Noemí Llauradó: «Volem que el Gaudí Centre sigui més immersiu i tingui una connexió multisensorial»

La regidora de Projecció de Ciutat a Reus encara el mandat amb el repte de l'Any Gaudí a l'horitzó, diversificar el turisme i potenciar la marca «Vermut de Reus» amb un redisseny

La renovació del Gaudí Centre és una de les principals fites de l'Àrea de Projecció de Ciutat en el mandat 2023-2027
La renovació del Gaudí Centre és una de les principals fites de l'Àrea de Projecció de Ciutat en el mandat 2023-2027 | Laia Solanellas
11 de gener del 2024
Actualitzat el 12 d'abril a les 12:00h

Els resultats electorals del passat 28-M i l'acord de govern entre PSC, ERC i Ara Reus, han possibilitat que la republicana Noemí Llauradó continuï un tercer mandat, ara com a regidora de Projecció de Ciutat i després d'haver estat vicealcaldessa (2019-2023) i regidora de Salut (2016-2019).

Al llarg d'aquesta legislatura fins al 2027, des de la seva àrea a l'Ajuntament i des de l'organisme autònom Reus Promoció, Llauradó liderarà línies molt marcades com la renovació del Gaudí Centre, potenciar el Vermut de Reus i impulsar noves 'formes' de turisme.

Ja coneixia l’Ajuntament des de dins, però quin balanç fa d’aquests primers mesos al capdavant de l'àrea de Projecció de Ciutat?

Aquesta nova etapa és molt il·lusionant. És una àrea fantàstica, que representa la primera tinença d’alcaldia, i que engloba cinc regidories - Projecció de ciutat; Empresa, Formació i Ocupació; Cultura i Política Lingüística; Relacions Ciutadanes; i Educació- que estan molt interconnectades entre si.

M’ha permès conèixer que va més enllà del turisme estrictament; la projecció de ciutat és una política pública que fan ajuntaments de ciutats més grans per tal de projectar-se de cara a l’exterior, mostrar els actius i fortaleses per atraure visitants i inversions alhora.

Un dels objectius en aquest nou mandat és impulsar altres tipologies de turisme. Quines?

Principalment, volem promocionar el turisme congressual i esportiu. Pel que fa al turisme de congressos, estem treballant amb firaReus per veure com oferim, més enllà de les convencions, la part 'social' de l’esdeveniment. L'objectiu és desestacionalitzar el turisme, que hi hagi més gent durant tot l'any i amb una capacitat adquisitiva mitjana-alta.

També, hem d’oferir serveis complementaris, des de traducció i interpretació, mitjans audiovisuals, càtering, que hi hagi un bon servei de transport al centre de la ciutat. Tot plegat ho hem de fer des del Reus Convention Bureau.

I el mateix volem fer amb els esdeveniments esportius, treballant amb RELLSA perquè abans, durant i després, participants i visitants puguin gaudir de la ciutat i fer activitat al centre.

Noemí Llauradó ocupa la primera tinença d'alcaldia i és responsable de l'Àrea de Projecció de Ciutat a l'Ajuntament de Reus Foto: Laia Solanellas


El valor de la proximitat és clau per promocionar el comerç i la restauració?

Comptem amb productes de proximitat i Km 0 d’alta qualitat, començant pel Vermut, però també la DO Avellana de Reus i l’oli DOP Siurana i tots els vins de la DO de la Cambra de Comerç. Volem destacar la capitalitat de Reus pel que fa al Vermut, ja que l’enogastronomia té un potencial que hem d’explotar, més tenint en compte que Catalunya serà Capital Mundial de la Gastronomia el 2025.

Volem fer un restyling a la marca "Vermut de Reus", actualitzar-la i aprofitar encara més la seva potencialitat, fer-la més atractiva amb determinades actuacions de promoció i, després, intentar actualitzar la Ruta Europea del Vermut “Reus, Torí, Xamberí”.

Reus Modernista i l'Any Gaudí

Un altre àmbit indispensable a Reus és el turisme patrimonial.

El patrimoni modernista ens situa en l'àmbit europeu com a ciutat de referència en Modernisme, formem part de la Xarxa Europea de Ciutats Modernistes i tenim obres de grans arquitectes com Domènech i Montaner o Caselles que atrauen molts visitants. L’Any Domènech i Montaner, de fet, ens ha ajudat a posicionar-nos encara més.

Des de fa anys, s'està treballant en la Ruta Modernista i l’obertura de diferents equipaments, com l’Institut Pere Mata, que està tenint un revulsiu gràcies a l’espai immersiu que vam fer o la presentació de la maqueta original.

Què canviarà a partir d'ara per continuar impulsant el Modernisme?

També volem donar un revulsiu a l’Estació Enològica, ja que és una de les joies modernistes que tenim a la ciutat, en aquest cas de Pere Caselles. És on comença la ruta i allà s’explica la història del Vermut de Reus, què representava Reus en aquella època com a segona ciutat de Catalunya, tot el moviment al voltant del negoci de l’aiguardent i el “Reus, París, Londres”, etc.

La Casa Navàs, evidentment, i altres espais patrimonials com la Casa Rull, la Casa Gasull, que es va poder visitar amb la iniciativa Reus Espais Ocults; i després el Gaudí Centre, amb el que representa Antoni Gaudí, com el geni més universal nascut a Reus.

Ja s'ha plantejat una renovació del Gaudí Centre de cara a l'Any Gaudí el 2026. Quins seran els primers passos?

El Gaudí Centre té el més important: les seves arrels a la ciutat on va néixer i que el van inspirar. Per tant, volem que sigui un centre d'interpretació que vinculi emocionalment amb la vida i obra d’Antoni Gaudí, d'aquest geni reusenc de projecció universal, la seva figura polièdrica, el seu entorn i una època molt concreta com el Reus 1900 i el Modernisme.

