L'amo del Groove és una de tantes cares conegudes al món de la nit de Tarragona. Ferran Diví va anunciar el passat dilluns 11 de gener que deixava el negoci, que traspassava el local, situat al carrer Cervantes. La resposta que ha rebut tant a nivell personal com a les xarxes ha estat al nivell de la importància del bar per a molts joves i no tan joves de la ciutat. En una entrevista a TarragonaDiari.cat assegura que està «cremat» després de setze anys rere la barra cada cap de setmana i busca qui el substitueixi. Això sí, li agradaria que es conservés l'essència d'allò que ell ha creat, sobretot pel que fa a la música.

D'altra banda, també valora l'estat de l'oci nocturn a Tarragona, ara mateix que «ha empitjorat» des que ell va obrir, segons diu. Reclama una nova onada d'emprenedors joves que li donin una empenta, fugint dels «bars d'IKEA» —com ell anomena als establiments de Reus— i garanteix que, abans de servir l'última copa, ja prepara el que serà el comiat del seu projecte personal, amb un minifestival.

—Amb 16 anys d'experiència amb un bar com el Groove quina és la valoració?
—Molt positiva. És un bar amb ambient musical, això vol dir que fem concerts. Hi ha hagut molta activitat cultural, que és el que més m'ha omplert i ha omplert més als clients, dóna moltes satisfaccions. No és només un bar que fiques copes, hi ha històries que s'han d'explicar, des de presentacions de llibres fins a recitals de poesia, a concerts, a discjòqueis, a exposicions... sempre ha girat tot dins del món de l'art.

—S'ha creat una comunitat al voltant de la clientela?
—Sí, hi ha clients que hi són des del segon dia. S'ha anat regenerant, de quan vaig començar la majoria tenen crios, hipoteques i hòsties. Queden encara vells dinosaures, però podríem dir que hi ha hagut un darwinisme... la selecció natural ha fet que les noves generacions apreciïn també el que es fa aquí, sobre tot el tema de la cultura, més ben dita la música, i totes les expressions artístiques. La música negra, el funk, el soul, el jazz, el blues, el rock'n roll... és el que més sona aquí. 

—Tenint en compte aquesta valoració tan positiva, què ha passat perquè ho deixi?
—És la nit. Porto 16 anys al món de la nit i estic cremat. El bar funciona, de fet fa un any que està pujant, després de la crisi que hi va haver, hem estat tres anys patint com tothom, jo crec que és un bon moment per traspassar-lo. Entre que jo estic cansat del món de la nit i que ara és un bon moment doncs vaig a intentar-ho.  

—No es tem que amb el traspàs es perdi l'essència del que s'ha creat?
—Això no depèn de mi. M'encantaria que no, que fos continuista. De fet, jo a qui vingui, qui finalment s'ho quedi, li donaré unes pautes, i les seguirà o no. Això vaig decidir-ho dilluns, de fer-ho ja seriosament, fa temps que ho penso. Arrel del 15è aniversari vaig dir que no podia més. Fins i tot he pensat que qui s'ho quedi de dir-li que vingui jo o gent que ha punxat aquí molts anys, de fer una nit al mes, segur que ho peta. Si hi ha un continuisme estic segur que triomfarà, perquè ho agafaran amb més ganes, obriran més hores, jo ja només obro divendres i dissabtes per la nit. Quan vaig obrir obria a les tardes, només tancava els dimarts, de set a tres de la nit cada dia. La gent pot agafar-ho amb força i fer-ho revifar com un foc, ara mateix s'està apagant per mi però li fos una mica de fulla seca i segur que torna a revifar en el sentit de treballar més dies i més hores. 

—Quina és l'essència del Groove que s'hauria de conservar?
—La música. Els concerts són molt personals, però la música que s'escolta habitualment jo crec que és això: rock'n roll dels cinquanta, dels seixanta, tota la vessant anglesa, tot el que va ocasionar la invasió britànica dels Beatles, els Rolling... tot el que va ocasionar tot això doncs que continués aquí. Després, faig discjòqueis més negres, funky, soul, que això està molt bé, boogaloo... És bastant eclèctic, però sempre dins d'un marc. Hem sortit alguna vegada, però he vist que no, és un lloc on es balla. Quin pub veus que es balli? No n'hi ha cap. És un lloc on la gent s'ho ha passat molt bé, de sempre. I l'anunci el vaig ficar el dilluns pel Facebook i ha arribat molt lluny, entre la gent que ho ha compartit ha arribat a 21.000. Avui he anat a comprar una primitiva i la senyora m'ha dit que traspassava el bar, això del Facebook és brutal.

