La seva és la tercera entrevista d'una sèrie que va iniciar precisament Ballesteros per parlar sobre les diferències entre la política actual i la que es feia fa una dècada. Soler reconeix que en algun moment s'havia plantejat participar d'altres projectes polítics i assegura que veia amb simpatia el moviment del 15-M, que el va enganxar amb 16 anys. Per tot plegat, considera que els dos mons són compatibles agafant el millor de cadascun d'ells.
- L'abril de 2019, el PSC decideix proposar-li que rellevi el lloc de la seva mare a la llista. Com succeeix?
- A mi m'ho va proposar el Pau Pérez. Jo pensava que seria a partir del número 20 o de suplent, però era el mateix número, el 6. M'ho vaig prendre amb una mica de vertigen.
- Això volia dir que sortiria escollit regidor.
- Exacte. I jo portava quatre anys veient el que suposava fer de regidor a l'Ajuntament. Li vaig dir que creia que no estava preparat, que no havia estat mai en política. Van passar uns dies, ho vaig parlar amb la família, vaig tornar a trucar-lo, i vaig pensar que potser sí que era una oportunitat d'entrar i poder fer coses.
- Segons es comenta, Ana Santos treballava moltes hores, fins i tot a l'hospital. Al final, aquesta era la imatge de regidor que tenia al cap, suposava una càrrega afegida.
- Si ma mare hagués estat d'una altra manera, tampoc no hagués tingut aquesta visió, és veritat. Ella s'aixecava molt d'hora i estava a primera hora amb la tablet mirant correus i llegint la premsa. Treballava tot el dia i moltes vegades jo li feia de xòfer i, en tornar a casa, continuava llegint amb la tablet o el que fos.
- Abans de tot això, militava al PSC?
- No, farà un any i mig o potser dos. Sí que he estat de petit al partit, un dels primers records de la infància que tinc és corrent pels passadissos de la seu. Mai no he militat, però sí que he estat als dinars, conec la gent... A casa meva, sempre es parlava de política. Jo no, però ma mare i la seva parella tot el dia.
[noticia]41779[/noticia]
- Quina realitat es va trobar, un cop dins? Era gaire diferent del que s'esperava?
- Per una part sí, però no gaire. Al final, el partit per mi era com una família, t'ajuden. Un cop dins, vaig veure que hi havia unes cadenes de comandament, com a qualsevol partit, organització o empresa. Hi ha moltes coses que no es veuen, com sectorials, gent que s'agrupa per parlar d'un tema, de l'altre... Això sí que no ho veus tant des de fora.
- S'ha sentit deixat de banda pel fet de ser el jove i el nou?
- No, amb el partit no. Si tu dones, el partit respon i si et vols implicar pots implicar-te i et van donant responsabilitats i càrrega de treball. Més seria per ser el nou que per ser el jove. A qualsevol persona que entra nova li falta un bagatge. I a l'Ajuntament sí que hi ha hagut algun cop que proposes coses als plens i la resposta és més paternalista. Però no només a mi, a algun altre conseller o consellera també ho he notat i ho he parlat amb ells. En comptes de debatre, et corregeixen.
- Quan va sorgir el 15-M, ara fa deu anys, què n'opinava?
- Jo en aquell moment tenia 16 anys. Va ser el meu primer contacte amb la política perquè abans era massa jove i aquí veies un moviment molt gros de gent que no està tan lluny de tu, gent jove que pots ser tu en uns anys.
- Aquell 15-M protestava contra els partits que havien estat manant fins llavors, entre ells el PSC i el PSOE.
- En aquell moment entenia que la gent no es queixava per vici i que hi havia alguna cosa que s'havia de canviar.
Mario Soler, regidor del PSC a l'Ajuntament de Tarragona. Foto: Josep M. Llauradó
- Molts joves es van plantejar més tard participar d'altres projectes polítics, la major part nous. Es va arribar a plantejar militar en partits diferents al PSC?