Llavors, estem ultimant tots els tràmits per licitar un concurs d’idees aquest 2024, per tal que un despatx d’arquitectes ens faci una proposta de renovació del contingut museogràfic del Gaudí Centre. A través de la tecnologia i el relat, buscarem que sigui més immersiu i que tingui aquesta connexió multisensorial.

Alhora, estem cercant finançament en diferents institucions perquè això implicarà una sèrie d’obres en el continent d’aquest contingut que volem treballar.

La commemoració de l'Any Gaudí el 2026 marcarà la renovació del Gaudí Centre i altres esdeveniments vinculats Foto: Laia Solanellas


La renovació serà "l'esdeveniment" central, però quines altres propostes commemoratives es faran?

Hem d’aprofitar l’oportunitat que ens dona que el 2026 sigui l’Any Gaudí perquè ens posiciona en una situació positiva i de sortida. Serà Any Nacional, d’àmbit català, però fins i tot mundialment tindrà més repercussió.

Per tant, Reus serà una de les ciutats que pivotin l’Any Gaudí. Evidentment, serà Barcelona, també altres municipis on hi ha obra de Gaudí, però Reus és on ha nascut l’arquitecte. Tot plegat dona molt de joc i hi pot haver activitats que vagin des d’exposicions, conferències, rutes sobre l’arquitectura modernista, el nou Gaudí Centre, etc. 

És molt important destacar la rellevància de la connexió de Reus amb el Modernisme, d’una banda, i amb l’arquitectura, de l’altra. Com a Ajuntament formem part del Consell Gaudí i és des d'on es proposaran iniciatives. A més, tenim la sort de formar part del Paisatge dels Genis i tenim la intenció de promocionar accions vinculades.

Impuls econòmic a la ciutat

Quins objectius resulten de la Taula de Comerç, Restauració i Oci per al benefici de la ciutat?

Principalment, l'atracció de visitants i inversions comporta dinamització econòmica i social de la ciutat, si hi ha moviment econòmic i més gent beneficia els comerços i genera guanys a Reus.

De fet, per atraure inversions institucionals i empresarials estem situats en un punt immillorable català: ben connectat, hi haurà noves infraestructures, disposem de serveis públics de qualitat...

Es pretén treballar transversalment, sobretot amb la regidoria de Cultura.

Amb tots els departaments de l'Ajuntament, però, evidentment, la cultura té un impacte a la ciutat, primer intern amb una ciutadania reusenca més crítica, més exigent i sensible a totes les arts; i, d’altra banda, és un atractiu perquè vingui gent de fora.

No només la cultura popular i tradicional amb les Festes Majors, sinó la programació estable cultural que tenim. La ciutat bull en cultura; si la gent ve a Reus, té un paraigua d’opcions importantíssim. Intentarem buscar, en els pròxims anys, més col·laboració amb el sector privat, hi ha moltes empreses que volen contribuir per qüestions de responsabilitat social corporativa i d’arrelament a la ciutat que els acull.

Noemí Llauradó ocupa la primera tinença d'alcaldia i és responsable de l'Àrea de Projecció de Ciutat a l'Ajuntament de Reus Foto: Laia Solanellas


Enguany, es contemplen partides concretes en els pressupostos per destinar-les a Reus Promoció i l'àrea de Projecció de Ciutat. Què permetran?

L'increment respon al fet que cal reforçar aquesta política de projecció exterior de Reus perquè significa un augment de visitants i inversions que repercuteix positivament en el dinamisme econòmic de la ciutat. Això implica, al seu torn, més recursos públics per polítiques econòmiques, socials, educatives, culturals, sanitàries...

També, hem pujat les tarifes, els preus públics de les visites dels equipaments, que normalment els paguen gent que ve de fora i això incrementa també els ingressos que es queden a l’economia de la ciutat.

Suport al comerç local

Una novetat per ajudar al comerç, precisament, ha estat el finançament íntegre de l'enllumenat de Nadal.

Dins la campanya de Nadal, feia temps que s’observa que era necessari donar aquest suport al comerç i la restauració, com ja feien altres ciutats. Si el licita completament l’Ajuntament, s’aconsegueix que hi participin més d’una empresa i això suposa una rebaixa en el preu de sortida i alhora es poden il·luminar més carrers amb menor cost.

Abans, l’Ajuntament acabava pagant els llums però a través de subvencions a les entitats comercials. D’aquesta manera se’ls treu la càrrega que això suposava, així guanyem en eficiència i es percep que hi ha més il·luminació i la gent que ens visita queda sorpresa, fet que beneficia principalment als comerços.

L'Ajuntament, però, va desestimar la continuïtat de la campanya dels Bons Reus. Amb quines altres mesures se supliran?

Els Bons Reus van ser una mesura d’urgència, per una situació d’emergència com la pandèmia. Va servir per dinamitzar el comerç, com un dels sectors que més impacte negatiu havia tingut el 2020 amb la pandèmia. El PIB havia baixat un 22% a Catalunya, després ja es va recuperar i, fins i tot, hi va haver un increment del 5% a finals del 2022.

La situació es va revertir i la societat va demostrar ser resilient, però ara cal fer mesures més estructurals, no tan conjunturals. A més de les campanyes de dinamització comercial de Nadal i de cara a l’estiu, farem mesures de projecció de ciutat per impulsar altres tipus de turisme com el congressual o l’esportiu, que també potenciïn el producte de proximitat i l’enogastronomia, i el patrimoni modernista.

Arxivat a