L'associació Quilòmetre Zerova néixer a Tarragona el 2013 amb l'objectiu d'abordar les desigualtats d'oportunitats entre infants, joves i famílies en el context de postcrisi, i que va començar a treballar amb persones voluntàries per desenvolupar diverses iniciatives socials. Un dels exemples és el projecte "Amb tu", actiu des de l'any 2016, que ofereix suport a joves extutelats o en risc d'exclusió que han d'emprendre la seva vida adulta, un cop surten dels centres tutelats de la Generalitat de Catalunya.
En aquell moment, hi va haver "una arribada molt gran a la ciutat de joves migrants no acompanyats, és a dir, sense referents al territori, així com de jovent extutelat", explica l'actual coordinadora del projecte, Sara Camarasa. La tècnica apunta que, encara que ja existia el projecte Rossinyol, aquest s'adreçava infants, i van decidir buscar un altre específic per aquests joves que, quan fan 18 anys, encara que mantenen el paraigües de l'àrea de suport a les persones extutelades, abans dels 21 han d'estar emancipats, tenir una feina i un habitatge on viure.
"Això els crea moltes dificultats i una situació de vulnerabilitat", evidencia, a què Quilòmetre Zero volia donar resposta. Llavors, van conèixer el projecte Punt de Referència, que funciona a Barcelona des dels anys noranta, i els van ajudar a implementar el mateix a Tarragona. L'evolució del projecte "Amb tu" ha sigut molt gran i, de les 16 parelles actives inicialment, ara ja en són unes 60 anuals; i ja en la setena edició, cada vegada poden donar més resposta al jovent.
Els joves que hi participen reben un suport global en els aspectes pràctics i emocionals per a poder emprendre aquest procés, la mentoria social els ajuda a viure el canvi d'etapa i els proporciona uns referents informals perquè l'emancipació sigui satisfactòria.
Les dificultats del jovent tutelat o extutelat
El jovent tutelat i extutelat són nois i noies que han viscut part de la seva infància i/o adolescència en un centre de menors a causa de la pèrdua de lligams familiars i "el 95% han fet sols un procés migratori", afegeix la tècnica de l'entitat. "Quan són adults, passen dels centres tutelats a altres recursos socioeducatius, comparteixen pisos amb altres joves i tenen el suport de professionals, però els manca una xarxa informal que els obri portes, per exemple, a l'hora de buscar feina", explica Camarasa.
Aquests joves "no ho tenen fàcil", ja que, encara que molts d'ells han estudiat un batxillerat, no el poden homologar, i han de començar amb un FPI i esperar un any i mig per continuar estudiant. "A més, les noies acostumen a anar a centres del territori, però els nois van a centres més apartats i allà passen sis mesos sense poder relacionar-se amb ningú més ni aprendre l'idioma, quan tot és un contrarellotge per a ells", descriu Sara Camarasa.
En aquesta línia, la coordinadora evidencia que "tenen menys marge d'error, perquè als 21 han de tenir una feina, haver estudiat alguna cosa i trobat feina, perquè hauran de sortir del sistema". Així i tot, el projecte fomenta el seu empoderament i els ensenya que també poden equivocar-se per aprendre, ja que "moltes coses els traspassen, són adolescents", recorda Camarasa, i "encara estan creant la seva identitat, però s'han d'encarregar de buscar un habitatge autònom i aguantar moltes situacions de racisme".
Per aquest motiu, la xarxa de suport que aconsegueixen amb la mentoria és de gran ajuda. Tots els i les joves que participen en la iniciativa, arriben a Quilòmetre Zero de forma voluntària i, segons detalla Sara Camarasa, "han de portar un temps al territori, tenir un habitatge on viure, habilitats comunicatives, dominar una mica de català o castellà, i tenir un objectiu vital, sigui estudiar o treballar"; perquè s'han trobat amb joves en situacions de vulnerabilitat, però el procés no funcionava perquè les seves prioritats eren unes altres.
Crida a voluntaris del territori
Amb tot, l'associació sempre té més joves que persones voluntàries i, per això, el boca-orella és tan important a l'hora de donar a conèixer el projecte i fer crida arreu del territori. El voluntariat, això sí, és exigent; és setmanal, s'ha de tenir disponibilitat de dues o tres hores, al llarg de nou mesos, i hi ha d'haver un compromís, una consciència social, lluny del racisme.
L'associació té convenis amb la URV i la UOC, amb el Punt de Voluntariat de Reus i la Federació Catalana de Voluntariat Social a Tarragona, així com, difon la seva tasca a través de xarxes socials, mitjans de comunicació, grups de WhatsApp, entre familiars d'altres voluntaris, etc. Malgrat que habitualment són persones de fora de l'àmbit social, també hi ha estudiants, per exemple, d'Antropologia o Psicologia, a més d'educadors socials.
"Els voluntaris decideixen acompanyar aquest jovent de forma informal i és a través de la persona mentora que poden construir vincles des de zero, sortir dels despatxos i les pressions institucionals", apunta Camarasa. Sovint, acaben connectant amb la família i amistats del mentor i la xarxa que es crea permet que s'ampliïn les seves oportunitats.
Un acompanyament durant nou mesos
L'acompanyament dels mentors vers els joves consisteix en trobades informals -si necessiten un suport més tècnic en àmbits com la formació, l'habitatge o la recerca laboral, també el poden demanar- i és d'un mínim de nou mesos, ja que aquelles parelles que encaixen bé, sovint s'emporten una amistat que continua més enllà del projecte "Amb tu".
