Pere Valls és jutge d'atletisme, com el seu pare, i un amant de l'esport. Sempre ha cregut fermament en el projecte dels Jocs Mediterranis. Forma part de la Fundació Tarragona 2018. Considera que Tarragona havia d'organitzar aquest esdeveniment esportiu i que no podia deixar escapar el tren. Està convençut que d'aquí a uns anys la gent no se'n recordarà que es van ajornar. 

- Per què Pere Valls és considerat el pare dels Jocs Mediterranis de Tarragona?

- Jo vaig ser la primera persona que va dir que Tarragona havia d'optar a organitzar aquest esdeveniment esportiu, fa uns quants anys ja, al 1999.

- Han tardat uns quants anys doncs?

- Això va com va i encara hem anat prou de pressa. Hem estat de sort perquè a la primera vegada que ens hi presentem ens escullen. Hi ha ciutats que s'hi han presentat moltes vegades i no ho han aconseguit mentre que nosaltres, a la primera. Ara bé, no va ser cap regal, vam quedar 36 a 34 vots.

[blockquote]"Hi ha ciutats que s'hi han presentat moltes vegades i no ho han aconseguit mentre que nosaltres, a la primera"[/blockquote]
- Per què Tarragona havia d'optar a organitzar uns Jocs Mediterranis, és una ciutat relativament petita?

- Jo sóc jutge d'atletisme, igual que el meu pare, i jo vaig ser-ho en els Jocs de Barcelona. La gent de l'esport, quan tornes d'un esdeveniment d'aquests, tornes una mica tovat, has vist coses que no tornaràs a viure-ho. Dubto molt que torni a viure una cosa semblant al que va passar al 1992. Sempre he pensat que aquí s'havia de fer alguna cosa diferent del que s'havia fet fins ara. És una cosa que sempre parlàvem amb el meu pare i jo calculo que va ser cap al 1994. Ell em va dir que Tarragona és una ciutat petita però que el volum de pobles i ciutats de l'entorn ho podia fer possible. Això va quedar així.

- Com arriba a ser un projecte real per a la ciutat?

- L'any 1999, jo estava al Nàstic i no em dedicava a la política. Em va venir a buscar Josep Fèlix Ballesteros perquè anés a la llista electoral, en la posició número quatre i després de pensar-m'ho vaig acceptar. En les reunions, em van demanar que jo fes el programa esportiu de la candidatura. Vaig estar dubtant de si posar els Jocs Mediterranis o no i vaig pensar o ho poses ara o calles per sempre. Quan la va llegir el cap de llista, Xavier Sabaté, em va demanar que si sabia el que em deia i li vaig dir que sí. La resposta de Sabaté va ser "doncs, endavant. Busquem informació i fem-ho".
 
- Del 1999 al 2017 han passat molts anys, el projecte podia haver quedat en un calaix.

- Cert, això va començar el 1999 però políticament parlant no va ser fins al 2007 que es va concretar. És cert que el Raül Font va fer algun intent perquè creia que era una bona opció però fins al 2009, el comitè olímpic espanyol va fer seva la candidatura, va començar la fase internacional i l'any 2011, vam escoltar el nom de Tarragona com a seu per als Jocs. A partir d'aquí ha vingut la tempesta perfecta que ha portat que tinguem tota l'Anella Mediterrània i els altres equipaments. I després va venir el tema de l'ajornament. Si no haguéssim sigut gent seriosa, amb el que ha passat, ens ho hagueren pres i va ser a la inversa, ens van dir que continuéssim i que ho féssim l'any següent. És una satisfacció i com va dir Amar Adaddi, són "els Jocs de la perseverança".

[blockquote]"Això va començar el 1999 però políticament parlant no va ser fins al 2007 que es va concretar"[/blockquote]
- Imagino que per vostè la situació més difícil va ser quan els van comunicar que els Jocs Mediterranis s'havien d'ajornar.

- Sí però ja es veia a venir. Rucs del tot no ho som i es van fer les gestions oportunes a totes bandes i al final ha sortit bé. Quan et trobes en situacions com aquestes no pots explicar-ho tot perquè per prudència hi ha coses que has de callar però de totes maneres, la ciutat de Tarragona, en pocs anys, ni se'n recordarà que s'han ajornat i gaudirà de tot el llegat que han deixat.

