Costa creure que el 2024 encara hi hagi d'haver un dia que reivindiqui les dones, però les dades constaten any rere any que encara queda molta pedagogia per fer en tots els àmbits: familiar, social, en la salut i en el món laboral, entre molts altres. Les desigualtats es fan paleses dia rere dia i, fins i tot, en els últims anys han crescutdades tan crues i inexplicables com els casos de violència de gènere.
Aquest divendres, el 8-M torna a pintar de lila els carrers i les demandes ressonen un any més en la direcció de demanar una causa que cau pel seu propi pes: igualtat i feminisme. La desigualtat en el mónlaboral —en l'àmbit econòmic i d'oportunitats— i els esforços que les dones han de fer per obrir-se pas en alguns camps encara són una realitat avui dia, és per això que des de TarragonaDigital hem volgut parlar amb sisdones de la demarcació que s'han fet un lloc en els seus sectors, tots ells històricamentmasculinitzats. Totes elles ens expliquen la seva història i camí, així com quins obstacles han hagut de superar per arribar a ser on són.
Raquel López és inspectora cap a Cambrils Foto: Cedida
Raquel López, Cambrils, única inspectora cap a Catalunya
L’únicainspectoracap a tot Catalunya es troba al capdavant de la Policia Local de Cambrils, Raquel López, descriu que en un principi, es va començar a interessar pel món policial perquè li agrada molt estar al carrer i l'atenció al ciutadà. Ha anat ascendint com a agent interina, caporal, sergent i, des de gener del 2023, és inspectora cap a la vila marinera.
"Vaig tenir un impuls i un suport molt gran de tots els companys i em vaig convertir en un referent de moltes companyes", recorda López. Actualment, a Cambrils són 7 dones del total de 77efectius, cap d’elles en posició de comandaments. Malgrat tot, la policia critica la política de quotes i assenyala que "la discriminaciópositiva també perjudica perquè no pot ser que pel fet de ser dona tinguem les portesobertes".
Explica, així mateix, que moltes vegades els estereotips i les creenceslimitants no procedeixen dels homes, sinó que "sovint, ens posem nosaltres mateixes les barreres", lamenta. Raquel López assegura, també, que “queda molta feina per fer, però ja s’està treballant amb formació des de les escoles” perquè es normalitzi que una dona pot ser policia; i reivindica que "si realment es vol avançar en el mónpolicial, cal conciliació lligada a mesureseconòmiques".
Núria Prats exerceix d'àrbitra de bàsquet a Tarragona. Foto: Luis Fernando Martín
Núria Prats, Reus, una de les 5 àrbitres de bàsquet a Tarragona
NúriaPrats té 23 anys, és de Reus i és una enamorada del bàsquet. Treballa com a administrativa comptable i durant els caps de setmana exerceix com a àrbitra. Forma part del llistat d'àrbitres de Comitè, que a Tarragona està format per 53 persones, 48 de les quals homes i només cincdones.
En aquest sentit, explica que "amb aquesta proporció es demostra que és un àmbitmasculinitzat". Núria Prats recorda que "durant molts anys vaig jugar a bàsquet i només em va xiular una noia", alhora que afegeix que "només cal veure l'ACB, on només hi ha dues dones arbitrant".
Aquesta jove reusenca fa settemporades que xiula i actualment pot dirigir partits de Primera Catalana femenina i Segona Catalana masculina. Explica que, a les pistes de la província de Tarragona, ella no s'ha trobat amb cap problema pel fet de ser dona, tot i que assegura que "algunes companyes meves sí".
En aquest sentit, considera que en l'arbitratge encara hi ha molt camí a recórrer per arribar a la igualtat. Sobre aquesta qüestió assenyala que "cada vegada hi ha més noies", tot i que afegeix que "cal fomentar-ho des del bàsquet base, naturalitzar que l'àrbitre pot ser un noi o una noia". També assegura que "la figura de l'àrbitre o l'àrbitra sempre es veu com a negativa i crec que en aquest aspecte cal més formació i informació".
Actualment, la Núria Prats participa en el programa europeu PROMISE, que la Federació Catalana de Bàsquet impulsa per promoure la inclusió i la participació de les noies i dones en el bàsquet a tots els nivells. Ella pren part en l'àmbit de l'arbitratge i la seva tutora és la Sandra Sánchez, àrbitra FEB. Sánchez és un dels tres referents femenins de l'arbitratge català, juntament amb Yasmina Alcáraz, que és l'única àrbitracatalana l'ACB, i Eva Aresté. Prats considera que "és positiu tenir aquests referents per aprendre d'elles". L'àrbitra reusenca encoratja les nenes i noies i no tenir por si volen dedicar-se a l'arbitratge. "S'ha de treballar molt, però es pot fer i per ser noia no ho tindrà més complicat", manifesta.