L'encaix, precisament, el fan les tècniques de l'entitat a partir de les entrevistes prèvies a ambdues parts i en funció dels seus perfils, interessos i disponibilitat; i cal destacar que sempre són relacions un a un, individuals, perquè és important generar un vincle de confiança i una atenció personalitzada: els primers dos mesos, les trobades són sobretot per conèixer-se i trobar allò que pot resultar motivador.
"Els joves han de veure que l’altra persona altruistament està fent un esforç per ajudar, però els mentors s'han d'obrir emocionalment, entendre que ells també han vingut a rebre, perquè el jovent té una història a explicar, les seves pròpies vivències i cultures", resumeix la coordinadora, qui recalca que la relació ha de ser el més lineal possible.
Les propostes d'activitats inclouen anar a repartir currículums o treballar per millorar-lo, visitar exposicions en museus o a CaixaForum, passejar pels llocs més emblemàtics de cada municipi, fer-se el carnet d'usuari de la biblioteca, acompanyar-los a portes obertes o fires de formació professional, etc; a més d'insistir a parlar, perquè se sentin escoltats i per un tema idiomàtic que ha de ser transversal a totes les trobades.
Obrir els ulls: conèixer altres realitats
En aquest sentit, Sara Camarasa conclou que "creu molt en el que fan perquè qualsevol persona jove és el futur i, quan tenen aquest suport, tot és més possible i res és tan difícil; també, ambdues parts s'emporten molt més del que han donat i molts d'ells es defineixen com a amics". És una forma, al mateix temps, de donar a conèixer quina realitat viu aquest jovent, que puguin ocupar els seus espais i es doni veu al racisme que pateixen.
"És una realitat que ens trobem, està venint molta gent de fora i s’ha de treballar en positiu, visibilitzar la gent que fa bé les coses i que es mereix l’oportunitat", reivindica el Jaume, un dels voluntaris del projecte "Amb tu". Ell, precisament, va arribar a Quilòmetre Zero a través de la seva dona, que ja havia sigut mentora, i "encara que no confiava gaire en tot això, un dia la va acompanyar i se li van trencar tots els esquemes: no podíem tancar la porta a aquests nois", relata.
Després, no sabia ben bé com enfrontar-ho, si seria capaç de tirar-ho endavant, però ara assegura que el projecte li ha permès "anar més tranquil pel món", perquè abans generalitzava amb la gent de fora i "ara pot diferenciar la persona independentment del seu origen". En el cas de la Coral, una altra de les voluntàries, ella venia d'una família on sempre s'ha fomentat el respecte i la igualtat, però, en créixer, es va adonar que "no tothom pensa així i que els discursos d'odi es van multiplicant". Això la va motivar a intentar combatre-ho de manera activa.
El Saad i el Jaume
El Saad està a punt de fer 20 anys, estudia un grau mitjà d'Informàtica a l'Institut Vidal i Barraquer de Tarragona i explica que va arribar al projecte "per un altre jove que quedava amb el seu mentor i li va agradar la idea, encara que al principi desconfiava una mica", però celebra que, al final, "han sortit resultats molt bons, perquè quan trobes una persona de mentalitat oberta, és fàcil confiar i guanyes un amic per al futur".
Amb aquest amic, el Jaume, encara continuen veient-se sempre que poden, un o dos dies per setmana. El Saad recorda que van començar "aprenent l'idioma, estudiaven junts per poder fer la prova d'accés al cicle, el va ajudar a trobar pis i una feina" i, sobretot, el que més li ha agradat és la gran quantitat de persones que ha conegut gràcies a ell, que "l'han ajudat a fer altres activitats i trobar coses en comú, com anar a la platja, visitar llocs antics de la ciutat o anar al teatre".
Des de la seva família, la seva dona, els seus fills i els seus pares fins a una escriptora de l'Afganistan; la mentoria ha ampliat la seva xarxa i, com bé resumeix el Jaume, "en un any han passat moltes coses i ha establert molts llaços socials". Conjuntament, han treballat per aconseguir finalitats concretes, com estudiar, jugar a futbol o trobar feina; promoure l'esforç personal i han compartit diferents aspectes sobre la cultura i la religió.
L'Othman i la Coral
Tot i tenir "visions de la vida totalment diferents", el procés ha sigut igualment enriquidor per a l'Othman i la Coral, qui assenyala que sempre "s'escolten i en cap cas discuteixen", i que "li ha fet canviar la perspectiva, respectar coses que sovint prejutgem sobre altres religions". Tot plegat, agraint que si no fos per "Amb tu" no s'haurien conegut en un altre lloc o context i ara estan en contacte cada setmana, com un amic més.
Per la seva banda, l'Othman, de 19 anys, descriu que estudia un grau superior d'Informàtica i Administració de sistemes informàtics, que fa gairebé tres anys que va arribar i que va descobrir l'associació a través del pis on vivia com a jove extutelat. "Des del principi, estava molt motivat, encara que els primers dies costava saber de què parlar, amb el temps, ens van anar coneixent i va ser més fàcil", recorda el jove.
A més, agraeix que la mentoria fos individualitzada, ja que "en un grup, qui el coordina no sempre tindrà temps per escoltar-te i aquí, poden atendre directament les teves necessitats". En el procés, van visitar diferents museus i indrets de la zona, va trobar feina a l'estiu i va accedir als estudis que està cursant. "El projecte et facilita la vida, tens menys dificultats i és una experiència que tothom hauria de provar", aposta l'Othman, qui veu en la Coral un gran suport, una amiga a qui explicar les coses diàries i a qui demanar ajuda quan ha de prendre una decisió.