Patrícia Terradellas Maré ha sigut la presidenta d'El Círcol de Reus els últims quatre anys. El 2020 es va convertir en la primera dona que liderava la societat, amb seu històrica a la plaça del Prim, i en aquesta legislatura ha aconseguit rejovenir la massa social, impulsar l'afiliació femenina i ha acompanyat la reforma del vestíbul del Teatre Fortuny a esdevenir una realitat renovada i actualitzada.
Finalitzat el seu primer mandat, no va dubtar a l'hora d'optar a la reelecció i, segons ha confirmat l'entitat a TarragonaDigital, el pròxim 20 de juny, revalidarà el càrrec per continuar com a presidenta fins al 2028. Ho farà satisfeta pels èxits aconseguits i amb la il·lusió de consolidar el creixement de l'entitat.
Quines són les sensacions després de tancar el 'capítol' dels últims quatre anys?
Les sensacions són molt bones, d’haver fet un gran aprenentatge. És un exemple d’allò que diuen que amb tot a la vida aprens, i molt. Ha sigut una immersió en un món molt diferent, molt global, que jo sempre m’havia mirat des de fora perquè sempre ets sòcia d’una entitat, però mai t’encarregues de la gestió i no ets conscient de què representa tirar-ho endavant, sigui amb 300 socis, 500 o 1000. Has d’estar pendent de tot perquè els socis et venen a buscar a tu.
Al capdavant d’aquesta última junta, en l’assemblea general va seleccionar tres eixos fonamentals que han marcat la seva feina. El primer, la reforma del vestíbul del Teatre Fortuny, què ha suposat?
Jo sempre dic que l'entrada del Fortuny i el mateix teatre són un aparador de ciutat. Teníem un teatre molt digne, però l’entrada era fosca, estava mal il·luminada, teníem les pancartes i la gent hi ensopegava i el Teatre Fortuny no s’ho mereixia. Volíem dignificar l’entrada, modernitzar-la sense perdre l’essència. I estem molt contents d’haver-ho pogut fer amb l’ajut i el suport de l’administració, perquè tant l’Ajuntament com la Diputació van estar al nostre costat.
També s’ha reformat l’escala d’accés. L’entitat ha fet un esforç per millorar l’equipament?
Aquesta casa és molt antiga i, quan acabes d’arreglar una cosa, se n’espatlla una altra. L’escala s’havia deixat d’utilitzar, la gent no pujava ni baixava, usaven l’ascensor. Des que vam fer la reforma ens hem adonat que ara acostumen a pujar per l’ascensor, però baixen per l’escala, cosa que no havia passat mai. Per tant, pensem que s’ha convertit en un espai agradable, és un espai més que abans estava completament oblidat.
Un segon punt que va destacar, a més, era un dels objectius que es van marcar al començament: rejovenir la societat.
Quan vam arribar, vam agafar el llistat de socis i vam fer l’edat mitjana i ara l’hem tornat a fer i s’ha rejovenit 13 anys. En tres anys i mig de legislatura, déu-n’hi-do, estem contents.
El “secret” ha sigut la varietat d’activitats o quines iniciatives ho han fet possible?
La diversitat ha estat clau i important. També, la secció de Bridge, a què s’està apuntant gent més jove de la que hi havia i per jugar s’ha de ser soci. A l’apartat de converses en llengua estrangera, en francès i anglès, ens ha portat molts socis i tenim una població semijove, que no utilitza aquestes llengües per treballar, però les vol practicar per no oblidar-les. Hem diversificat molt les propostes, el ventall és més ampli i ara hi ha més target.
«La idea és que res del que passi al Círcol sigui aliè a Reus, l’entitat ha de ser alhora protagonista i espectador dels fets ciutadans»
Alhora, s’havien proposat obrir les portes del Círcol a la ciutat.
En èpoques anteriors, El Círcol estava molt tancat en si mateix, era una entitat molt endogàmica, quan les entitats han d’estar al servei de la ciutat, es deuen a la ciutat perquè les ha vist néixer i créixer. Teníem claríssim que havia de canviar i, per això, fem molts actes oberts a tothom, fem alguns tancats o semitancats per als socis, però la majoria d’actes culturals són oberts: conferències, presentacions de llibres, exposicions, concerts musicals… La idea és que res del que passi al Círcol sigui aliè a Reus, l’entitat ha de ser alhora protagonista i espectador dels fets ciutadans, perquè si no hi ets, no existeixes.
I, en tercer lloc, com suma l’orgull de tenir una Medalla de la Ciutat i la celebració dels 170 anys amb una Creu de Sant Jordi?
Per nosaltres va ser com un regal, les dues coses. No ha sigut casualitat, legítimament que hagi tocat ara, però El Círcol s’ho mereixia per la seva trajectòria. Sempre dic que no és fàcil complir 170 anys, s’hi arriba perquè l’entitat ha sigut capaç d’adaptar-se al pas del temps i el que ha vingut, coses bones i dolentes, esdeveniments que l’han fet trontollar, però ha sabut continuar. És un orgull que m’hagi tocat a mi donar la cara en aquest moment i és un honor, perquè és un preludi dels 175 anys que vindran.