Finalment, Núria Prats diu que "el 8M continua sent necessari i cal reivindicar-lo, perquè com diu la Sandra Sánchez, el fet que dues noiesxiulin un partit d'ACB continuï sent notícia, és l'exemple que encara hi ha molta feina a fer".
Gemma Milian és bombera a Reus. Foto: Cedida
Gemma Milian, Reus, una de les 2 primeres bomberes a Catalunya
Fins l’any 1998 no hi havia cap dona en el cos dels Bombers de la Generalitat. Una de les duesprimeres bomberes va ser GemmaMilian, qui per altres circumstàncies vitals, va descobrir les campanyesforestals i “se li va obrir el cel”. “La feina era molt gratificant i hi havia un gran companyerisme, perquè no apagaràs mai un foc tu sol”, exposa.
Així, es va començar a preparar les provesfísiques, els exàmens i es va treure el carnet per conduir camions i el d’autobusos; va treballar a Ascó, Montblanc i el 2004 va guanyar la seva plaça definitiva a Reus. Hi continua sent l’únicanoia i assegura que “vintanys després, les infraestructures no estan preparades perquè entrin dones”. El tallatge de l’uniforme és masculí, el seu vestuari és més petit i ara té una habitació pròpia, però al principi va haver de compartir la dels companys.
Tampoc estava prevista la conciliaciófamiliar en cas que, com la reusenca poc temps després d’entrar al parc, hi hagués un embaràs i un període d’alletament. Per això, Milian recalca que el més important és promocionar i visibilitzar la feina: “s’ha d’anar a les escoles i donar una visió més àmplia perquè les noies ho vegin com una possibilitat”. No es tracta tant de quantes bomberes hi ha al cos, com del nombre que es presenten a les convocatòries.
Al mateix temps, la bombera no acaba d’estar d’acord amb la reserva de places. “Crec que desmereix aquelles que hem entrat sense quotes i, sobretot, perquè després hi pot haver algú que menystingui la teva feina; no considero que sigui massa just”, afirma Gemma Milian.
Laura Blanch és pagesa i cultiva calçots d'IGP Valls. Foto: Cedida
Laura Blanch, Altafulla, única cultivadora de calçots IGP Valls
La LauraBlanch és l’única cultivadora de calçots de la Indicació Geogràfica Protegida Calçot de Valls. Ella és una emprenedorad’Altafulla, que reivindica el paper de la pagesia, també en femení, com a component clau en una societat de valors. Per aquest motiu, ha continuat la tradició agrària familiar iniciada pels avis, i juntament amb el seu pare i oncle regenten l’empresaHortaBlanch.
Blanch diu que la tasca de la pagesia en la producció de productes de quilòmetre zero, com ho són els calçots, «és imprescindible, ja que d'una altra manera, no existirien, perquè no es poden importar». Per tant, tampoc podrien celebrar-se esdeveniments com la Festa de la Calçotada de Valls o tantes altres cites gastronòmiques que pivoten al voltant del teixit cultural, associatiu i comercial català, amb tot el que es genera al seu voltant. Afegeix que «les pageses com jo mai no hauríem de reivindicar ni demanar que es valori la nostra feina, perquè tota la societat se sustenta del sectorprimari, i la nostra tasca hauria d’entendre’s com una peça clau de tot el sistema de valors humà».
La Laura, d’HortaBlanch, va guanyar el primer premi del Concurs de Cultivadors de Calçots de la 42a edició de la Gran Festa de la Calçotada, celebrada el passat 29 de gener de 2024. El seu producte, de collita pròpia, es basa en un sistema de producció vegetal, basat en el respecte per la salut humana i el medi ambient.
Fiona Vives és enginyera de disseny industrial i desenvolupament de producte. Foto: Cedida
Fiona Vives, Riudoms, una jove enginyera i emprenedora
La FionaVives té 26 anys, però una trajectòria ben clara i que ja ha estat marcada d'alguns èxits, com el premi que va guanyar per desenvolupar una aplicació de realitat augmentada per ajudar en la recuperació de les persones que han patit un ictus o el 'Hack de hospital" on va proposar una solució en realitat virtual per a fer més agradable l'estada dels infantshospitalitzats de llarga durada.
La jove tenia clar que volia dedicar-se a algun camp que combinés la ciència i el vessant més artístic i després d'una intensa recerca a l'hora d'escollir carrera universitària, es va acabar decantant per l'Enginyeria en DissenyIndustrial i Desenvolupament del producte a la UniversitatPolitècnica de Catalunya.
