El centre històric de Valls té un encant especial i particular. Per això, passejar pels seus carrers i places pot permetre descobrir, als més hàbils i observadors, desenes d'històries i secrets del tot interessants i singulars. Un dels espais més emblemàtics i estimats de la capital de l'Alt Camp és, precisament, el Pati, la plaça més cèntrica i recordada de la ciutat.
La gran àgora vallenca deu el seu nom a l'antic ús que se'n feia com a pati d'armes a l'edat mitjana. Concretament, el nom d'aquesta plaça fa referència al pati d'armes de l'antic castell de l'arquebisbe, desaparegut del tot tret d'una porta aprofitada per un dels edificis de la plaça.
Les seves grans dimensions i el fet que encara avui se situin alguns dels edificis més notables de la ciutat fan d'aquest espai un dels més emblemàtics i populars de Valls.
Un pati d'armes medieval
Segons els historiadors locals, a l'edat mitjana, aquest lloc estava limitat pel castell estava sense urbanitzar. Sense anar més lluny, l'actual Pati era una esplanada que feia funcions de pati d'armes del castell, amb uns pocs edificis adossats a la muralla. Aquí se celebraven les dues fires concedides per privilegi reial al segle XIV.
La plaça no va quedar urbanitzada del tot fins a l'any 1681, quan es va construir, enganxat al castell, el monestir de les Monges Mínimes. Al llarg del segle XVIII, algunes de les famílies més adinerades de Valls van construir-hi les seves mansions i fins i tot el castell va ser adquirit per la família Baldrich i convertit en casal senyorial. Tot i això, la plaça seguia sent una mera estesa de terra.
- Imatge de la reforma de 1951 del Pati
- AMV
Aspecte de plaça a partir del segle XIX
El seu aspecte de plaça s'anà configurant al llarg del segle XIX, amb successives reformes, els anys 1816, 1842 i 1869, i, a cavall entre els segles XIX i XX, molts dels seus edificis es reformen o reconstrueixen en estil modernista o noucentista. L'any 1921 es va inaugurar la font monumental i el 1936 es va enderrocar el convent de les Monges Mínimes, i al seu lloc es va obrir el carrer Jaume Mercadé i es va alçar l'edifici de la Caixa.
La seva estructura actual és de l'any 1951, quan va desapareixer l'antiga casa de Ca Tafarra. L'última renovació de la plaça va tenir lloc a principis dels anys 2000, a càrrec de l'arquitecte Manel Vidal, que va dotar l'espai d'una aparença més moderna i, fins i tot impersonal, que va generar força controvèrsia entre el veïnat.
