L'escriptor Marc Quintana Llevot ha guanyat el 31è Premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler de novel·la amb Inquietuds d'un Moribund, que s'ha imposat als 149 títols presentats. El jurat ha destacat que a partir d'un plantejament "poc convencional" d'un assassinat es construeix una narració "ben travada i articulada". L'obra serà publicada per Angle Editorial.

Laia Martínez López, coneguda com a Laia Malo, ha estat distingida amb el premi-beca de traducció Vidal Alcover per Fites I i II, de Marina Ivànova Tsvetàieva. L'obra serà publicada per edicions de 1984. El 24è Premi de narrativa curta per Internet Tinet se l'ha emportat Escut, de Montserrat Morera Escarré. Segons el veredicte és un relat "emocionant i lingüísticament impecable".

Els Premis Literaris Ciutat de Tarragona arriben a la 31a edició amb la xifra més alta de participació i recuperant la presencialitat en l'acte de lliurament dels guardons celebrat ahir al vespre al Teatre de Tarragona. L'any passat l'entrega dels premis es va haver de cancel·lar per la situació sanitària.

El guanyador del Pin i Soler: "Ha estat una gran alegria; sóc autor de novel·les de calaix"

L'escriptor Marc Quintana Llevot, nascut al Pont de Suert i resident a Lloret de Mar, ha guanyat el premi Pin i Soler de novel·la amb l'obra Inquietuds d'un moribund. Enguany, el guanyador s'ha imposat a les 149 propostes rebudes en la 31a edició d'aquest guardó. "Ha estat una gran alegria perquè quan envies una novel·la amb un premi d'aquest tipus ho fas amb molta il·lusió, però amb poques esperances i quan et diuen que ets el guanyador tens esperances de nou", ha expressat Quintana.

L'obra guanyadora narra la història d'un petit poble del Pirineu, fronterer amb Andorra, on el protagonista ferit de mort rememorar la seva vida a través de diversos personatges. "És com si tingués clar que després de morir tots els pensaments profunds desapareixen amb ell i només quedaran les accions i pensaments compartits; gairebé totes les trames són reals, són històries que m'han explicat la meva família, m'he inspirat bastant amb els fets que van passar a la muntanya de Tor", ha detallat l'autor.

En el veredicte, el jurat ha dictaminat que la novel·la parteix d'un "plantejament poc convencional amb un assassinat" i que construeix una narració "ben travada i articulada, amb un protagonista interessant que serveix d'aglutinador de les tensions d'un petit entorn rural". L'escriptor destaca que és el primer premi important que guanya. "Sóc autor de novel·les de calaix; van sortint a poc a poc, les repasso i les perfecciono", ha admès. Va ser un dels deu finalistes del premi Planeta 2012 amb El bosque y los árboles, una obra que també va rebre el Premi Armand Quintana de narrativa als XXXIX Premis literaris Calledetes.

Per traduir a Marina Ivànova Tsvetàieva falta la "temeritat i gosadia del poeta"

El 21è Premi de Traducció Vidal Alcover se l'ha emportat Laia Malo amb l'obra Fites I i II, de Marina Ivànova Tsvetàieva, que ha competit amb dinou títols més en aquesta edició. "Estic emocionadíssima, agraïdíssim i una mica encara en xoc perquè fa molts anys que tradueixo a Marina Tsvetàieva", ha subratllat la traductora nascuda a Berga, però que viu a Mallorca des de fa anys. Per ella, aquest premi li servirà per seguir treballant en les traduccions dels poemes de la prolífica poetessa russa. "Són 84 poemes, tinc una primera versió de tots ells, però que n'estiguin totalment contenta potser n'hi ha 25 o 30, encara em queda una bona tirada de feina", ha explicat Malo.

La traductora celebra que hi hagi premis com el Vidal Alcover que dotin els premiats amb una aportació econòmica en format beca. "No és gens habitual, és fantàstic, sobretot per arrencar, quan has fet poquetes traduccions i et falta el suport econòmic i moral", ha opinat. El jurat ha considerat que els poemes traduïts "obren l'ànima de bat a bat, amb diversitat de temes, tons, estils de dicció i nivells discursius, mètrica, rima i ritme". A més, afegeix que pel que fa a la forma, "els poemes, en el context històric de la versificació russa, presenten estructures originals, atrevides, avantguardistes i inventives, ja que crea patrons rítmics propis".

