Pere Grau és advocat i membre del secretariat nacional de l'ANC. El tarragoní considera que l'acusació cap als Jordis, cap a Oriol Junqueras i la resta de consellers no se sustenta per enlloc. Està convençut que les eleccions del 21-D són un referèndum legal encobert i imposat per Europa i assegura que les forces independentistes les guanyaran "de carrer".

- L'Audiència Nacional ha desestimat la petició d'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. S'ho esperava?

No he pogut veure la resolució, però ho trobo increïble. Es confirma la motivació exclusivament política de la decisió d'empresonament. És francament desolador, però és el que volen minar-nos la moral. No ens deixarem i seguirem lluitant per tenir-los a casa ben aviat. El fet que hi hagi un vot particular d'un magistrat acredita l'existència de base jurídica sòlida per l'alliberament.

- Aquesta notícia i també l'empresonament de Junqueras i set consellers més són dos cops durs contra el sobiranisme. S'esperaven aquestes mesures?

Són cops durs però no definitius. Tot i que els escenaris que desgraciadament s'han plantejat són esperpèntics, en el fons no deixàvem de tenir la sospita que l'estat espanyol per preservar la unitat territorial faria el que fos. Ningú pensava que arribessin a aquests extrems, de la mateixa manera que ningú esperava que hi hauria aquella brutalitat tan bèstia el dia 1-O. Estàvem convençuts que no podien ensenyar al món la repressió, la retirada d'urnes i ho van fer. Ens van sorprendre a tots, a tots. Els va importar molt poc ensenyar a Europa i alhora al món, fins a on són capaços d'arribar per impedir qualsevol sortida democràtica per Catalunya.

- Com a advocat, se sustenten les acusacions als Jordis i als membres del Govern?

- No s'aguanta per enlloc. És obvi que l'Audiència Nacional, en una resolució del 2008 de la sala plenària, té reconegut que el delicte de sedició i de rebel·lió no poden ser jutjats per l'Audiència Nacional, sinó que han de fer els jutjats ordinaris. Amb la primera irregularitat que ens trobem és una manca de capacitat jurisdiccional del tribunal que pretén jutjar-los. La segona ja és un tema del dret penal més elemental. Els tipus de delictes pels quals són perseguits els Jordis per una banda, i els membres del Govern per l'altra, ja no estan inclosos en el Codi Penal, no ho estan. L'argumentari per justificar, tant la competència com la persecució d'aquests delictes la troben en el Codi Penal franquista, que està derogat. És a dir, el dret penal és un dret molt seriós i no pot ser utilitzat d'aquesta manera "matussera" com l'estan utilitzant. Un delicte és una cosa molt senzilla, és un acte antijurídic, típic, punible i culpable i ha de tenir aquests cinc elements i si no, ja és una altra cosa. Si no hi ha tot això, no hi ha delicte i en cap dels casos dels que estem parlant existeix això.

[blockquote]"El dret penal és molt seriós i no pot ser utilitzat d'aquesta manera matussera"[/blockquote]
- Hi va haver mediació internacional abans de proclamar la independència?

- Tinc la sensació que l'Estat no pot permetre, pel seu orgull, que ningú s'interposi en el que ells consideren que és cosa seva, com és el conflicte català i per tant, no acceptaran mai una mediació internacional. Des de l'absoluta ignorància, el que jo crec és que sí que hi ha sigut aquesta mediació i que ha estat Europa qui ha imposat al govern espanyol l'element més elemental i substitutiu d'un referèndum que són les eleccions del 21 de desembre. No és sorprenent que Rajoy proposi al Senat, i que aquest ho aprovi, que en la major brevetat que la llei espanyola permet convoqui unes eleccions, ni un dia més ni un menys.

- Primer es parlava de convocar-les al cap de sis mesos. 

- Sí però ara estem parlant de 55 dies, molt lluny dels sis mesos que es proposaven en un inici. Això demostra que no ha sigut per la seva voluntat sinó que ha estat imposat per la comunitat internacional. A més a més, cal recordar que tampoc és casualitat que s'hagi carregat la totalitat de les representacions exteriors a excepció de la de Brussel·les, que és on hi ha el Govern a l'exili. És ben curiós. Considero que forma part del condicionat que ha imposat Europa.
 

- Les eleccions del 21-D seran les definitives per aconseguir la República catalana?

