Més d'un centenar de persones i una desena de tractors tallen l'autopista AP-7 a Cambrils (Baix Camp) en els dos sentits, aquest diumenge 10 de març, per protestar contra macroprojectes com el Hard Rock o l'empresa Lotte Energy Materials. La mobilització, convocada per una desena d'entitats, pretén allargar-se 24 hores, acampant fins dilluns al matí.
En un inici, l'organització tenia previst tallar també l'autovia A-7 i la carretera N-340, una opció que no descarta a partir d'aquest migdia. Segons Eloi Redón, portaveu de la plataforma Aturem Hard Rock, la iniciativa aplega organitzacions amb un nexe en comú com és la defensa del territori davant l'espoli dels recursos, les amenaces al sector primari -pagesia i ramaderia- i l'explotació laboral.
Representants de les entitats i col·lectius organitzadors han reivindicat la lluita per la sobirania alimentària, energètica i hídrica, en contra d'un model econòmic capitalista que està "arruïnant" el Camp de Tarragona, que incentiva l'ús incontrolat d'aigua per part d'alguns sectors i la destrucció de l'espai agrari.
Representants dels diferents col·lectius han exposat els seus clams als mitjans de comunicació Foto: Sandra Pérez
Manifest del Camp
Els principals objectius de la mobilització són retirar el Pla Director Urbanístic del Hard Rock (Salou i Vila-seca), aturar la implantació de la Lotte a Mont-roig del Camp, protegir el sòl agrícola i l'espai agrari, i prioritzar la disponibilitat d'aigua per a la pagesia.
Representants de la plataforma Aturem Hard Rock han llegit el manifest unitari i han denunciat que no es vetlli "per la millora dels serveis públics i, en canvi, es vulgui construir un gran complex turístic amb botigues de luxe i el casino més gran d'Europa". Més enllà de la present mobilització, han assegurat que "la lluita continuarà", ja que durant els pròxims dies s'aprovarà el projecte de la Lotte, que pretén ocupar centenars d'hectàrees agràries per implantar una empresa d'alt risc químic".
Així mateix, han reclamat al Govern que es garanteixi el subministrament d'aigua de l'Ebre, a través del CAT, i sobretot que "es vulgui fer arribar a Barcelona en vuit mesos, quan no són capaços de fer obres d'urgència a la depuradora de Reus en menys de dos anys, com una estratègia per acabar amb la pagesia del territori i obrir les portes a multinacionals".
La trentena de moviments ecologistes i socials convocats asseguren que "defensaran la terra fins a les últimes conseqüències", per evitar que empitjori la crisi social, econòmica i climàtica del territori.
.jpg)
Els projectes de la Lotte i el Hard Rock han centralitzat les protestes Foto: Sandra Pérez
Primeres valoracions de la protesta
Al voltant de les 12.30 hores, els portaveus d'alguns dels col·lectius han valorat positivament la jornada de protesta. Redón ha recalcat que "és un èxit que s'hagin reunit tants moviments per poder enllaçar la lluita contra els macroprojectes i en favor de la pagesia". Segons com avanci el dia, valoraran fer més accions i tallar el trànsit d'altres vials.
En representació de la Plataforma Pagesa, Ramon Rojo, ha expressat que "el territori no es pot permetre que multinacionals preguin l'aigua" i ha explicat que, en la Taula de Treball amb la Generalitat, la prioritat és reclamar urgentment el subministrament hídric, després d'un any i mig de sequera, i evitar les concessions excepcionals a les grans empreses. Ton Crusells, des d'Unió de Pagesos, ha agraït el suport d'una trentena d'entitats i la suma de tota la societat. Jep Borrull, de la Plataforma Salvem Mont-roig, ha defensat la necessitat de "mobilitzar-se i fer soroll".
D'altra banda, la trobada ha comptat amb la diputada parlamentària de la CUP, Laia Estrada, qui ha assenyalat el "balanç crític de les actuacions d'ERC i PSC", pel que fa a l'acord de pressupostos pel 2024, i ha lamentat la manca de voluntat "per abordar emergències climàtiques severes".
.jpg)
Denuncien que els macroprojectes destrueixen l'espai agrari i l'economia del territori Foto: Sandra Pérez
Estrada ha denunciat que l'aposta del Govern sigui per "les multinacionals turístiques i un creixement urbanístic que no ajudarà al benestar de la població i 'trinxarà' el territori", en lloc de millorar les polítiques socials dels diferents municipis del Camp de Tarragona.