A les comarques de l'Alt Camp i la Conca de Barberà existeix un fenomen que indica l'extrema fredor de l'hivern. Es tracta de la Peluda, un element meteorològic present durant bona part dels mesos de gener i febrer. És una boira espessa i blanca que s'instal·la a sobre de la serra que separa les dues comarques, entre les muntanyes del Tossal Gros, Miramar i la Torre del Petrol.
Aquest any, però, sembla que tot i el fred dels últims dies, la Peluda ha passat de llarg i només s'ha deixat veure uns pocs dies al cim de la serralada que actua com a límit geogràfic entre les dues comarques, com en el cas d'aquest passat cap de setmana, a causa de la baixada de les temperatures.
Els dies més freds de l'any
La saviesa popular marca que al llarg del mes de gener arriben els dies més gèlids de l'any. Així, la setmana dels barbuts és la setmana més crua de l'hivern. El nom prové de les barbes llargues que tenen els sants d'aquests dies, com sant Hilari, el dia 13; sant Pau ermità i sant Maur, el dia 15, i sant Antoni Abat, el dia 17. També se sol allargar fins a sant Fructuós, el dia 21, i sant Vicenç, el dia 22.
En aquest sentit, la dita vallenca "Quan la Peluda guaita, el fred t'empaita" explica d'una forma ben clara aquest fet. A més, les persones més grans de les poblacions afectades recorden que fins que la Peluda no desapareix definitivament, el fred més viu no marxa, ja que es tracta d'una boira molt espessa i gebradora, fruit de la inversió tèrmica.
Aquesta boira es va formant a la cresta de la serra i com que no té força per passar cap a l'altra banda, sobreïx per les parts més baixes de la muntanya.