o l'ajuda: ajudar el sistema a regenerar-se i crear una estructura homogènia de bosc[/blockquote]

Un bosc es defensa fabricant immunitat davant les pertorbacions, i alhora, acceptant-les i absorbint-les. És una manera universal de funcionament dels ecosistemes, que són vius i no són nostres, ni un museu ni un decorat. Però, un incendi no respectarà res. Per tant, o ho fem a poc a poc, o passarà d’una tacada. 

— Com ho fem?

Hem d'intentar ser part de la solució o l'ajuda: ajudar el sistema a regenerar-se i crear una estructura homogènia de bosc, en què el foc no pugui agafar inèrcia. Un ecosistema que depèn d'una activitat que genera un ecosistema obert o un arbre caigut necessita aquesta intervenció, sigui per processos naturals o per processos antròpics.
 

Si tu desapareixes, desapareix el procés i desapareix la biodiversitat lligada al procés. Estem perdent territori. I per això, cal inversió i cal crear una economia forestal per abordar les necessitats de gestió. Prades té al seu costat un exemple: el Priorat. No crema per l'economia del vi i perquè és un mosaic, amb boscos i biodiversitat. Però tenim un problema, ara que hi comencem a posar diners: no hi ha mà d'obra amb coneixement forestal, s'ha perdut els últims trenta anys. 

— Les polítiques públiques quin paper i quina obligació han de tenir? Per exemple, en concret, a incentivar la producció extensiva?

És un model de país: anar cap aquí o no, hi creus o no hi creus. El que no pots és anar amb un model i després exigir beneficis del model que hem triat. A França mateix s’està pagant entre 4 i 6 euros el quilo de raïm. Nosaltres el paguem a 18 cèntims. Ens podem queixar el que vulguem, però tenim el país que ens mereixem, tenim el país en què invertim. La responsabilitat és política, i nosaltres també la tenim. Ens hem d’educar una mica en tot això i ser conscients que les nostres decisions tenen conseqüències.

— Com estan les muntanyes de Prades?

Prades és el típic cas d'illa extremadament humida que no crema perquè la meteorologia, la humitat i la temperatura a l'estiu fan que el combustible no estigui tan present. Però, actualment, tenim la possibilitat que se’ns cremi al 100%.

Si l'incendi té una capacitat de propagació d'1,5 quilòmetres per hora, no és abastable. El clima ha canviat i fa que això sigui possible. Els últims cinc anys han estat els cinc anys més càlids de la història i han estressat en excés els nostres boscos. La durada de la sequera dalt al massís ha estat molt més alta i ara, és un dels llocs més secs del país. 
 

— Creus que necessiten ser declarades Parc Natural?

Tenint en compte que no hi ha estímul perquè hi hagi pastura i agricultura, necessitem que tothom digui què vol i què vol ser. Si el parc natural es fa sense la gent del territori és molt difícil que funcioni o, almenys, que aporti cap mena de benefici. Hem de crear el pla de gestió perquè això sigui possible, encarat al model sostenible i l’economia rural, que garanteixi la pervivència de la biodiversitat.

[blockquote]Els últims cinc anys han estat els cinc anys més càlids de la història i han estressat en excés els nostres boscos[/blockquote]

I necessitem una economia funcional, en què una empresa sigui capaç de fabricar o oferir un producte i sobrevisqui per si sola. Que la gent que gaudeix del paisatge de Prades pagui el que val. Si no, tindrem una casa molt bonica, però que no té res per dins, desprotegida dels grans incendis i incapaç d’adaptar-se al clima de demà. 

— La figura de parc natural portarà més turisme del que ja ve a les muntanyes de Prades. Què et planteja?

Turisme sí, però com ha de ser aquest turisme? Com s'ha de promoure? Que encaixi en el model econòmic de territori. Si el model de territori ha de ser acollir turisme, llavors no tens un model de territori, tens un pessebre. Pots tenir-lo, però si no es preserva aquest espai, al cap i a la fi el turisme ja no vindrà.