 -I tant. Ens trobem a les portes de les eleccions i algunes forces reaccionàries de l'estat espanyol per fi han descobert que aquests comicis són un referèndum legal encobert. Vull pensar que han imposat la celebració d'aquestes eleccions i la finalitat final és la de dirimir si la població de Catalunya està en un costat o un altre i no tinc cap dubte que si el 21 de desembre el resultat de les eleccions és favorable al sector independentista, Europa fidel al seu compromís de mediar, encetarà el seu reconeixement de la República catalana.

Per altra banda, nosaltres estem esperant aquest dia i hi arribarem amb totes les legalitats i tots els ets i uts que la legalitat espanyola exigeix. Una llei que la van forçant, que la van interpretant i adequant a la consecució del seu propòsit que és el que món de l'independentisme quedi absolutament anorreat i a poder ser, sense veu. Han començat per incorporar 221.000 persones més al cens en comparació amb anteriors comicis i tota l'acció judicial al Govern. Faran tot el que calgui perquè el dia 21 l'independentisme no tingui èxit. No descartem la il·legalització de partits.

- De quants vots parlem perquè fos vàlida i acceptada la victòria de l'independentisme i no tornem a estar on estem ara?

- Més vots que els que no volen la independència, els unionistes. Els que no són independentistes ni unionistes, no són ni això ni allò i per tant, no se'ls pot apropiar ningú. Però guanyarem de carrer, n'estic convençut. No haurem de fer numerets perquè la victòria serà clara, diàfana, i incontestable. El delegat del Govern, Enric Millo, ha fet unes declaracions sobre el 21 de desembre però pot dir el que vulgui perquè ell és un peó i farà el que li manin i aquí, qui mana, serà Europa, que és qui ha imposat aquestes eleccions i qui farà la lectura dels resultats.

- Els partits independentistes que es presentin tindran en el seu programa aconseguir la República catalana. Si guanyen, tornarem al cap del carrer?

- Parlant del programa, això és el que va dir el president de la Generalitat l'altre dia, que hem arribat fins aquí per complir el programa electoral, que en aquell moment no es va tractar com una cosa que fos un delicte. Ara, potser és el moment de ser enginyosos i qui es vulgui presentar a aquestes eleccions potser haurà de prendre unes determinades precaucions per evitar que els puguin eliminar del panorama amb l'excusa que contenen en el programa determinats compromisos. Com que hem fet una regressió als anys 60, perquè haurem de tornar als eufemismes i al "tu ja m'entens". El que no farem és oblidar els nostres anhels d'independència. Per molt bastó que ens fotin, per molt que ens tanquin a la presó i per molt que reprimeixin, no oblidarem que l'objectiu és la independència. Ni ho acabaran ni ho permetrem.

[blockquote]"Per molt bastó que ens fotin, per molt que ens tanquin a la presó, no oblidarem que l'objectiu és la independència"[/blockquote]
- La llista única és una solució per marcar múscul davant l'unionisme?

- L'ideal seria que hi hagués un plantejament electoral molt rigorós i molt seriós. Des de l'ANC estem intentant que hi hagi una estratègia conjunta de totes les formacions que vulguin concórrer en aquestes eleccions i a nosaltres ens agradaria una única llista, no llista única. Dic llista única perquè això voldrà dir que no hi ha cap més formació que vulgui la independència i que es presenti a part. Això requereix fer equilibris i tenir en compte les concessions de tots els que en formarien part per tal que el contingut de la llista, fos assimilat i fet com a propi per totes les forces polítiques que en puguin donar suport.

- No sortirà en cap programa la paraula independència ni república, doncs?

- Si per aconseguir el propòsit de la independència no hi ha de sortir, no hi sortirà. La gent ja sabrà que haurem de fer el "paripé" del "tu ja m'entens", ja sabran el que representaran les persones que formin part d'aquesta llista. El més important és que Europa, que és qui està mirant tot això amb més preocupació i discreció, sabrà valorar adequadament els esforços que la societat catalana i els líders polítics estan fent en aquest moment.

- Europa ha fet el que havia de fer?

- Europa és un club d'estats i els estats s'entenen entre ells. Les regles del dret internacional requereixen el màxim respecte a aquestes regles, comportament i patrons. A partir que nosaltres comencem a existir en l'escena internacional, començant a ser un problema, llavors és quan ells perceben que un estat membre té un problema intern que els podria afectar. I en aquesta mesura, el que ells volen és que el conflicte no és que s'arregli, sinó que no els afecti.

