Ampliar la biblioteca del carrer Fortuny i crear-ne de noves, aquests són els objectius de l'acabada de néixer Associació veïnal de Tarragona, presentada en societat el passat 30 de novembre a la seu d'Òmnium cultural del Tarragonès. Els veïns reclamen que s'ampliï la Biblioteca pública i que "aquesta sigui la central d'un teixit de biblioteques pels diferents barris i zones de la ciutat". Aquesta ampliació passaria perquè el consistori adquirís un edifici deshabitat situat al carrer Cervantes i també un solar abandonat –que conté ruïnes arqueològiques- que comunicar el carrer Unió amb Fortuny. Per aconseguir que l'Ajuntament cedeixi, els veïns estan muntant parades informatives per tal de recollir signatures.

Sobre això, el regidor de cultura de l'Ajuntament de Tarragona, Josep M. Prats, ha explicat a NacióTarragona que "el que no podem fer és ampliar la casa d'un altre". La Biblioteca de Tarragona és gestionada per la Generalitat però la titularitat és de l'Estat. Admet que aquest espai "és molt dinàmic i vital però que ha quedat petit" i que el raonament dels veïns comprensible  però assegura que les coses s'han de fer amb "lògica" i no ho seria comprar el garatge Segarra i un altre immoble, "quan no hi ha suficients recursos per a fer-ho i també perquè no sabem si ens cediran aquest espai".

Prats recorda que l'Ajuntament ha cedit un espai perquè la Generalitat construeixi la "Biblioteca central provincial de Tarragona", que si "Déu vol, serà a la Tabacalera" i serà gestionada pel Departament de Cultura. Ara mateix, però "estem pendents del pla director de la Tabacalera". En aquest sentit, el regidor destaca que un cop la biblioteca central s'hagi construït i per tant, el servei s'hagi desplaçat a la Tabacalera, "ha de ser el govern d'Espanya qui ha de cedir l'edifici del carrer Fortuny a l'Ajuntament", abans no es pot actuar.

  Pel que fa al Pla Director de la Tabacalera –que té un cost de 90.000 euros, finançat per la Generalitat- Prats ha explicat que ja està encarregat i que podria estar llest entre el 2017 i 2018. En aquest espai estarà dividit en diferents espais i comptarà amb grans serveis. La Biblioteca, el Museu Arqueològic, l'Arxiu de la ciutat, l'Arxiu de la Subdelegació del govern espanyol i un centre de creació artística, seran alguns dels inquilins. Ara bé, encara que s' hagi encarregat el Pla Director, Prats assegura que almenys ha de passar una generació -20 anys- perquè tot això fos una realitat, ja que "l'època de les obres faraòniques s'ha acabat, s'haurà de fer de manera gradual, a poc a poc".

Per altra banda, el regidor que s'encarrega de la cartera de cultura ha destacat que el Pla de lectura pública de Tarragona –alguns en diuen pla de biblioteques- "el tenim pràcticament llest i després de fer dos matisos el presentarem per a la seva aprovació". Aquest pla, a la llarga, té l'objectiu final que Tarragona tingui el reconeixement de Ciutat lectora.

El pla contempla que es creï el servei municipal de lectura pública i per tant, ha de tenir sobre la seva tutela totes les biblioteques que hi hagi a la ciutat, les quals ara mateix "tenen una situació anacrònica". Segons Prats, la biblioteca de Torreforta pertany a serveis socials, "és una cosa molt estranya i la posaríem al departament de cultura", i la de Sant Pere i Sant Pau, "que no és biblioteca, és un punt de lectura perquè no hi ha bibliotecari". A propòsit d'això, Prats lamenta que segons els Pla de Biblioteques de la Generalitat, a Tarragona n'hi tocarien 5 però "només tenim aquestes i és amb el que hem de treballar" i afegeix que n'hi havia pensada una a Campclar i una a Sant Salvador "però ara mateix és inviable econòmicament".

El regidor explica que la idea del pla de lectura és que la de Torreforta i la de Sant Pere i Sant Pau passin a mans de cultura i que es creï la figura de la coordinadora del servei municipal de bibiloteques, càrrec que ocuparà l'actual directora de la biblioteca de Torreforta.
 
La Biblioteca de Torreforta

Aquesta biblioteca ha quedat petita per les necessitats del barri i per tal de millorar aquesta situació, en un plenari es va aprovar, enguany, una moció per tal que aquest servei es traslladés a l'edifici del mercat municipal del barri, ja que compta amb espai. Segons Prats, ara estan esperant un informe dels serveis tècnics –d'arquitectura- "que ens digui com està la situació però les condicions urbanístiques i d'infraestructura són les que són i ara estan avaluant l'impacte i el cost que tindrà". El que queda clar, és que "ha quedat petita i que dinamitza tot el barri, fomenta integració, la dinamització cultural i educativa i hem de donar solució, si els tècnics diuen que no pot anar al mercat, hem de buscar una solució".

Biblioteca de la Part Alta

"Com que no tenim calés, tenim imaginació". Així d'optimista s'ha mostrat Prats que ha avançat que el consistori ha arribat a un acord amb l'Arquebisbat perquè la biblioteca del Seminari pugui passar a ser la biblioteca de la Part Alta. Aquest acord, "parlat i ben lligat", suposaria que l'equipament podria ser utilitzat pels veïns de la zona. En aquest cas, el consistori, a través d'algun pla ocupacional o alguna altra fórmula, hi posarien algú que obrís aquest espai a les tardes i alhora, seria el mateix ajuntament qui s'encarregaria d'adquirir el material necessari per a cobrir les necessitats dels tarragonins.
​