Segons Malo, cada vegada que explica que tradueix a Marina Ivànova Tsvetàieva, tothom li diu que és una poeta "impossible" de traduir. "És una poeta amb una veu molt particular, que no se subscriu a cap corrent, estil, grup; quan ets jove et tira molt enrere, Maria-Mercè Marsal amb l'ajuda de Monica Zgustovà, sí que es va atrevir; arribar un moment que per traduir aquesta poeta, a banda d'un traductor i tots els coneixements filosòfics i culturals, també fa falta la temeritat, la gosadia i l'apassionament que té un poeta", ha argumentat.

Montserrat Morera Escarré, premi Tinet: "Guanyar-lo significa una empenta per mostrar allò que escric"

L'escriptora Montserrat Morera Escarré s'ha adjudicat el 21è Premi de narrativa curta per Internet Tinet pel relat Escut, el qual ha vençut els 300 treballs presentats en aquesta ocasió. L'obra narra la història d'una paradista del mercat de la Boqueria de Barcelona i procedent de Tànger. "He nascut i viscut molts anys al barri del Raval i hi continuo connectada; he vist moltes Hales, és un personatge molt especial, que m'estimo molt i a ella li toca viure l'atemptat de la Rambla", ha dit Morera. Ara, aquest personatge forma part d'una novel·la que tot just ha enllestit l'autora.

L'escriptora, nascuda a Barcelona, però resident a Vilassar de Mar, ha afirmat que no s'esperava guanyar el guardó, ja que s'havia presentat fins a tres vegades. "La tercera ha estat la vençuda, ha estat una emocionant sorpresa", ha assegurat contentíssima. Segons ella, el premi suposa una "empenta" per mostrar tot allò que escriu. En el seu cas, el jurat ha destacat que es tracta d'un relat "molt ben estructurat i amb un final que interpel·la emocionalment el lector". I en el seu argument també s'assenyala que la història connecta mons culturals diferents en la figura d'un personatge femení que esdevé "símbol de totes dones del món".

A banda, el jurat també ha acordat una menció especial per l'obra La Set, de Laura González Ortensi, de Barcelona.

Homenatge a Jaume Vidal Alcover

Davant de 262 espectadors, els intèrprets han reivindicat la figura i el llegat de Jaume Vidal Alcover amb l'espectacle Transportacions. La funció, sota la direcció del tarragoní Marc Chornet i la música de Gerard Marsal, ha estat una reflexió sobre la traducció literària. L'homenatge estava previst per l'any passat, coincidint amb la vintena convocatòria del Premi de Traducció Vidal Alcover. Però, la situació sanitària va obligar a cancel·lar l'acte presencial que s'ha recuperat aquest dissabte al vespre al teatre de Tarragona.

En els discursos, la presidenta d'Òmnium Cultural al Tarragonès, Rosa Maria Codines, ha denunciat, novament, l'empresonament del president de l'entitat, Jordi Cuixart i la dels polítics empresonats. Codines ha defensat que la cultura és més "necessària que mai" per ser la "palanca de canvi i un antídot contra la intolerància i la repressió". Per la seva banda, l'alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, ha reivindicat la importància de les traduccions i de la cultura. "Sempre hem volgut aprofitar els premis per adreçar una mirada cap al passat i cap al futur, quan vam decidir incorporar un premi de traducció hi va haver algú que ho va trobar poc oportú", ha afegit el batlle.

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha assistit a la gala lliurement, en el que ha estat el seu primer acte oficial com a titular del Departament. Garriga ha subratllat que la ciutat té una "vocació ferma" de fer de la cultura una de les seves senyes d'identitat. "Els Premis Literaris Ciutat de Tarragona són un bon exemple de tenacitat i esforç col·lectiu per avançar cap a la república cultural, que també vol el Govern", ha assenyalat.

Els Premis Literaris Ciutat de Tarragona estan convocats per l'Ajuntament de Tarragona, Òmnium Cultural del Tarragonès i el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona i compten amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona, la Joiera Blázquez, el canal de televisió TAC 12, el digital cultural Núvol i les editorials Cossetània, 1984 i Angle. L'organització de la convocatòria i de l'acte va a càrrec de la Casa de les Lletres.