Ara que arriba Sant Joan -amb les seves fogueres i la Cercavila del Foc- i que les Tronades es preparen per petar ben fort per la Festa Major de Sant Pere, la pirotècnia viu el seu punt àlgid de l'any a Reus. I, precisament, el que va ser l'eix vertebrador d'un "passat pirotècnic" molt destacat al territori, el Mas de l'Espinós, continua sent un vestigi actiu, especialment, en aquestes setmanes de principis d'estiu.
L'empresa que gestiona actualment el negoci de venda de petards, en aquesta finca modernista ubicada a la carretera de Castellvell, ocupa només una petita part de tota la parcel·la. La resta del mas, que es troba en desús, acollia en el seu dia la fàbrica o factoria Pirotècnia Espinós. La botiga actual obre durant tot l'any, amb horaris intensius del 19 al 23 i els dies 25 i 26 de juny.
Es tracta d'un xalet bastit pel reusenc Pere Caselles, que encara conserva uns botons amb mosaic de trencadís a l'entrada, emmarcant les inicials 'E', a l'entrada; un arc de ferro forjat esmaltat en blanc i una reixa que manté la reproducció de diversos coets a la porta.
Tallers pirotècnics i focs d'artifici
Segons recull l'etnòleg Salvador Palomar, membre fundador de l'entitat Carrutxa, a La Teiera, la capital del Baix Camp compta amb "una llarga tradició d'obradors i indústries de fabricació de focs d'artifici", que determina tant els grans castells de foc com l'ús habitual de la pirotècnia en les festes populars. Ja en el segle XVII, fins i tot, els espectacles pirotècnics eren un dels grans atractius de les celebracions al municipi.
Reus, com altres poblacions de la vora, va viure una proliferació de fàbriques de pirotècnia al llarg del segle XIX. Es tractava d'una activitat secundària, però tenia una presència destacada amb tallers més petits com el de Josep i Tomàs Arbós, procedents de Falset, el de Josep Murgades o, a començaments del segle XX, el de Miquel Gassull, entre altres. La més destacada i industrialitzada, sens dubte, va ser Pirotècnia Espinós.
Palomar descriu que aquesta va ser fundada el 1868 per Jaume Espinós Sangenís, va continuar amb el seu fill Emili Espinós Huguet i el fill d'aquest, Jaume Espinós Sotorra. L'empresa familiar venia productes a tot l'Estat espanyol i la seva projecció internacional es va "accelerar" a principis del s. XX, ja que va ser pionera en la introducció de nous tipus de pirotècnia, com ara senyals marítims, coets granífugs, fums i senyals per a usos militars, entre altres.
Moltes d'aquestes indústries pirotècniques es trobaven en plena trama urbana i això va provocar greus accidents: a Espinós, l'any 1903, hi va haver diversos morts i ferits; o el més tràgic, a la Pirotècnica Gassull, el 1917, quan set persones van morir en un gran incendi.
Coets, petards i Festa Major
Fruit d'aquesta tradició marcada per la pirotècnia, elements festius com el Ball de Diables, el Canó de les Festes o l'estimada Tronada de Sant Pere, que protagonitza enguany el cartell festiu, han arribat fins als nostres dies com un referent per a la ciutadania reusenca. De fet, Pirotècnia Espinós es va encarregar durant molts anys de preparar la pólvora, els petards, els mascles i tota l'execució de les tronades a la plaça del Mercadal; i alhora eren proveïdors dels Diables de Reus per a les seves carretillades.
Paral·lelament, molts altres municipis propers acudien al Mas de l'Espinós per fer comandes de petards i coets per a les seves festes majors i altres esdeveniments populars. Més enllà del catàleg "explosiu", l'oferta del negoci, apunta Salvador Palomar, era un èxit perquè es complementava amb productes com globus de paper, fanals, guarniments, banderoles, etc, amb gran acollida davant qualsevol celebració.
Una altra curiositat, que destaquen des de l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, és que els Bous de Foc de Reus -amb cercavila i actuació pròpies amb motiu de Corpus- es van inspirar en la troballa, l'any 2010, d'un bou a l'antiga fàbrica Espinós. Aquest fet hauria servit per recuperar un element festiu de la ciutat que s'havia perdut i que té 'com a raó de ser' el material pirotècnic.
La fàbrica Espinós i la indústria de guerra
"L'única empresa de Catalunya que fabricava material militar abans del 18 de juliol de 1936 era Pirotècnia Espinós, que subministrava artificis d'il·luminació i senyals a l'aviació", afirma Javier de Madariaga a Tarradellas y la industria de guerra de Cataluña (1936-1939). L'esclat de la Guerra Civil va portar la factoria a una situació tant "polèmica" com complexa. D'una banda, l'empresa es va col·lectivitzar per donar resposta a les necessitats bèl·liques.
D'altra banda, Pirotècnia Espinós, que tenia en aquells moments prop d'un centenar d'operaris, va sumar la seva "funció" com a fàbrica d'armament a altres motius estratègics de la ciutat de Reus -com les bones comunicacions o la indústria aeronàutica, que va ser cabdal per als republicans-, i es va convertir en un dels objectius prioritaris de l'aviació franquista.
I, encara més, una altra de les conseqüències de la guerra va ser l'assassinat d'Emili Espinós, l'agost del 1936, probablement a mans d'un dels seus obrers, apunta l'historiador Joan Navais a la publicació Una ciutat en ebullició. Petites històries de Reus i de més enllà (Edicions del Centre de Lectura, 2017), com un exemple de "violència amb greuge personal" amb un "component classista primordial". Al mateix text, s'explica que els treballadors d'aquesta fàbrica estaven afiliats a la CNT i "van protagonitzar el 1932 la vaga més llarga i conflictiva de tot el període republicà a la ciutat". Navais assenyala que els obrers reclamaven "un augment salarial i millores en la seguretat", després que un accident deixés tres treballadores ferides.
Tot i que l'edifici continua dempeus i la botiga actual en garanteix una continuïtat activa, el declivi de l'antiga Pirotècnia Espinós va començar als anys setanta del segle passat. La decisió d'importar productes pirotècnics de la Xina i la mort de Joan Espinós Sotorra, el 1984, va fer que la producció pròpia, que els havia caracteritzat fins llavors, anés minvant i es va convertir en un negoci comercial, dedicat exclusivament a la venda. Ara ja com a societat anònima, Francesc Espinós continua mantenint el seu caràcter familiar.