Ha començat l'últim mes de la llibreria La Capona. Tal com es va anunciar ara fa una setmana, després de 25 anys el projecte abaixarà la persiana per no pujar-la més. Si més no, ara mateix és aquest l'escenari que es plantegen els propietaris, Pitu Rovira i Ricard i Pau Espinosa, davant la inexistència encara de cap oferta de traspàs. A fora al carrer un cartell ben gran avisa del tancament i de la possibilitat de traspassar el negoci, mentre no para d'entrar gent per regirar els prestatges plens de llibres, des d'ahir dimecres amb un descompte del 10%.

Pitu Rovira assegura que ell ja ha passat el "dol" i que es pren aquests últims instants amb "alegria" per poder-se jubilar com ho estan fent els de la seva generació. Sobre aquests 25 anys de llibreries i el futur del sector, Rovira es mostra optimista, encara que apunta que la clau la tindran les noves generacions.

- Què hi ha previst per aquest mes?

- Començar a fer entre una liquidació i una atenció a tota la clientela. Farem el mateix descompte tot el mes com si fos Sant Jordi.

- El 10%?

- El 10%. Els llibres tenen un preu regulat, fix, que el marca l'editor, el fabricant, i el llibre el pots trobar al mateix preu a Tarragona, a Puigcerdà, a Vigo i a Huelva. Però aquesta mateixa llei permet fer un màxim descompte del 5% i té una excepció, que pots fer un 10% de descompte en alguns dies: Sant Jordi, la fira del llibre de Madrid, la fira que s'ha fet ara a Mallorca, etc. I també hi entra de poder-ho fer en un moment de liquidació, que és el que farem.

- Liquidació per jubilació.

- Sí. Amb l'edat sobrepassada de llarg.
 
- La decisió feia temps que estava presa?

- Abans de la pandèmia ja havíem complert l'edat i ens vam començar a plantejar a veure què fem. No és per cansament, sinó perquè portem 25 anys treballats en el cas de la llibreria La Capona, abans ja portàvem 20-22 anys en una altra llibreria de Tarragona que va tancar. Som d'aquesta generació que ens vam posar a treballar quan teníem 14-15 anys, cosa que avui dia és totalment impensable. Portem una vida laboral de més de 50 anys i hem decidit deixar-ho córrer sobretot quan veus tota una generació d'amics, coneguts, que estan jubilats i tu aquí picant pedra. Hem intentat buscar un relleu dins i fora i a dia d'avui no n'hem trobat, tot i que hi ha algunes campanetes...

- Algú ha preguntat, ja?

- Han aixecat el dit, però tampoc s'ha concretat res. Les ganes d'intentar traspassar-ho hi són, hi seran fins a l'últim moment, però falta que hi hagi algú amb il·lusió, iniciativa, responsabilitat, compromís, les ganes de tindre un comerç... Aquests emprenedors que tant se'n parla, que diguin que s'hi posen.

- Si algú decidís agafar aquesta llibreria, amb quin fons de catàleg es trobaria?

- Es trobaria una llibreria generalista, amb excepcions, no és un comerç especialitzat. Pots trobar-hi llibres d'història, de viatge, narrativa de tot tipus, filosofia, sociologia, política...

- Però s'han treballat també alguns gèneres en concret, com ara la ciència ficció.

- Això depèn de les temporades i de les "modes". Al món editorial i el del comprador, va a èpoques. Hi ha èpoques en què estan més de moda els llibres de ciència ficció, com ara està començant a passar, doncs llavors aquesta secció la tens amb més cura. No desatens les altres, però aquesta l'aixeques una miqueta perquè ho veus per la demanda del mercat, que ve determinat per la mateixa editorial que són els primers que detecten que en aquell moment allò es mou més que un altre tema. Fa uns anys es va posar molt de moda i pràcticament ha desaparegut la novel·la eròtica, la novel·la negra... Això ve donat pel món editorial, que engeguen una roda.
 
- I això no és perillós per una llibreria, dependre de les modes?

