Al municipi de Riudoms s'està construint una macroplanta solar, amb més d'11.000 plaques fotovoltaiques projectades, en finques que estaven destinades a l'activitat agrícola. El parc solar, conegut com a Baix Camp Solar Energy, tindrà una potència total de 4,956 MW i, també, es construirà una línia d'evacuació a la xarxa d'energia elèctrica fins a la subestació de Cambrils.
La instal·lació de la macroplanta continuava segons el full de ruta previst fins que les empreses promotores -Fotovoltaica Riudoms, S.L. i Baix Camp Energy, S.L.- van sol·licitar, fa unes setmanes, permís a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per a la construcció d'un pou per a usos de reg i industrial, un aspecte que no es plantejava en el projecte inicial i que impacta directament en l'abastiment del poble.
Per aquest motiu, a mitjan mes de juny, diferents riudomencs i riudomenques es van unir sota la plataforma "Salvem el nostre aqüífer" per evitar l'explotació dels recursos hídrics -escassos- del terme: demanen a l'ACA que desestimi la petició i que la promotora opti per l'ús d'aigües regenerades en lloc d'utilitzar l'aigua de l'aqüífer. A les 200 primeres signatures recollides al poble amb la col·laboració dels comerços locals, se sumen 650 aconseguides a través de la campanya en línia, que serviran per mostrar el suport ciutadà a la plataforma i fer pressió en la reunió que tenen programada, aquest mateix dijous 4 de juliol, amb l'ACA i a la qual assistirà, també, Unió de Pagesos.
A més, s'han adherit a la campanya els grups municipals d'ERC, Junts i CUP i altres entitats com Revolta Pagesa, el Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar (CERAP), La Calderera i el GEPEC. L'Ajuntament de Riudoms també s'ha posicionat en defensa dels interessos de la gent del poble i els pagesos i pageses.
La futura macroplanta solar de Riudoms
L'empresa Parque Solar Energy Node 05, amb domicili fiscal a Madrid, va engegar els tràmits, el gener del 2023, per a desenvolupar la instal·lació fotovoltaica en dues parcel·lesrústiques del polígon 13 de Riudoms. El pressupost total ascendeix als 5,2 MEUR per a la construcció a la Partida Freixa, ubicada a la zona nord. La producció estimada d'ambdues parcel·les serà de 8.217.230 kWh, segons s'indica en el Projecte d'Actuació Específica (PAE) d'una de les dues finques, que equivaldria al consum d'una població de 7.252 habitants (cobertura d'energia superior a les necessitats del municipi).
El projecte ja es troba en una fase avançada de desenvolupament, amb gran quantitat de plaques instal·lades i els terrenys condicionats, ja que aquest compta amb el vistiplau de la Generalitat de Catalunya, en línia amb l'objectiu d'augmentar les hectàrees de producció solar. En detriment, això sí, de finques pageses que, tot i no tenir gran producció, ara desapareixen seguint "criteris bastant laxes i pocs impediments", consideren els veïns afectats.
Les obres van començar el passat mes de gener, primer es van fer les mesures del terreny i, després, es van engegar els treballs per aplanar la superfície. Un dels impulsors de la plataforma "Salvem el nostre aqüífer" i veí de les finques implicades, Xavier Vives, explica que un dels camps ja no s'utilitzava per a la pagesia, "sinó que els propietaris l'havien convertit en un circuit de motocrós per al seu fill"; però l'altre, en canvi, "estava en ús, encara el conreaven i collien avellanes, però el matrimoni de masovers que el gestionava van decidir jubilar-se i deixar la terra, fet que va motivar la mestressa a acceptar la proposta de lloguer parcial" i només ha mantingut un petit conreu d'oliveres.
L'activitat agrícola, en crisi
Les condicions extremes de sequera dels últims dos anys i les ínfimes precipitacions han provocat que els pantans de la demarcació es trobin en mínims històrics. Actualment, les reserves d'aigua als embassaments són del 2,1% a Riudecanyes i l'1,99% a Siurana, segons dades de l'ACA. La manca d'aigua impedeix el reg en una zona tradicionalment de regadiu com és el Baix Camp, afectant molt negativament els conreus de garrofers, oliveres i, especialment, d'avellaners, la plantació majoritària a la zona.
Entre la dificultat per trobar relleu generacional i els problemes per regar, molts pagesos i pageses estan abandonant la seva activitat perquè no es poden guanyar la vida. Empreses com Parque Solar Energy Node 05 s'aprofiten d'aquesta realitat i "ofereixen un lloguer perquè els propietaris dels camps estan desesperats per buscar feina i necessiten els diners", apunta Vives.
Seleccionen expressament aquests terrenys, que abans no eren urbanitzables i es podien cultivar, amb les conseqüències que això suposa pel medi. Des de la plataforma exposen que "estan a favor de les fonts d'energia renovables, però no en qualsevol lloc i a qualsevol preu", perquè si les terres es comprometen durant un mínim de 30 anys -període estipulat de compra/lloguer i prorrogables-, els conreus es perdran completament.
