Dos municipis de la Conca de Barberà es disputen «el carrer més estret de Catalunya»

Sarral i Vimbodí i Poblet asseguren tenir la via més estreta del país

Imatge del carrer de les Abraçades de Vimbodí i Poblet
Imatge del carrer de les Abraçades de Vimbodí i Poblet | Ajuntament de Vimbodí i Poblet
07 de juliol de 2024, 06:00
Actualitzat: 8:59h

De ben segur que, alguna vegada, hem passat per un carrer o una plaça i ens ha resultat curiosa la seva denominació o les seves caracterítiques morfologiques. Les vies públiques i els espais comunitaris sovint llueixen noms de figures reconegudes, ocupacions laborals, comerços, o activitats singulars que es duien a terme en aquestes vies.

També reflecteixen la funció o l'ús principal que se li dona, si bé el pas del temps pot haver modificat substancialment la realitat de l'espai. Avui, a TarragonaDigital reivindiquem dos carrers de la Conca de Barberà que et sorprendran.

Disputa pel carrer més estret

Popularment, es diu que el carrer més estret de Catalunya es troba a Sarral. Es tracta del carrer dels Jueus, ja que antigament formava part del call jueu que data del segle XIII, que tot i no ser gaire nombrós, va comptar amb algunes famílies importants, com la dels cirurgians Dez Portell. La via té una amplada de 57 cm a la part més angosta i és de tipus portal, amb arcs i llindes.

Ara bé, a pocs quilòmetres, en un altre poble de la mateixa comarca, hi ha el carrer de les Abraçades. És a Vimbodí i Poblet, i s'ha convertit en un dels indrets més visitats i fotografiats del municipi. Es tracta d’un carrer de només 94 centímetres d’amplada, fet que el converteix en un dels més estrets de Catalunya i també de l’Estat.

Segons els habitants del poble, aquest és el carrer veritablement més estret del país, ja que si bé el sarralenc és el més estret per una punta i es va eixamplant a mesura que s'avança, el de Vimbodí sempre té la mateixa mida en tot el seu recorregut.

A més, el carrer vimbodinenc guarda una tradició que queda reflectida en una dita popular local. Així, "si dos persones s’hi troben de cara hauran d’abraçar-se per poder continuar el seu trajecte". Segons la documentació en mans del consistori, el seu nom es remunta tres segles enrere arran d’aquesta dita popular.