Les pluges del març han reobert la disputa entre ecologistes del Priorat i la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes (CRPR) per l'aigua del riu Siurana. El proper 5 de maig està previst que se celebri la comissió de desembassament del pantà de Siurana i la gestió que se n'ha de fer de l'aigua despertarà novament tensions que venen de lluny. Així, mentre els pagesos del Baix Camp reclamaran transvasar el recurs fins a l'embassament de Riudecanyes per poder afrontar -almenys parcialment- la campanya de reg, al Priorat consideren que amb les reserves que hi ha la comarca amb prou feines pot passar l'estiu. Actualment, el pantà de Siurana està al 25% i el de Riudecanyes al 56%, però acumulen la mateixa quantitat d'aigua: 3 hm3 cadascun.
L'aigua del riu Siurana fa anys que enfronta Priorat i Baix Camp. La concessió que en tenen els regants fa que es transvasi de la conca de l'Ebre on pertany el riu cap a les conques internes on hi ha el pantà de Riudecanyes. Es fa mitjançant un canal que travessa per sota el coll de la Teixeta i que comença en un assut a Cornudella de Montsant. Allà se separa l'aigua que es deixa riu avall de la que es deriva cap a la comarca veïna. Al Siurana s'hi deix únicament el cabal ambiental fixat per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) en uns 55 litres per segon (l/s), mentre que la resta va cap a Riudecanyes. Durant els dies de pluja del març s'han arribat a transvasar més de 800 l/s.
Per la Plataforma pel Riu Siurana aquesta situació és "un escàndol que es produeix tot l'any", expressa un dels seus membres, Oriol Ponti. El fil d'aigua que queda al riu sostenen que és "insuficient" per garantir la protecció mediambiental d'una àrea catalogada com a Xarxa Natura 2000, i que després de dos anys de sequera l'entorn necessita un volum superior per recuperar pous i aqüífers. De fet, reclamen a la Generalitat que imposi un cabal ambiental més elevat. Des del col·lectiu també demanen anul·lar el pacte del Topograpo (inicials de Torroja del Priorat, Poboleda, Gratallops i Porrera) que es va signar el 2001 entre els municipis i la CRPR, amb el paraigua de la Generalitat. "Va ser una ensarronada enorme perquè es va fer renunciar al Priorat als 200 l/s del riu a canvi de 0,2 hm3 a l'any -mitjançant una canonada des del pantà de Siurana cap als pobles- i no hi havia cap concreció sobre revertir el transvasament a Riudecanyes", manifesta Ponti.
El desembassament del Siurana
Les pluges del març han fet pujar les reserves d'aigua als dos pantans, però continuen sent escasses i en aquesta zona ningú s'atreveix a donar la sequera per acabada. "Al sistema Siurana-Riudecanyes no estem ni al 33% del total. Hem pogut posar una mica d'aigua als embassaments però encara no garanteix un reg normal", detalla Miquel Àngel Prats, gerent de la CRPR.
Ara, entre els dos pantans hi ha 6 hm3, però no tota l'aigua dels embassaments es pot utilitzar, ja que als nivells inferiors les canonades no hi arriben. Prats exposa que per fer una campanya de reg en condicions necessiten uns 5 hm3 per abastir els conreus, principalment d'avellaner i olivera. Amb l'aigua que hi ha actualment a Riudecanyes podrien regar "entre un 20% i un 25% d'un any normal". Per això demanaran a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) que autoritzi el desembassament del pantà de Siurana. Tot i això, són conscients que si no plou més no podran satisfer totes les necessitats dels pagesos.
De tota manera, aquests 5 hm3 eren el volum que utilitzaven abans de la sequera, però l'episodi de manca de pluges ha causat la mort de molts arbres i alguns pagesos del Baix Camp han llençat la tovallola. "És cert que s'han arrencat molts avellaners i que en queden pocs. Els que depenien només del pantà pràcticament tots són morts, i els que tenen pous potser ho han pogut salvar", comenta el gerent. L'estimació és que hi ha 4.000 hectàrees afectades i alguns pagesos, davant del panorama, han apostat per plantar oliveres, una espècie que aguanta millor l'estrès hídric. El gerent de la comunitat reconeix que la quantitat d'aigua que els agricultors demanaran enguany és encara una incògnita. Així, fins que no comenci la campanya de reg al juny no sabran amb precisió quanta en necessiten.
Des del Priorat, la Plataforma pel Riu Siurana posa l'èmfasi en que "falta més aigua". "Amb la que hi ha ara a Siurana i utilitzant les dotacions actuals del Topograpo, el riu i els regants de Cornudella, el Priorat pot passar l'estiu", sosté Ponti. Però no gaire més enllà, si no hi ha noves pluges. Per tant, temen que si es transvasa cap a Riudecanyes, tornin a tenir mancances i restriccions com els darrers anys, quan alguns municipis s'han hagut d'abastir amb cubes. Per això, Ponti creu que si l'ACA autoritza la derivació "seria un escàndol grandiós".
Dubtes sobre l'aigua de l'EDAR
Tot plegat fa que els ecologistes reclamin que es reverteixi la concessió que tenen els regants de Riudecanyes. Alhora, consideren que tenen altres mecanismes per obtenir l'aigua, ja sigui a través del Consorci d'Aigües de Tarragona -que abasteix el Camp de Tarragona mitjançant el riu Ebre- o amb aigua regenerada.
Per impulsar aquesta darrera opció hi ha en marxa un projecte de l'ACA i el Departament d'Agricultura per tal que una part de l'aigua que surt de l'EDAR de Reus i ara es malbarata, es pugui tractar i els regants de Riudecanyes la puguin utilitzar. Això faria disminuir la dependència que tenen dels dos embassaments i de la meteorologia. "Els terminis que ens han donat és que la tindríem pel 2028. Però si el 2026 i 2027 no podem regar no sé per qui serà l'aigua, perquè de pagesos no en quedaran", adverteix Miquel Àngel Prats.
A banda, hi ha un altre problema a la vista: la salinitat de l'aigua que surt de la depuradora és massa alta per als avellaners. Aquests arbres poden suportar una salinitat de de fins a 800 microsiemens, mentre que la de la depuradora està entre els 1.200 i els 1.800 microsiemens. "Si hi ha aigua al pantà i es pot barrejar, es pot fer baixar la salinitat; però si és com aquests dos últims anys i no es pot mesclar, no la podríem aprofitar", alerta Prats. A la vegada, el gerent recorda que "la normativa diu que per poder fer aigua regenerada d'ús agrícola s'ha de poder fer servir pel cultiu en qüestió". Així, reclama a l'administració que busqui solucions, tenint en compte a més que les avellanes del Baix Camp són Denominació d'Origen Protegida.
