Planellas ha aconseguit la pole position per encapçalar aquesta nova etapa de l'arquebisbat de Tarragona i el Vaticà ha apostat definitivament per l'intel·lectual i exdegà de la Facultat de Teologia de Catalunya, un prelat representatiu del catolicisme català. Amb aquest relleu, l'arxidiòcesi escriu un nou capítol i deixa enrere el pas de l'Opus Dei -del qual n'és membre Jaume Pujol- al capdavant de la diòcesi i comença una etapa nova, protagonitzat per un teòleg.
Una primacia en rivalitat amb Toledo
Planellas aterra a Tarragona amb la clara intenció de recuperar el paper preponderant que històricament ha tingut l'arquebisbat i la diòcesi tarragonina i potenciar el seu pes a l'Església catalana, que segons els sectors més crítics amb Pujol, s'havia perdut en els darrers anys. La designació pel papa Francesc de Joan Planellas com a nou arquebisbe de Tarragona no ha agradat massa els sectors més conservadors i espanyolistes de l'Església.
La seu de Tarragona és històricament la més important de l'Església catalana i, de fet, també de l'espanyola, des dels temps de la dominació romana. L'arquebisbe de Tarragona té el títol de primat de les Espanyes, sempre en rivalitat amb Toledo, una disputa llarga i que té molts elements culturals, nacionals i ideològics. La seu tarragonina ha tingut dignataris carismàtics, com Vidal i Barraquer, que fou cardenal i morí a l'exili. Després, l'arxidiòcesi va acabar perdent la dignitat catedralícia, tot i la brillantor d'alguns dels successors de Vidal i Barraquer, com Pont i Gol i Ramon Torrella, de línia liberal i catalanista.
Planellas i el procés català
El substitut de Jaume Pujol va destacar en una entrevista que el fet que hi hagi presos polítics "és un drama". Plamellas defensava que unes persones "van intentar fer un pas en el que ells creien i que ho van fer pacíficament" i de sobte, s'han trobat amb aquesta situació. Planellas, uns anys abans, també va protagonitzar un enfrontament el setembre del 2015 amb la família Boadella per una estelada penjada al campanar de Jafre, d'on ell n'era rector. A la família del comediant, autoanomenat president de Tabàrnia, no li va agradar i va reclamar explicacions al bisbe de Girona, Francesc Pardo.
El fins ara arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, durant l'homilia en la missa de comiat a la catedral. Foto: ACN
Jaume Pujol s'ha mantingut en el càrrec prop de 15 anys i ha deixat una bona imatge, que ha estat embolcallada de discreció i respecte, a excepció d'alguna sortida de to que ha subratllat amb retolador gruixut el seu pas per Tarragona. Una de les polèmiques més sonades va ser l'any 2012, quan va haver de demanar disculpes per haver dit que els homosexuals "no tenen un comportament adequat per a la societat". A més, el mateix arquebisbe, en aquell moment, va etzibar que les dones no podien oficiar missa "perquè cadascú té una funció" i ho va defensar aportant que ell tampoc podia fer algunes tasques que fan les dones, "no puc portar els fills al món".
Aquesta, però, no va ser l'única. La que va precipitar la sortida de Pujol de l'arquebisbat van ser les seves polèmiques declaracions sobre les notícies que esquitxaven diversos mossens i que els vinculaven amb abusos sexuals a menors. Sobre això, va relativitzar les acusacions dient que el fet que una persona estigui "obsessionada amb el sexe i ho va buscant és una cosa" i el "mal moment", n'és una altra. A més, va defensar que els rectors de Constantí i Arbeca "no són uns desgraciats, han pogut tenir els seus errors o faltes, però no són tan greus com per dir que han de ser secularitzats".
Pujol va intentar apagar el foc amb una garrafa plena de benzina i això probablement va fer precipitar la seva sortida, ja anunciada, al capdavant de l'arxidiòcesi. L'arquebisbe, a punt de ser ja emèrit, va presentar la seva renúncia en fer els 75 anys, com marca el codi de dret canònic.
El Seguici Popular gira l'esquena a Planellas
El Seguici Popular no acompanyarà l'entrada del nou arquebisbe a la ciutat, Joan Planellas. En una assemblea d'entitats celebrada el passat 15 de maig es va votar si s'havia de portar a terme la sortida excepcional dels elements per a l'acompanyament i el resultat ho va deixar ben clar: 17 vots en contra, 11 vots favorables i 1 abstenció.
El Seguici Popular tarragoní al complet, tradicionalment, ha participat en aquest tipus d'actes, ja que van sortir el 13 d'abril de 1997 per Lluís Martínez Sistach i el 19 de setembre de 2004 per Jaume Pujol. Gairebé 15 anys després de l'última sortida excepcional per aquest motiu, s'ha trencat la tradició.