- No, això sempre ha sigut així al món del llibre. Què és el que que es ven més? De carrer, la narrativa, tant la narrativa històrica com la de ficció. A partir d'aquí hi ha temporades en què es ven més i en què es ven menys. Tot això és un món molt viu, no és que t'hagis de centrar sinó que depèn del nas que tinguis, són tècniques comercials de cadascú.

- És viable obrir avui dia una llibreria generalista de les dimensions de la Capona? O necessita l'ajuda de l'administració?

- No s'acostuma a obrir en aquests moments. Grans botigues com fa 30 anys o 35, poques. Ara s'obren comerços petits, que es poden dimensionar en com a molt 150 metres quadrats i que puguin ser controlades per 1 persona i mitja o 2. Això és una tendència general en tot tipus de comerç, perquè el mercat en aquests moments és això. Les noves generacions de compradors que han entrat al mercat compren d'una altra manera. Els que tenen 30-40 anys compren totalment diferent de com compraven els seus pares, que no compraven tan diferent com compraven alhora els seus pares. L'evolució que hi ha hagut ara ha estat molt més gran i molt més ràpida.

- A Tarragona només hi quedarà una llibreria local.

- I l'última llibreria que es va obrir a Tarragona és aquesta, fa 25 anys. Als altres llocs, també, a Reus l'última que es va obrir va ser la Galatea, 4 o 5 anys abans que nosaltres. I això passa perquè és un ofici o un comerç que hi has d'estar molt a sobre, que cada article és un llibre diferent, saber fer funcionar això requereix d'un temps, no és fàcil, però també és molt atractiu, molt xuclador, i això fa que quan entres a una llibreria un dia i veus gent treballant allí, si deixes passar un temps al cap de 10 anys són els mateixos i al cap de 10 anys més són els mateixos.

- És vocacional, podríem dir.

- És vocacional i atrapa molt. Té aquesta vessant de romanticisme, que des de fora està molt bé però des de dins és un ofici que has de ser-hi, com tots, però aquest encara més. L'atractiu d'una llibreria és totalment diferent, és un comerç molt peculiar, no té res a veure. A tu se t'acudiria quedar amb un amic o amb els teus pares a una sabateria? Doncs, a una llibreria, sí, de la mateixa manera que a un cafè. Vens, remenes, compres o no compres. És un comerç que la societat civil, les entitats, sempre el tenen al punt de mira per demanar una col·laboració, posar un anunci a no sé on, vendre les samarretes de Santa Tecla en el cas de Tarragona... Sense guanyar-hi res, però ho fas amb un esperit de col·laboració amb l'entorn, i això també fa que quan tanca una llibreria és un desastre.
 
- Que és això que s'ha viscut aquests últims dies.

- Aquests últims dies estem vivint l'atenció dels mitjans de comunicació, dels clients... Aquí el primer dia hi va haver plors, no és mentida, van vindre clients amb llàgrimes als ulls. L'Olga Xirinacs ens va escriure un correu ràpidament, perquè la relació amb ella i amb altres escriptors del Camp és que han crescut amb nosaltres, amb una relació d'amistat i clientela, i això és el que també ens emportem. 

- Els hàbits de compra han canviat tant? Fa poc assenyalàveu que les noves generacions van més a les llibreries a buscar les novetats el mateix dia.

- Uns anys enrere, a les llibreries, de llibres així posats de cara, que es vegi la caràtula, pocs n'hi havia, estaven posats de llom. Ara quan en una prestatgeria un llibre passa a posar-se de llom pràcticament no és que sigui mort però té la sentència donada. És una compra més dinàmica. També és veritat que cada vegada més els nous compradors venen més informats, per bé i per mal.

- Saben l'editorial, el dia que surt...

- Hi ha de tot, eh? També ve el client que és el que més ens agrada a nosaltres, que demana recomanacions sobre novel·la negra o narrativa històrica. Això que ens agrada, aquest paper de prescriptor. Sí que més o menys ha existit, però cada vegada més venen a tret fet. La informació també corre d'una altra manera, quan les editorials fan un llançament de segons quin llibre ho fan amb un suport mediàtic important.

- Hi ha hagut un increment de l'edat mitjana dels clients?