—Els clients han valorat positivament la feina que s'ha fet.
—N'estic segur que les últimes setmanes, fins que ho traspassi, serà tot que no ho deixi, però jo no puc més. Hi ha molt pocs negocis de nit que durin tant, sempre van passant de mans, la gent com a molt dura quatre o cinc anys, a la nit. Jo vaig fer quaranta anys el setembre passat i necessito una altra vida, més calmada. Continuaré suposo en aquest món però des de la barrera, per fer un símil taurí.
 
—Quin és el següent pas que es planteja?
—No ho tinc clar encara, vull fer un viatge llarg i allí suposo que sabré per on tirar.

—Pel que fa a l'oci nocturn, aquest últim any hem tingut episodis polèmics, de bars que han tancat. Com està l'oci nocturn de Tarragona?
—Des que vaig obrir, que parlo de fa molts anys, jo crec que ha empitjorat. Abans tenies tota la zona de Pau del Protectorat, el Port Esportiu... Jo crec que la gent jove, que ara té 25-30 anys, han de prendre'ns el relleu dels que ja portem anys. De fet, de nit, més antics que jo només queda el Totem, si es pot comptar el Totem de tota la vida, i el Cau. Tots han canviat d'amos: la Vaqueria, la Zero... Aquí hi havia una zona bastant gran de bars: el Le Fou, l'Scumm, el Llepadits, la Bola de cristal... Tots aquests han tancat. No ho sé, han de venir noves generacions i revifar una mica tot aquest oci nocturn. A la sala Zero ho estan fent molt bé, per exemple, fan molts bolos, hi ha molta activitat. Esperem que la nova Premium, l'antiga Vaqueria, també li doni un altre impuls. Esperem que el Jaume del Cau es fiqui un altre cop les piles i li doni un altre impuls, perquè ara està una mica de cap a caiguda. Conclusió, les noves generacions han de donar un pas endavant. Sé que és difícil, perquè les noves generacions són les generacions dels smartphones, del tot ho vull ara i ara mateix, però esperem que surti gent nova, amb noves idees i nous reptes.

—La ciutat ho facilita?
—Jo crec que és cíclic, això. Ara es parla molt de Reus, però els bars de tota la vida d'aquí, l'antic Cau, el que era la Zero, el Groove... crec que érem més autèntics. En el meu cas jo crec que encara continuo sent autèntic. Ho veig molt de bars d'IKEA. Jo crec que és cíclic i que d'aquí a uns anys tornarà a pujar, esperem. Que donin més llicències, més facilitats, suposo, l'Ajuntament, que no posin tantes pegues, que doin més llibertat horària. Molts cops a les tres de la nit, que he de tancar, tinc el bar ple, amb una hora més aniríem molt més desfogats.

—El tema dels horaris i dels veïns és un tema històric. Quina relació heu tingut amb els veïns?
—Intento tancar a l'hora, que la gent no faci xivarri a fora. En 16 anys he tingut dues denúncies, només. La gent de fora és molt difícil de controlar, el carrer és de tothom, intentes raonar però passen de tu perquè van borratxos... la cosa és difícil, però passa a tot arreu. Aquest problema no l'evitarem mai.

—Si els bars d'aquesta zona encara estiguessin oberts i hi hagués activitat d'aquest tipus, seria tan fàcil deixar-ho?
—Ara hi ha la Cantonada, que estan fent les coses bastant bé, estan apostant per la cultura i fan moltes històries i concerts i xerrades. No ho deixo perquè vagi malament, sinó per mi, perquè ja estic cansat, com que és un treball nocturn és més complicat que un treball de cada dia de dilluns a divendres. Aquí s'ha d'estar al peu del canó cada cap de setmana, això crema al final. La setmana passada estava a rebentar, no és un impediment que no hi hagi tant d'ambient per aquí.

—Hi ha preparat algun tipus de comiat?
—En pic algú em digui que sí, l'últim cap de setmana la farem grossa, seguríssim. El 15è aniversari vam fer deu concerts. Estic segur que repetiríem, que faríem un minifestival divendres i dissabte com vam fer al quinzè aniversari. I després un nou hola, que qui vingui li doni un aire nou i que faci funcionar això. Per molts anys, espero.