Aquestes dades demostren que l’ús del català com a llengua vehicular a les nostres escoles i instituts no representa cap problema ni per a alumnes ni per a pares ni per a professionals docents. És per aquest motiu que la comunitat educativa de Tarragona no entén la nova reforma impulsada pel govern del PP i el seu ministre d’Educació, José Ignacio Wert, que insisteix a traslladar a les aules un presumpte problema de convivència lingüística entre les dues llengues cooficials de Catalunya, el català i l’espanyol. 

 

A Catalunya, el punt més conflictiu de la polèmica Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE) passa per la insistència del ministre Wert de defensar els drets d’aquelles famílies catalanes que volen escolaritzar els seus fills en llengua espanyola. De moment, la llei del PP serveix, a tot Catalunya, per defensar la voluntat de 17 famílies, que són les que han sol·licitat formalment atenció específica en castellà. Tal com diu el president de la Federació d’Associació de Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC), Àlex Castillo, «és una llei que rep el suport al Parlament de 28 diputats i, en canvi, només beneficia 17 escolars a tot el país. Els polítics haurien de ser una mica més seriosos i no utilitzar la llengua com a eina d’enfrontament entre ideologies, ja que a l’escola catalana no hi ha un problema de convivència de llengües». El president de FAPAC considera que aquesta llei respon a «qüestions polítiques» i que «no està basada en l’intent de solucionar el desconeixement de cap de les dues llengües cooficials. De fet, els alumnes de Catalunyen tenen millor nivell d’espanyol que els d’algunes comunitats autònomes de l’Estat on només es parla espanyol», assegura Castillo. Per a la FAPAC, «les famílies que volen l’escolarització en castellà dels seus fills no ho fan per una qüestió de necessitat d’aprendre l’idioma, ja que ja són famílies castellanoparlants, sinó que ho fan per un esperit d’anar en contra de la llengua catalana i d’allò que representa». Castillo va més enllà i recorda que «els problemes de l’ensenyament no es resoldran amb lleis, sinó que se solucionaran si s’aporten als professionals i a les famílies les eines necessàries per treballar amb tranquil·litat. Per moltes lleis que facin, al final qui mana a les escoles són els professors i les famílies dels alumnes».

 

Clar i català

 

Els professionals dels centres educatius de les comarques tarragonines ho tenen clar. El català és la llengua vehicular per comunicar-se tant a nivell intern com extern, sense que això signifiqui renunciar a l’aprenentatge del castellà ni al seu ús quan és necessari per garantir una comunicació idònia amb l’alumne o els seus familiars. D’aquesta manera s’ha actuat durant les darreres dècades en el model d’escola en català, fet que s’ha traduït en una absència de problemes de confrontació lingüística que ara la LOMCE de Wert intentar descobrir. Segons Carme Figuerola, directora de l’Escola El Miracle de Tarragona, «l’ús del català és generalitzat i natural al nostre centre, però per sobre de tot prioritzem la bona comunicació amb l’alumne i amb el seu entorn. Des del centre no tenim cap problema de comunicar-nos en castellà, francès o anglès a nivell individual si així garatim una bona comunicació». La docent recorda que «les escoles com la nostra depenen de la Generalitat de Catalunya i actuarem segons les seves indicacions en l’aplicació d’aquesta LOMCE. En tot cas, he de dir que al nostre centre, que és públic i que atén força diversitat i nouvinguts, no hem tingut mai cap problema per qüestions de llengua».

 

Passa el mateix als centres de secundària, com l’Institut Tarragona, «on el tema de la  gestió de la llengua no és preocupant», assegura el seu director, Jordi Dolç. «En el dia a dia del centre no és cap motiu de polèmica i l’ús del català es fa d’una manera natural, motiu pel qual és força sorprenent aquesta llei». De fet, a la direcció del centre fa dies que es pregunten com es podria atendre al centre la demanda d’escolarització en castellà d’un alumne concret, fet que ara per ara «seria molt difícil i no tindria sentit perquè el coneixement d’ambdues llengües és similar». Dolç també va ser director de centre a Bonavista, barri on l’ús del castellà està més generalitzat, «i allà tampoc no vam viure cap problema amb l’ús del català a les aules».

 

Pel que fa al seguiment que aquest punt de la LOMCE pot tenir entre les famílies i els escolars de les comarques de Tarragona, Jordi Dolç ho té clar: «No crec que cap família autòctona vulgui que el seu fill o filla estudiï amb atenció específica en espanyol i vulgui renunciar a poder aprendre bé l’altra llengua oficial del seu país». Jordi Dolç, però, reconeix que «sí que hi veig una possible demanda en els grups d’alumnes procedents de fora de l’Estat, com ara xinesos o àrabs, que en tenir només coneixements d’espanyol puguin reclamar que la seva eduació sigui només en aquesta llengua, però no per un tema d’animadversió al català, sinó per comoditat».