El Grup d'Estudis i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC/EdC) ha aprofitat que el POUM de Renau, una vila del Tarragonès de 137 habitants, està en període d’exposició pública a l'Ajuntament per presentar un plec d'al·legacions. Segons ha pogut saber Tarragona Diari, l'associació ecologista adverteix que:

«Es pretén fer una nova urbanització de xalets en la frontal principal i visual privilegiada de Renau, la perspectiva del poble més destacable, la més apreciada i valorada tant pels renauencs com pels seus visitants, sortosa i coherentment protegida pel Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona: en un poblet encara amb harmonies importants amb el seu paisatge, salvat fins al moment i a recer dels impactes de la conurbació de Tarragona».

 

Afegeixen que «el cens de cases deshabitades, buides o en venda, o per rehabilitar i de parcel·les lliures per a construir tant al nucli antic com en la zona preexistent de xalets resulta molt incongruent amb l’estat actual, i restant també sense computar els nous habitatges potencials de l’antic llogaret de Peralta i dels masos i altres construccions esparses pel municipi: segons dades actuals contrastades a Renau l'excedent actual de sòl encara no construït o consolidat superaria en escreix el 30% de creixement màxim permès segons el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona, amb lo qual ocupar més sòl, i a més protegit, resulta plenament injustificat i sobredimensionat. Cal asseverar la compleció dels nuclis preexistents omplint els \"forats urbans\", abans que permetre l’urbanització altres espais als de fora».

«Que és anacrònica, absurda i irracional la pretensió de l’equip de govern municipal de permetre-hi la construcció de 12 xalets més en el context actual de bombolla urbanística, de la munió de finques lliures i cases deshabitades, tant a Renau com a Catalunya en general» i recorden que «en nombre d’habitants el creixement potencial de població resultant certament exagerat: molt més del 100%, amb la problemàtica que això suposa en necessitats de serveis i les dificultats d’integració social implícites. Cal que s’estableixin prou mecanismes que concretin i garanteixin velocitats de creixement adequades: cal regular el desenvolupament de més sòl en funció del grau d’ocupació dels habitatges construïts i, fins que no s’esgoti el 100% del sòl urbà pendent de desenvolupar, o bé un percentatge molt similar. Cal ser conscients que l’impacte visual que han generat ja les cases-xalet de nova construcció fora del nucli urbà cal digerir-lo amb el temps i anar-lo integrant al conjunt del poble, cosa que fins el moment encara no s’ha aconseguit».

 

Des del GEPEC/EdC creuen «que no hi ha necessitats justificades de creixement ni en sòl urbanitzable ni en nombre d’habitants. Renau no és un nucli que hagi d'assumir nous creixements derivats d'alguna activitat econòmica determinada. No existeix cap estudi en aquest sentit, sols la intenció de l’ajuntament confessada públicament de reclassificar l’espai en qüestió com a sòl urbà per a bescanvi-cessió d'una petita zona verda actual pel deute municipal pendent amb la propietat: hi va arranjar un jardí sense comptar amb el permís de la propietat i aquesta ha reclamat jurídicament i, perdut el contenciós, l’ajuntament, en deute, ofereix la reclassificació de sòl rústic protegit directament a urbà, un fet aquest sense precedents urbanístics ni legals».

 

I recorden que «l’obligat Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA) resta caducat amb planimetria del 2008 i, sense estudiar els impactes reals dels creixements sobre la qualitat i quantitat d'aigua a l'aqüífer; cal tenir present que més habitants més consum, més sòl urbanitzat menys recàrrega aqüífer, menys aigua més concentració de nitrats contaminants... i, menys capacitat de depuració de la depuradora actual. Tanmateix, en l’ISA no hi figura el preceptiu estudi d'alternatives possibles, donat que l’Ajuntament sols ha encarregat l’estudi d’una opció única de desenvolupament».

 

L'Anella Verda de Tarragona com a exemple

Els ecologistes lamenten «que s’ha menystingut també l'oportunitat d'asseverar la preservació de molts elements naturals singulars, paratges i paisatges (arbrat monumental, Refugis de Caça i Zones de Seguretat de Caça, Reserves i Refugis de Fauna, espais de Protecció Acústica Especial, etc.) i, d’estendre modèlicament des de la municipalitat a la resta de la comarca del Tarragonès l'Anella Verda de Tarragona —ja en curs pionerament— vers l'Anella Gaià-Francolí» i «que tot plegat ha estat un procés sense participació ciutadana real, transparent, obert al diàleg i al debat organitzat, sent una única opció de pla d’ordenació la que projecta unilateralment el consistori municipal, per la qual cosa, i havent copsat el malestar general i preocupació entre els veïns de Renau pel futur del seu poble, proposem llavors una consulta popular que, malgrat no seria vinculant com un referèndum, cal que el poble es pugui expressar democràticament sempre i en tot moment».

 

La desició de la Comissió de Territori

Per aquests motius, el GEPEC/EdC apel·la a la Generalitat, amb competències superiors d’urbanisme i medi ambient, perquè «intercedeixi i eviti tant les petites com les grans irregularitats manifestes, les quals posen en joc el futur dels paisatges privilegiats i els sentiments profunds de les persones que hi viuen i conviuen, el seu paisanatge».

La resposta del consistori

L'Alcaldessa de Renau, Rosa Maria Parès, consultada pel Tarragona Diari, ha assegurat que «es tindran en compte totes les al·legacions» i ha recordat que «el Pla General s'ha fet seguint les indicacions dels arquitectes cedits pel Departament de Territori de la Generalitat i que s'estan donant tots els terminis establerts».

Segons ha pogut saber Tarragona Diari, la part de nova urbanització que ha rebut més crítiques inclouria 12 xalets. Parès insisteix en que encara «poden canviar moltes coses d'aquest pla del que de moment s'ha fet la aprovació inicial i que ara està obert a exposició pública». La setmana vinent, representants municipals es reuniran amb l'arquitecte per estudiar les al·legacions presentades pel GEPEC i per d'altres veïns de Renau afectats.