-Han demanat que la gent tingui el cor calent però el cap fred.

- Ara estem en una situació d'estaborniment. Jo recomano, tot i que per nosaltres no ens afavoreix perquè no percep bé els moviments independentistes, llegir un llibre de la Naomi Klein, una autora canadenca que va escriure "La doctrina del xoc". El llibre que explica que és en moments que la societat queda tocada per algun fet polític, natural o per alguna desgràcia quan els moviments que pretenen tenir el control es posen en guàrdia i en marxa per poder aconseguir-ho. Explica que en aquestes ocasions és quan es porten a terme els fets més greus, els més bèsties i els més descarnats perquè la societat no té capacitat de reacció, Això és el que està passant. Estan intentant bloquejar-nos mentalment, socialment, anímicament i econòmicament per deixar-nos sense capacitat de reacció davant les animalades que estan fent.
 

- Ara tocarà sortir al carrer més que mai.

- Exacte. El que farem és mirar de fer accions encaminades a què la gent no perdi les forces, que no defalleixi i que no perdi la il·lusió, no la capacitat de combatre el desànim ni l'abatiment al qual ens volen sotmetre. Mirarem de canalitzar això amb accions pacífiques, democràtiques i fins i tot entretingudes. Hem estat capaços d'organitzar mobilitzacions que han estat admirades arreu del món i segurament ara també serem de capaços de fer activitats igual d'engrescadores i simpàtiques. Però amb moderació, no cal fer un excés.

- Queden dos mesos per mantenir el "cap fred". Durant aquest període passaran fets que es podran entendre com a atacs contra l'independentisme. 

- Hi haurà dues línies d'atacs, els frontals, que seran els de l'Estat, i altres que arribaran d'alguns sectors que voldran vendre que la societat catalana està dividida, crispada. No hem de caure en les provocacions que ens arribaran. També cal evitar un excés de mobilitzacions perquè si no tenen una estructura prou definida i prou compacte ens podem trobar debilitats i desprotegits amb elements que vagin a provocar i que generin el que volem evitar. Hem de ser molt cauts i anar amb compte perquè hem de cuidar a la gent, l'hem d'embolcallar, ja que gràcies a la gent estem aquí.

[blockquote]"Cal evitar un excés de mobilitzacions perquè si no tenen una estructura prou definida ens podem trobar debilitats i desprotegits amb elements que vagin a provocar"[/blockquote]
- Considera que es podrien considerar actes de "societat crispada" els que es van poder veure el cap de setmana passat en la concentració unionista a Barcelona i inclús en les anteriors a Palma i València?

- Sense dubte. Per això encara un se sent més desolat en comprovar que alguns partits es fan partícips d'això, i quan veus el PSC amb totes les seves sigles que encara hi continua participant, jo no en la repressió directament però sí que n'és còmplice, i que en alguns moments arriba a aplaudir-ho, un es demana què se n'ha fet del socialisme. D'aquell socialisme. Aquests que avui estan regint el PSC, com poden ser hereus d'aquells que ens van portar a bona part de la societat catalana fins al que hem arribat a ser? I el més greu, com poden ara, que s'ha de construir una nova societat, abandonar-la per fer d'instrument del PSOE? En fi. No cal dir res més.

- El PSC és la joguina del PSOE?

- Si el PSC està actuant així, és perquè el PSOE necessita la seva existència a Catalunya perquè sense aquests, el PSOE no guanyarà mai unes eleccions estatals. El PSOE només pot guanyar-les si Catalunya continua a Espanya. El socialisme espanyol no ha tingut mai la força suficient per governar a l'Estat i per això cal el servilisme dels socialistes catalans.

- Les eleccions del 21 li passaran factura al PSC?

- No ho sé però espero que sí perquè hi ha socialistes convençuts i vells lluitadors antifranquistes que veuen amb el cor esquinçat amb què s'ha convertit avui el socialisme. Aquest no és el socialisme que ells van defensar. Aquella força política per la que molts d'ells van deixar moltes coses ja no existeix. Ja espero que la gent pugui reconstruir dins la república l'esperit i el sentit socialista que van contribuir tant a què la societat catalana arribés a aquestes cotes de progrés social que tenim ara. Entenc que una república no es pot permetre el luxe de prescindir d'aquests valors que representava el socialisme.