- Quan ets verge, t'ho planteges, sí, però al final el que més em va convèncer és el Partit Socialista i sempre he votat socialista. Si n'hagués triat un altre, ma mare també hauria estat contenta. Bé, depèn de quin. Mai es va voler ficar en com havia de pensar en cap àmbit, però sí que hi havia algunes idees que em deia que era impossible. Tot el que fos racisme, des de ben petit havia d'entendre que una persona no és el seu color de pell o qui li agradi, i el nivell de respecte va en funció de les seves aptituds.
- Quines són les seves prioritats en política? La transició energètica?
- És una de les principals prioritats, però la primera és el benestar de la societat. Primer arreglarem la sanitat pública i que hi puguem accedir. Per experiències que he tingut, entenc la importància de la sanitat pública i el que significa estar amb l'angoixa i del que pot passar o no perquè una cita trigui un mes.
- És una lluita que potser no és gaire compartida pels joves.
- La gent jove no està gaire implicada. També és un missatge que no arriba, el que arriba és que Pablo Iglesias s'ha tallat la cua, no que s'hagi aprovat la llei pel canvi climàtic o la protecció de la infància. Sembla que no hagin de canviar les coses, tot seguirà el seu rumb em queixi o no em queixi. En altres coses, potser per sentiment, s'impliquen més, i és un error.
- Com veu la influència de les xarxes socials?
- Tenen un paper fonamental, hi ha gent que s'assabenta de les notícies a cop de tuit, ni televisió, ni ràdio, ni premsa. I això també és perillós, l'algoritme ficarà un altre cop el que a tu t'interessa. Són perilloses, però alhora són imprescindibles. Jo personalment no m'hi he implicat gaire. El que veu la gent jove és la salsa rosa, no el que s'està fent i li afectarà en el seu dia a dia.
[noticia]41826[/noticia]
- Com es porten les crítiques en l'àmbit personal?
- A mi el que més m'importa és que sigui una persona amb criteri, que m'ho diu en persona, i encara més si és una persona que m'estimo o que m'estima, perquè sé que serà més sincer. Per Twitter, algú que ni conec, m'és igual. No m'afecta.
- L'exalcalde Josep Fèlix Ballesteros va entrar també com a regidor a l'Ajuntament amb 23 anys, el 1983. Té la intenció, com ell, de fer carrera política?
- Jo al Pep l'admiro molt i hem comentat algun cop, en situacions totalment diferents, però això ho tenim en comú. No tinc intenció de compartir el camí, cadascú té el seu i jo soc molt jove com per pensar en si estaré en política gaire temps. Mentre pugui aportar coses, sigui necessari i pugui ajudar jo estic encantat. Hauré de fer la meva carrera professional a banda, no crec que al principi algú que acabi d'entrar en política hagi de pensar en viure de la política. Això pot fer molt de mal.
- És un discurs molt del 15-M.
- Això ho dic ara, però qui sap el que passarà. No crec que hagi de pensar en quants anys hagi d'estar en política, mandat a mandat.
- Hi ha qui opina que els polítics necessiten temps per saber fer la seva feina.
- Jo en aquests dos anys, estant a l'oposició, he après moltíssim i com més aprens millor ho faràs. Però si pretens viure de la política, al final estaràs competint amb gent del teu partit, no crec que sigui sa per ningú agafar-se amb ungles al lloc. Sempre cal tindre una alternativa.
- Vella política o nova política?
- Jo crec que la política és un ésser viu, que ha d'anar evolucionant i canviant. I normalment els canvis són per a bé. De la política d'ara m'agrada que és més oberta, però el que no m'agrada és el xou que se'n fa. Agafaria el tarannà de la vella política amb la majoria de coses de com fer amb la nova política. Crec que hem d'avançar i ser més oberts, exigents i radicals, però sempre sent respectuosos i mantenint un bon to.