- Sí, això en els últims 25 anys ha canviat moltíssim. Jo tinc la percepció que molts clients s'han fet grans amb nosaltres i que els seus fills no els han seguit, metafòricament. El nivell d'edat d'afluència és de cabells blancs. N'hi ha de generacions joves que llegeixen, i molts, però la relació d'ara a fa 25, 30 o 35 anys ha canviat bastant. I aquesta gent ha continuat comprant bastant, el que passa és que se'ns han fet grans i no hi ha hagut un recanvi generacional.
 
- Això té a veure amb el gènere o amb els llibres que es venen?

- No, jo penso que és pels hàbits de compra. Compren per altres canals, més bons o més dolents, cadascú té el seu criteri, però no detectem un canvi generacional adequat.

- Hi ha hagut reticències per part de les llibreries per adoptar el canal de venda online?

- No, les llibreries som un sector que des del primer moment que van aparèixer les noves tecnologies ens hi vam afegir ràpidament perquè ens va facilitar molt la feina. Cada vegada hi ha més novetats, comparat de fa 40 anys a ara abans podien sortir -una xifra molt aleatòria- 500 llibres al mes i ara en surten 10.000. Si no fos per la informàtica, avui dia seria impossible. No hi ha cap llibre que tingui el suport tecnològic. Això va portar afegit els correus electrònics, les pàgines web, i va ser un dels sectors econòmics i comercials que més aviat es va posar a fer webs i vendes online, molt abans que botigues de roba o ferreteries.

- I tot i així no s'ha aconseguit arribar a bona part de les noves generacions.

- Jo penso que han optat per altres canals perquè el mateix llibre que em pots comprar a mi via pàgina web el pots comprar perfectament a una plataforma d'aquestes enormes que hi ha i pràcticament al mateix preu, no ens enganyem.

- En aquests 25 anys, quins moments han estat els de més afluència per algun llançament d'algun llibre en particular?

- L'època en què va sortir quasi bé un llibre cada any i mig o dos de Harry Potter. Perquè també va tocar una franja d'edat dels que ara tenen 35-40 anys. I acompanyat de les pel·lícules i tot això... I llavors també algunes coses singulars: quan surt un Tintin, un Stephen King, un llibre d'algun autor molt conegut... La pròpia editorial ja fa el llançament i la promoció que t'ho porta sol. Fan els expositors i totes aquestes històries. En això sí que hi ha una gran diferència de fa 35-40 anys a ara. Ara per Sant Jordi va sortir aquest llibre de Santiago Posteguillo: Roma soc jo: la veritable història de Juli Cèsar. Doncs l'editorial ho va difondre bastant.
 
- Abans no es feia, això?

- Si parlem de 35 anys enrere, no. Ni de lluny. Feien coses específiques.

- Va arribar el màrqueting.

- El màrqueting va arribar fa 15 anys i cada vegada s'està incrementant més.

- Com serà aquest mes pel que fa a actes? Hi ha res preparat?

- El dia 16 fem una presentació, que serà l'última em sembla, de Trenqueu en cas d'emergència, de Carla Vall i Duran. Però no descartem que vingui algú altre, menys el dia 30 que no. Continuem donant servei als nostres clients, a institucions, a biblioteques... I el dia 30 tenim previst fer una festeta, d'alegria per haver tingut 25 anys obert això, pensem que ho hem fet bé, que no marxem d'amagat sinó amb l'aplaudiment de la clientela, i això ens fa contents. Ens pregunten si no estem tristos. Jo el dol ja l'he passat, ara ho estic disfrutant, amb la clientela de sempre que ve i ens esperona, ens felicita i ens diu que ens trobarà a faltar. És la millor motxilla que ens podem emportar a la jubilació.

- També hi ha tota una llista d'autors que han passat per la llibreria.

- Tenim aquí dins una prestatgeria de quasi bé 500 llibres dedicats per tots els autors que han passat aquests 25 anys per aquí. Des de súper-coneguts fins a gent que només han tret un sol llibre i han vingut i l'han presentat aquí. Hem esperonat a fer presentacions de llibres, xerrades, recitals de poesia, grups de lectura... en fi. Hem fet tota una activitat que la continuarem fent fins a l'últim moment, fins a l'últim moment picarem pedra. Això per a nosaltres és una joia de la corona.