Com se celebrarà el 175è aniversari, llavors? Encara és aviat per contemplar-ho?
La fita d’aquests 170 anys ha sigut un assaig general: vam fer un cicle de conferències sobre la història de l’entitat i lligant-la a la de la ciutat i hem anat a buscar professors universitaris perquè ho investiguessin. Ara, volem profunditzar per explicar-ho bé quan arribin els 75 anys, amb algun material que estigui a l’abast de tothom i quedi com un llegat. El 175è aniversari serà la posada en escena de tot el que hem fet.
«La dona ha d'estar una mica sobrerepresentada a la Junta per fer d'efecte mirall a les sòcies»
Ha destacat, també, el creixement de sòcies en els últims quatre anys. Creu que ha influït el fet de ser la primera dona presidenta?
Sí, perquè hi havia com una il·lusió de participar d’aquest canvi. A més, quan ens vam constituir com a Junta, vaig preguntar quantes dones hi havia al Círcol i no arribava al 20% i, en proporció, a la junta havíem de ser una i mitja. Llavors, vam decidir duplicar-ho: tres dones a la junta, com a sobrerepresentació per crear un punt de referència. Ara hi ha un 30% de sòcies i crec que en la pròxima Junta hi ha d’haver una dona més. La dona ha d’estar una mica sobrerepresentada a la junta per fer d’efecte mirall a la presència femenina dins la societat.
Fins i tot, en àmbits més socioculturals com El Círcol, fora de les institucions, és complicat encara trencar el sostre de vidre?
En general, costa, però ara aquí ja no se’n parla; tot ha fluït amb tanta naturalitat i positivitat, que la gent ja no pensa que som dones, només membres de la Junta. Crec que és un gran mèrit que la gent oblidi el gènere per passar a reconèixer la feina. Estem contents per aquest pas endavant i això vol dir que el sostre de vidre ja s’ha trencat i ara l’estem esmicolant fins que un dia ja no es veurà. Les entitats que treballem per la ciutat i tenim visibilitat, tenim també l’obligació de mostrar una cara femenina fins que arribem a la paritat.
Com ha enfrontat aquest període electoral i la reelecció?
Torno a la reelecció convençuda que és una línia profitosa per als socis i sòcies del Círcol. I n’estic convençuda perquè sinó no em tornaria a presentar. Per tant, hi torno en plenitud de forces. Crec que tu pots produir canvis durant quatre anys, però no els consolides. En canvi, dues legislatures són el temps necessari per poder consolidar aquells canvis que la gent accepti. Ara, buscarem consolidar aquests canvis i continuar fent créixer El Círcol i fent-lo lluir.
La sensació que vaig tenir en l’assemblea em va fer creure que no hi hauria eleccions, que ningú més presentaria candidatura, ja que vam rebre molts afalacs, “gràcies” i “enhorabones”.
«Dues legislatures són el temps necessari per poder consolidar els canvis»
Es mantenen, per tant, els objectius de rejovenir la massa social i feminitzar-la?
Totes les entitats, excepte les esportives, patim del mateix i és el fet que la gent que s’associa és gent gran i el relleu generacional costa. Jo tinc clar que aquesta serà la meva última legislatura i, en conseqüència, hi ha d’haver gent jove al darrere que faci aquest pas endavant. D’altra banda, també pensem que en aquesta casa hi ha molt per fer, pot donar molt de si; només és un somni, no hi ha ni un dibuix fet, però podem créixer.
I l’acompanyarà la mateixa junta d’aquests anys?
Bàsicament si, hi haurà algun membre que per qüestions personals no pot continuar dedicant-se al Círcol, però majoritàriament continuarà la mateixa. Aquells que s’incorporin de nou serà gent que ha viscut el nostre projecte molt de prop i, així, hi haurà aquesta línia continuista.
Va començar el seu mandat en pandèmia i, malgrat tot, han aconseguit solvència econòmica i èxit en les activitats. Com ha sentit el suport dels socis i sòcies?
Ha sigut excel·lent. Vaig acabar l’assemblea general donant gràcies a molta gent, però els primers, per descomptat, els socis i sòcies i, de fet, érem uns vuitanta a la reunió i es va aprovar la gestió del mandat per unanimitat, sense abstencions ni vots en contra. Tu sempre penses que ho pots fer millor i que la gent trobarà algun però, que segur que hi és, però no el van voler manifestar. Coses que no ens han sortit bé o que podrien haver sortit millor, ens ho han vingut a dir, hem pogut parlar de tot i s’ha reconduit el que ha calgut.
I fora dels socis de l’entitat, tenim també una base de dades que en diem “Amics del Círcol”, que no són socis, però pugen a fer activitats i interactuen amb nosaltres, gaudeixen del que fem. Això també és molt important, és un goig saber que a la gent de Reus li agrada la nostra feina i que ens vinguin a visitar.