- Els Jocs Mediterranis han arribat molt als polítics però no hi ha la mateixa sensació que hagi passat el mateix amb la ciutadania. No es detecta massa entusiasme.

- Tinc els meus dubtes. Els intents s'han fet bé. Les circumstàncies econòmiques i polítiques han ajudat al fet que no hagin anat tan bé com voldríem. El que sí que puc dir és que la xifra de persones que volen visitar l'Anella Mediterrània els últims dos mesos i mig s'ha multiplicat per tres o per quatre, Tant és així que hi haurà gent que no podrà visitar-ho abans dels Jocs Mediterranis. Al final, tot sortirà bé i a més, en quedarà el llegat.

- El llegat està molt bé per a la ciutat però què li diria als detractors de l'organització dels Jocs quan diuen que tot això s'ha de pagar?

- Que ja està pagat, que quedi clar.

- I el manteniment?

- És clar que costa mantenir-ho però com tot. Quan costa mantenir el Teatre Tarragona? Això ningú s'ho pregunta. Ara mateix, aquí ja hi venen una mitjana de 1.200 persones al dia a fer esport. No som conscients de la gentada que fa esports a Tarragona. A cada replà de cada escala de la ciutat, fa esport. Quan ens qüestionem aquestes coses, vol dir que no fem bé els números. L'esport és salut, és vida i qui no entengui així vol dir que tenim un problema.

- Era el moment de fer-los a Tarragona?

- Sí, i tant! El tren s'ha d'agafar quan passa i aquest tren passava per Tarragona i l'hem agafat. Ja n'ha perdut d'altres de trens però aquest no. Quan s'acabin els Jocs Mediterranis Tarragona ha de tenir un altre projecte gran, que es pot tardar 10 o 15 anys en poder-lo fer, però s'ha de fer.

[blockquote]"El tren s'ha d'agafar quan passa i aquest tren passava per Tarragona i l'hem agafat. Ja n'ha perdut d'altres de trens però aquest no"[/blockquote]
- A quin projecte es refereix?

- Ara hem d'anar per la Tabacalera. Ja et dic, potser tardarem molts anys, pels jocs n'hem tardat gairebé 20. No hem de jugar a la curta, hem de fer-ho a la llarga. Això vol dir que hem de mirar-hi amb una perspectiva a llarg termini, no a curt, perquè hem de tenir les coses clares, que mani qui mani segueixi pel camí i si fem això, ho fan altres ciutats. Després d'una cosa han de pensar en una altra.
 
- Es portaran a terme amb un pressupost molt més baix que el d'Almeria. 

- El pressupost d'Almeria era molt més elevat que a Tarragona. El 80% dels equipaments ja els teníem. A Almeria no tenien res. Aquí s'ha invertit en esport. No vull comparar amb ningú perquè no m'agrada. Jo vull que la gent vingui d'aquí a deu anys i que comparin com això funcionen i que vagin a altres llocs a veure en quin estat estan els seus equipaments.

- Tot és molt positiu des de la visió de Pere Valls, però no tothom ho veu així.

- La gent és lliure de pensar el que vulgui. Buscar unanimitat en aquesta vida no en busquis mai, has de buscar consens. Has de fer autocrítica, una banda i l'altra, les dues perquè sempre es demana que ho faci la mateixa. Si hi ha gent que no hi està d'acord, doncs ho sento.

[blockquote]"Si hi ha gent que no hi està d'acord, doncs ho sento"[/blockquote]
- Està a favor que s'hauria d'haver fet un tipus de consulta amb la ciutadania per a decidir si s'havien de celebrar?

- No. No s'ha fet mai una consulta, això no toca. Jo no ho he vist mai que es fes una consulta per dir si s'havia de fer un carrer o no. Els representants municipals, tots, d'acord amb les lleis tenen unes responsabilitats i actuen com a tal. No es pot demanar que Tarragona faci coses que no es fan enlloc, a més, això ja és una pantalla molt vella, molt caduca.