Aqüífer sota mínims: manca de subministrament
El principal missatge que han volgut transmetre des de la plataforma és que "l'aqüífer de Riudoms està sota mínims" i recalcar quina ha de ser la prioritat en l'ús de l'aigua -consum de boca, agrícola i industrial-, que és única per a tothom, ja que "l'aqüífer, el més gran del Baix Camp, és el mateix des de Reus fins a Mont-roig del Camp", evidencia Xavier Vives. La màxima finalitat és preservar els recursos hídrics de proximitat per abastir el poble.
Els pantans estan secs perquè no ha plogut prou i, consegüentment, el nivell freàtic continua baixant i no queda aigua a la majoria dels pous i mines del territori. Aquells que tenen pous de menys de 65-70 metres ja no poden utilitzar-los per regar, perquè estan eixuts i, per tant, són molts els masos que ja han hagut de recórrer a proveir-se d'aigua amb camions cisterna i instal·lant dipòsits per emmagatzemar-la.
En aquest context, les societats Fotovoltaica Riudoms, S.L. i Baix Camp Energy, S.L. han demanat a l'ACA autorització per a la construcció i explotació d'un pou, que com a empresa privada tenen recursos i capacitat econòmica per perforar a major fondària, fins a profunditats on encara hi ha aigua. "Els pagesos estan pagant cisternes perquè amb els pous no en tenen prou -que no tenen diners per aprofundir-, però, si es garanteix aigua pels interessos d'una empresa, es perjudicarà els productors d'aquí, que ja estan deixant les terres", alerta Vives.
La decisió afirmativa o negativa és estrictament competència de l'ACA, però la plataforma aposta per l'ús d'aigua regenerada de les depuradores com a solució, tenint en compte que el projecte exposava que comprarien camions cisterna per tenir aigua per netejar les plaques (usos industrials) i que també es podria utilitzar per regar les 300 o 400 oliveres que es plantaran. "Clar, el problema és que, en una inversió a trenta anys vista, surt més barat fer un pou que les 'cubes'", lamenta.
Els veïns sospiten d'un projecte canviant
Com a persona afectada directament per la macroplanta solar, Xavier Vives, denuncia que la promotora ha anat modificant progressivament el projecte un cop ja el tenien aprovat. Les últimes notícies, de què es van assabentar el cap de setmana del 22 i 23 de juny, és que el promotor ha fet una nova oferta, a una finca adjacent, per ampliar la instal·lació amb dues hectàrees més i, alhora, disposar del pou del terreny en qüestió sense haver de demanar permisos a l'ACA.
Al mateix temps, Vives denuncia que s'han ignorat punts com que "no es preveuen moviments de terres significatius” o " l’aigua necessària per a la neteja de mòduls serà facilitada per camions cisterna". De la mateixa manera que no s'han mantingut totes les oliveres i han arrencat les grans per vendre-les i plantar en el seu lloc altres més petites, de dos pams en lloc de 4 metres de diàmetre, per maximitzar el rendiment de l'espai.
Segons ha pogut saber TarragonaDigital, s'han fet moviments de terres per generar uns talussos molt més alts que abans no existien -cinc metres en comparació al metre i mig anterior- que, de fet, van quedar afectats en les precipitacions de finals de juny i s'hauran de reconstruir. Així mateix, aquest mitjà pot confirmar que la formigonera ha estat treballant sobre el terreny, per a l'ancoratge del tancament perimetral, un altre incompliment.
Conseqüències i afectacions
El PAE de la promotora planteja la instal·lació com a "reserva integral de la natura", amb un model de planta d'energia renovable solar fotovoltaica sobre el sol de baix impacte o, fins i tot, d'impacte positiu. El projecte presenta l'objectiu "d'augmentar la biodiversitat" a la zona on s'instal·len els panells i "mesures de millora de l'entorn que acceleraran i potenciaran la regeneració ambiental".
La documentació en qüestió descriu que els terrenys es troben "en procés d'abandonament a curt termini", "erosió en el sòl", "baixa biodiversitat i terreny improductiu"; un estat que canviarà per "la restitució de l'hàbitat natural", "una millor retenció de l'aigua", "un augment exponencial de la biodiversitat i contribució positiva per a l’agricultura de l’entorn amb pasturatge del ramat oví". No obstant això, els veïns i veïnes desconfien que els processos de naturalització, la plantació de vegetació i la reintroducció de la fauna s'acabin complint realment.
A més, el membre de la plataforma adverteix: "m’estimo més tenir camps al voltant de casa que no pas plaques solars, tampoc sabem quin impacte tenen en la salut a llarg termini". Altres veïns, propietaris de finques properes, lamenten la pèrdua de valor patrimonial de les seves parcel·les, que "ara valen molt menys perquè tenen un entorn artificial i no natural, com abans".
D'altra banda, el projecte marca que la mateixa empresa es faria càrrec del desmuntatge si, passats 30 anys, no es renova el contracte de compra o lloguer dels terrenys, però, així i tot, "caldrà tractar-los perquè la terra torni a ser fèrtil, que torni a ser humida i tingui matèria orgànica perquè es pugui adobar", assenyala Xavier Vives. També, evidencia el risc d'una possible fallida de la promotora, per manca de rendibilitat econòmica, i que s'abandoni la instal·lació i els veïns se n'hagin de fer càrrec.