23
de maig
del
2023
Actualitzat
a les
8:00h
El passat 7 d’abril va finalitzar la 3a campanya arqueològica a l’assentament ibèric del Vilar de Valls, una ciutat ibèrica de més de 6 ha protegida per una muralla de 8 m d’amplada i un fossat de 5 metres de profunditat i 14 metres d’amplada. Els treballs s'han centrat en el solar dels antics magatzems al nord de l’estació del ferrocarril, amb el vistiplau de la propietat i el suport de l’Ajuntament de Valls i de l’Institut d’Estudis Vallencs.
S'han excavat els nivells d’incendi i destrucció de dues cases, amb la troballa de projectils de pedra de balista, probablement llançats per l’exèrcit cartaginès d’Anníbal Barca durant l’estiu de l’any 218 aC. S’han documentat els nivells més antics d’aquestes cases, datats en els segles V-IV aC. Igualment s’ha descobert un segon carrer, també de 6 m d’amplada, amb una pavimentació excepcionalment ben conservada, on s’han localitzat dues sitges d’emmagatzematge, però buides i encara cobertes amb la seva tapadora, una llosa de pedra circular.
Les enormes dimensions i les característiques particulars del sistema defensiu, la gran extensió del nucli urbà, la troballa d’inscripcions ibèriques sobre làmines de plom, l’entitat dels carrers, les grans dimensions de les cases, o el fet d’haver estat atacada i destruïda en el marc de la Segona Guerra Púnica, fan de la ciutat ibèrica del Vilar una ferma candidata per a ser una capital important dels cessetans, tal vegada l’antiga Kissa mencionada a les fonts escrites.
La investigació es desenvolupa des de la Universitat de Barcelona i el Centre d'Estudis Cossetans, en el marc dels projectes “Caracterización social y funcional de los asentamientos urbanos de la Iberia septentrional”, del MCINN, i el projecte “El canvi sociocultural a la Cessetània oriental durant la protohistòria i l'època romana republicana”, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
S'han excavat els nivells d’incendi i destrucció de dues cases, amb la troballa de projectils de pedra de balista, probablement llançats per l’exèrcit cartaginès d’Anníbal Barca durant l’estiu de l’any 218 aC. S’han documentat els nivells més antics d’aquestes cases, datats en els segles V-IV aC. Igualment s’ha descobert un segon carrer, també de 6 m d’amplada, amb una pavimentació excepcionalment ben conservada, on s’han localitzat dues sitges d’emmagatzematge, però buides i encara cobertes amb la seva tapadora, una llosa de pedra circular.
Un barri amb més de 16 cases
Entre els dos carrers identificats fins ara s’ha pogut delimitar un barri amb més de 16 cases. A més, un sondeig realitzat a l’extrem nord-est del solar ha permès identificar com la muralla i els recintes que se l’hi adossen s’estenen en direcció est, en direcció al barranc del Catllar, cosa que augmentaria la superfície de la ciutat fins a les 7-8 ha. Amb aquestes darreres intervencions, la superfície descoberta de l’assentament assoleix els 2.000 m2, a tot estirar un 3% de la superfície total de la ciutat.Les enormes dimensions i les característiques particulars del sistema defensiu, la gran extensió del nucli urbà, la troballa d’inscripcions ibèriques sobre làmines de plom, l’entitat dels carrers, les grans dimensions de les cases, o el fet d’haver estat atacada i destruïda en el marc de la Segona Guerra Púnica, fan de la ciutat ibèrica del Vilar una ferma candidata per a ser una capital important dels cessetans, tal vegada l’antiga Kissa mencionada a les fonts escrites.
La investigació es desenvolupa des de la Universitat de Barcelona i el Centre d'Estudis Cossetans, en el marc dels projectes “Caracterización social y funcional de los asentamientos urbanos de la Iberia septentrional”, del MCINN, i el projecte “El canvi sociocultural a la Cessetània oriental durant la protohistòria i l'època romana republicana”, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.