
Pere Virgili, un cop escollit nou president del Consell Comaral del Tarragonès
El Consell Comarcal del Tarragonès ha inaugurat aquest dimecres a la tarda la nova legislatura. Els 33 consellers han pres possessió del càrrec en una sala que s'ha quedat petita i que ha comptat amb la presència del president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, i el fins avui cap del Consell Comarcal, el convergent Fede Adan. L'alcalde de Roda de Berà, Pere Virgili, és qui el rellevarà en el càrrec, després de rebre el suport dels tres grups més grans de l'ens supramunicipal: els 9 membres de Convergència i Unió (units al Consell), els 9 del Partit dels Socialistes de Catalunya i els 5 consellers comarcals d'ERC. Les altres formacions, Ciutadans, el Partit Popular, l'Entesa i la CUP, han decidit presentar candidat i quedaran a l'oposició, mentre que Esquerra s'incorpora a l'executiu liderat per Pere Virgili.
Joan Pons, regidor a la Canonja, serà l'únic regidor de la CUP al Consell Comarcal. Per a Pons, la CUP «no entra per la porta de davant ni de darrere», sinó que ho fa «per totes les portes» i amb les ganes «d'entendre si el Consell Comarcal només gestiona serveis o fa més que això». El discurs ha estat ambiciós i ha reivindicat la capacitat de fer política de l'ens davant aquells que consideren que només gestiona. «Si s'externalitzen serveis bàsics o no es reconeix el Baix Gaià, estem fent política. No direm res de Barcelona World? No direm res dels resultats de la qualitat de l'aire a la comarca?», s'ha preguntat la CUP. Pons s'ha qüestionat si el govern del Consell, «on preval el repartiment de quotes», estarà a «l'alçada del país i el moment».
L'alcalde d'Altafulla, Fèlix Alonso, ha estat el portaveu de l'Entesa, nom de la marca municipal d'Iniciativa. Amb dos membres, la formació ha agraït l'oferiment per formar un govern de consens, però ha assegurat que la representació actual al Consell, on CiU i PSC tenen 18 dels 33 membres «és transitòria». Per Alonso, «l'onada de canvis també arribarà al Tarragonès i en el futur apareixeran moltes altafulles». El portaveu de l'Entesa ha volgut fer un discurs marcadament ideològic, assegurant que hi ha «carreteres d'esquerres i dretes» i ha demanat valentia per convertir el Consell Comarcal en un Consell d'alcaldes amb vot ponderat.

Els 33 consellers comarcals en una fotografia a l'acabar el ple
El regidor popular de Salou, Mario Garcia, ha volgut marcar un perfil positiu del grup del PP, que s'ha quedat amb tres consellers. El popular ha demanat fer política «en majúscules i amb diàleg» i ha afirmat que, tot i ser a l'oposició, exerciran el control del govern i presentaran propostes en positiu. Garcia, que ha parlat en català i castellà, ha demanat construir «més i millor municipalisme» a partir de polítiques centrades en les persones que recuperin la confiança del ciutadà amb la política.
Ciutadans s'estrena al Consell Comarcal, on ha esdevingut quarta força amb quatre consellers comarcals. La seva cap visible serà Marta Cortés, regidora a Salou, que de fet és qui ha estat més dura amb l'ens del qual en forma part. «Ciutadans ha demanat suprimir els consells comarcals, un desig compartit per la majoria dels catalans». Tot i això, Cortés ha defensat administracions senzilles i eficaces, «adaptades als nous temps». Utilitzant també el català i el castellà, ha recordat que la seva formació «té un gran projecte nacional» i s'ha mostrat disposada a treballar «per millorar la qualitat de vida amb respecte per la la Constitució». Marta Cortés ha demanat a Pere Virgili que no utilitzi l'ens «per fer una plataforma per la independència».
Finalment Esquerra també formarà part del govern del Consell Comarcal. Els seus cinc consellers l'han retornat a la tercera força i Alexandre Boquet, també de Salou, ha posat veu al primer discurs dels republicans. Esquerra ha volgut remarcar el vessant social del Consell, que ha d'apostar «per les eines que té per ajudar als petits ajuntaments en un moment de greus problemes per a la comarca». Boquet ha assegurat que ERC «vol sumar» en una comarca que no es pot deslligar del país, ja que, en una Catalunya lliure, el Consell Comarcal «tindrà millors eines».
L'alcalde del Catllar, Antonio López, ha parlat amb nom del PSC. Els rumors el situen com el substitut de Pere Virgili a mig mandat, unes informacions que ha considerat «poc importants». «El debat de noms i càrrecs no ens interessa. Venim per posar els recursos al servei de la gent», ha afirmat López. El PSC també ha volgut sortir del pas de la imputació de Virgili i de la reunió d'aquest dimecres on alguns membres socialistes s'han mostrat reticents a donar suport a l'alcalde de Roda. Tal com ja ha dit López al matí, els socialistes li donaran suport mentre no hi hagi cap condemna: «No ens tremolarà la mà si cal, però la línia vermella en aquest cas se sobrepassarà si Virgili passa d'imputat a acusat».
Josep Toquero és regidor d'Unió a Vila-seca i ha intervingut en nom de CiU al primer ple del Consell Comarcal del Tarragonès. A peu dret, ha reivindicat la capacitat de fer polític de la institució i ha demanat «seguir pressionant a la Generalitat i l'Estat per comptar amb més recursos i més competències». En referència als camins d'esquerres i dretes de Fèlix Alonso, Toquero ha assegurat que el final del camí és el mateix, «el benestar de les persones». CiU ha reconegut que han buscat un govern de consens i ha acabat el discurs demanant la solidaritat dels municipis del Tarragonès, ja que alguns arrosseguen un deute amb el Consell Comarcal.

Virgili rebent la felicitació del president de la Diputació, Josep Poblet
El flamant nou president, Pere Virgili, ha tancat el primer ple amb un discurs breu. S'ha reivindicat com a «tarragoní del Baix Gaià, nascut sota l'arc de Berà». Virgili ha destacat que 22 dels 33 consellers són nous en relació a l'anterior mandat i ha definit el Consell Comarcal com «un ens supramunicipal de gestió de serveis». «Hem de fer arribar els recursos a qui més li cal, tant a pobles petits com a les persones que ho necessiten», ha assegurat. Per al nou cap visible del Consell, l'objectiu serà una política de continuïtat, «que no continuista» i amb la voluntat «de ser valents i anar per feina».