Mònica Alabart era la número 2 d'una llista, la d'Esquerra Republicana, que ha aconseguit recuperar la seva representació a l'Ajuntament de Tarragona, a més a més amb els seus millors resultats. Alabart també serà una dels cinc consellers comarcals del seu grup al Tarragonès, que aquest dimecres van votar a favor de la investidura de Pere Virgili (CDC) com a nou president de l'ens. Parlem amb ella sobre la seva entrada al consistori, les expectatives de cara al Consell Comarcal i la realitat del partit.

— Quina valoració feu dels resultats obtinguts?
— La veritat és que és el millor resultat que hem tret mai, el nostre màxim històric era de dos i n'hem tret quatre, per a nosaltres és una alegria increïble, igual que ser la primera força sobiranista de la ciutat.

— «Primera força sobiranista» és un toc d'alerta a Convergència?
— Sí, bé, no vull malparlar dels altres, cada partit sabrà les anàlisis que haurà de fer de com li han anat les eleccions. Jo faig el nostre, que és que estem molt contents d'estar els quatre i ens hagués agradat ser algun més.

— Es podria haver fet alguna cosa millor des de la candidatura d'Esquerra, durant la campanya?
— Jo penso que hem treballat molt, que la llista era una llista estupenda feta amb molta anàlisi i molta consciència. Penso que hem fet una campanya molt forta, hem estat al carrer, hem intentat estar molt a prop de la gent i suposo que sí que hi ha alguna cosa que es podria haver millorat, però en general estic molt contenta de la campanya que hem fet i de com ha anat tot.

— Primeres setmanes de mandat, la primera proposta és la consulta dels Jocs. Com evoluciona tot plegat?
— Encara està en procés, no està gaire avançat, nosaltres ja ho vam dir, que faríem oposició. Aquest «deixar fer» s'ha d'acabar, hem de pensar què estem fent, la nostra voluntat és fer reflexionar, posar les coses sobre la taula.

— Hi ha bona relació entre els grups municipals?
— Aquí es fa molta vida de passadís, sí que ens anem trobant, cada cosa avança al seu ritme.

— Quins són els grups amb els qui us hi trobeu més còmodes?
— Ara estem preparant tot el tema de l'estudi de Cel Net i hi ha una sèrie de grups que ens estem entenent, pràcticament tots. I també amb el tema de l'AMI, tots els grups que estan per això també ens entenem bé. Hi ha grups amb qui ens hem trobat més i hi ha grups amb qui encara no ens hi hem trobat, però suposo que a la llarga ens acabarem trobant tots.

— De cara al Consell Comarcal, quina és la perspectiva d'aquests quatre anys?
— Donarem suport a tot el que s'ha de fer. Sabem que la feina del Consell Comarcal és molt concreta, que és donar suport a tots els pobles per si sols no poden desenvolupar. El que sí que hem mirat al nostre grup és repartir-nos les comissions i que la nostra maleta professional ens pugui ajudar a estar allí i fer la feina, que puguem tenir temes que més o menys coneixem amb la voluntat aquesta d'ajudar els pobles.

— Estareu disposats a entrar al govern del Consell Comarcal?
— És que hi hauríem d'entrar tots, penso, al govern del Consell Comarcal. Perquè, de fet, moltes partides que vénen són finalistes. Això ve pel transport escolar, això ve per les beques menjador... Sí que has de decidir però tot ve bastant organitzat i penso que el que hem de fer és treballar tots.

— Hi ha qui opina que les funcions dels consells comarcals es podrien incloure en altres institucions. Quina és la postura d'Esquerra?
— Aquí hi ha diverses coses. Una, que des de Tarragona ciutat el Consell Comarcal sí que és veritat que no fa gaire funció, ho assumeix l'Ajuntament. Però això no passa a tot arreu, hi ha llocs que sí que necessiten que algú gestioni els serveis. També és veritat que les megaestructures cada cop ho són menys i que potser amb un consell d'alcaldes ben organitzat i amb uns tècnics al darrere que donessin suport podria funcionar l'equivalència del Consell Comarcal. Jo penso que quan siguem independents és cap on hem de tendir, cap a un consell d'alcaldes que amb un suport tècnic d'especialistes puguin fer aquesta feina.

— Però aquest consell d'alcaldes, també proposat per altres persones, podria fer reduir la representació de grups que no tenen alcaldies o que en tenen poques, com en el cas d'Esquerra al Tarragonès.
— Sí, però hem de buscar estructures funcionals, és diferent una ciutat on hem de prendre decisions que el Consell Comarcal, que ve tot bastant marcat, el pressupost és finalista. Ha de ser un òrgan més tècnic, que no pas de decisió.

— Tarragona, com a ciutat, què en pot esperar del Consell Comarcal?
— Intentar treballar tots en la mateixa línia. La competència del Consell Comarcal a Tarragona sabem que és més limitada, però està bé crear xarxa. Nosaltres tenim la idea de Camp, de sumar esforços des de la zona metropolitana, és un bon lloc per fer xarxa, aproximar-se als pobles i començar a teixir complicitats. Penso que és un gran benefici que en podem treure.

— En relació a l'episodi de qui havia de ser el càrrec a la Diputació de Tarragona, hi ha desunió al partit a nivell de Camp de Tarragona?
— Vam fer el congrés regional i només hi havia una sola candidatura. Això és senyal que és unitària, és un bon senyal.

— S'ha sabut gestionar bé l'èxit del partit en aquests darrers anys, vista la caiguda d'intenció de vot a les enquestes? 
— Les enquestes són enquestes. I si mires les enquestes de l'Ajuntament, el que ens deien a nosaltres, tot i tenir una intenció de vot del 10%, crec que eren dos, i mira, al final són quatre. Les enquestes s'han d'agafar amb pinces, el que importa de veritat és fer la feina i quan són les eleccions mirar a veure què.

— Un dels punts que Esquerra o els partits sobiranistes no han sabut afrontar és la fractura entre centre i barris. Teniu previst fer-hi res?
— No ho sé, a veure, «no hem sabut afrontar»... A mi em fa gràcia perquè una mica tenim l'etiqueta que som els del Centre i no som dels barris. Jo treballo a Torreforta, el Pau va ser-hi molts anys, penso que no estem tan lluny. És veritat que s'ha de treballar, ens hi hem d'apropar nosaltres, s'hi ha d'apropar l'assemblea... Hem de començar a pensar en un «tot» de ciutat i pensar mesures per mirar d'aglutinar, però penso que ja no som tant els del centre.

— Les estadístiques diuen quaranta vots a Bonavista...
— Sí, Bonavista, però a Campclar i a Torreforta no tan baixes, eh? Està clar. Mira, una de les coses que vam dir durant la campanya i que ben aviat iniciarem és la seu mòbil. Els consellers d'Esquerra ens aproparem als barris, als de Ponent i als de Llevant, ens aproparem als barris a escoltar la gent, un parell d'hores prefixades a la setmana o quinzenalment, això encara ho estem acabant de definir, però estarem allà escoltant la gent. Jo crec que això demostra la nostra voluntat d'estar allí al barri, d'escoltar la gent, que ens vinguin els veïns, que ens vinguin les associacions, que ens vinguin les entitats i ens expliquin una mica el seu dia a dia. La voluntat d'apropar-s'hi hi és, i no ens apropem al centre no perquè ja hi siguem sinó perquè la nostra idea és anar als centres cívics i al centre no n'hi ha.