Les enginyeries solen ser un món més masculinitzat, sovint per la falta de referents, però la Fiona explica que d'entre les carreres d'aquest tipus "la que vaig escollir és de les que té més representació de dones". Això sí, "quan tocava laboratori, que era compartit amb totes les enginyeries, potser sí que era l'únicadona que hi havia a la classe", tot i que reconeix que "no me n'adonava fins que no m'ho deia algú".
En l'àmbit empresarial tampoc ha percebut la desigualtat pel que fa a la paritat de la plantilla, tot i que en la seva primera experiència, a Holanda, treballava com a Product Manager en una empresa de cotxets de nadó i explica que al departament de producte —on hi ha els enginyers i els dissenyadors— la majoria eren homes, una situació que l'empresa va redreçar mitjançant una iniciativa d'inclusió per contractar més dones. En canvi, al departament de màrqueting —on ella treballava— sí que la majoria eren dones "perquè deien que era difícil trobar homes que fessin màrqueting d'un producte tan femení".
Ara treballa a Catalunya, on continua exercint com a ProductManager i tampoc hi veu desigualtats, "pot ser he tingut sort i visc una bombolla", explica. Tanmateix, on sí que ha vist diferències és en el món de l'emprenedoria, on també hi forma part. "Quan vaig a les xerrades, molts són homes i això sí que et fa pensar que és un mónmasculinitzat. Els inversors també són homes" i "davant d'una rondad'inversions et forcen a tenir una actitud molt masculina, demostrar constantment que tu pots i que ho pots fer".
Assegura que mai s'ha sentit menystinguda o menys escoltada pel fet de ser dona, però que si en algun cop ha tingut aquesta sensació creu que recau més en el fet de ser jove. La Fiona, però, ho té clar: "jo nom'aturo, segueixo".
Carolina Serena és és investigadora i professora associada de la URV. Foto: Cedida
Carolina Serena, Reus: "La dona investigadora i científica té poca visibilitat"
La doctora CarolinaSerena és investigadora a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) de Tarragona i també professora associada de la URV. Nascuda l'any 1979 a Reus, és llicenciada en Biologia per la UAB i doctora en Biomedicina per la URV. Des de l'any 2022 és la responsable del grup d'investigació en malaltia inflamatòria intestinal de l'IISPV.
Davant el 8-M, considera que "és un dia molt important, sobretot per la dona i, en el meu cas també, per la donainvestigadora i científica, que és una figura molt desconeguda i crec que hauria de tenir més visibilitat". En aquest sentit, lamenta que fins fa poc "tots els models que teníem eren homes", alhora que afegeix que "és molt difícil arribar a poder ser dona investigadora, i per tant crec que el més important és visibilitzar-ho".
Entre els seus referents a l'hora de dedicar-se a la biologia i la biomedicina hi ha la seva professora de biologia a l'institut i la bioquímica Margarita Salas. "Quan jo estudiava, no teníem referentsfemenins", afirma. La doctora Serena assenyala que en els primers cursos de doctorat hi ha una majoria de dones, però al final sempre hi arriben molts més homes. En aquest sentit, manifesta que "aquí tenim una escletxa i crec que el 8M és un dia per poder destacar-ho i visibilitzar-ho".
Carolina Serena creu que l'àmbit de la investigació i larecerca encara està masculinitzat. Assenyala que "ha millorat, però encara ho és, perquè si vas a algun lloc amb un home, encara hi ha la mentalitat de dirigir-se primer a ell, tot i que tingui un càrrecinferior al teu". La doctora reusenca afirma que "s'estan fent coses, però encara ha de millorar molt".
Per arribar a aquesta igualtat, considera que hi ha d'haver visibilitat i reconeixement per la dona, així com suport i ajuda a les investigadores perquè la maternitat i la recerca siguin compatibles. Sobre aquesta qüestió, explica que "el momentvital de liderar projectes i ser mare coincideix i estaria bé que això es tingués en compte en el nostre àmbit".
Durant la seva carrera com a investigadora, entre altres problemàtiques, s'ha trobat amb la pregunta de si volia quedar-se embarassada. "Són coses que no són legals preguntar, però a mi m'ha passat", assegura. Tot i aquestes traves, la Carolina Serena és mare de dos fills i lidera un grup de recerca a l'IISPV. En aquest sentit, comenta que "és difícil de compaginar, suposa un gran repte i has de sacrificar moltes coses".
Malgrat tot, encoratja les nenes i les noies a apostar per la recerca i la investigació i en aquest sentit considera molt importants les iniciatives que es fan a escoles i instituts des de la URV com el Girl's Day o l'Inspira Steam. "Són essencials i molt importants perquè les nenes i les noies vegin que si tenen vocació i els agrada poden ser investigadores i que poden arribar al mateix nivell que un home i fer-ho igual o millor", conclou.