Preocupació entre dependents i cossos policials per petits furts al Parc Central

Segons sembla, aquesta podria haver estat la principal motivació del desplegament de fa dues setmanes | Diversitat d'opinions en relació a l'edat i l'origen de les persones que els cometen

Publicat el 06 de febrer de 2015 a les 18:00
Actualitzat el 12 de maig de 2023 a les 12:21

La planta baixa és la que rep més robatoris, a diferència de les altres dues. Foto: Josep M. Llauradó


A primera hora de la tarda, quan van arribar els primers cotxes patrulla de Mossos i Guàrdia Urbana al Parc Central, el passat dissabte 24 de gener, només alguns treballadors donaven alguna possible explicació al dispositiu als clients que s'ho miraven expectants. L'hermetisme mostrat per la policia va permetre l'expansió de múltiples rumors, un d'ells que es temia un robatori massiu. Això és a causa de la percepció per part d'alguns clients i dependents del centre comercial d'un cert increment de delictes menors per part de grups i persones reconegudes pels qui hi passen les vuit hores de jornada laboral.

Les percepcions, però, són personals i intransferibles. TarragonaDiari.cat ha pogut parlar amb una desena de botigues repartides per les tres plantes i les opinions són tan diverses com discordants. Des dels que diuen, com Moraima, d'un lloc de venda d'accessoris per a mòbils, o Laia, del supermercat, que els robatoris han disminuït d'anys ençà, passant pels que diuen que «tot està molt tranquil» com Jhajaira, d'un lloc de pastissets, i Margarita, que ven llaminadures i que assegura que «la inseguretat no és gaire destacable», o Nico i Agnès, de joguines, que creuen que els robatoris són un fet general, no d'ara mateix. A l'extrem, Soraima, també de joguines, que afirma que «hi ha hagut un increment i es nota sobretot els dissabtes».

A la banda dels més afectats, segons han coincidit, les botigues de roba. No s'atreveixen a valorar si han crescut els furts, però donat que estan habituats a la seva presència ja els tenen ben controlats ja que «tenen una manera de fer particular», segons Jennifer. Però com són? Aquí no es posen d'acord. Luis, Raquel, Maria Dolores i Lluïsa, de quatre botigues diferents, coincideixen en què «roba tothom», independentment de l'origen, i que «no és per la raça, és per la pobresa». Més contundents són Virginia, Jennifer i Jessica, de dues d'elles, que afirmen que si no tots són magrebins sí la gran majoria. Tot i que tampoc es posen d'acord en l'edat tipus dels delinqüents, sí que la majoria han detectat grups de joves que visiten la gran superfície els dissabtes i que aprofiten les aglomeracions per agafar objectes petits. «El problema està a la porta», afirma Raquel, que es troba alguns d'aquests joves a l'autobús cap als barris després d'haver-los vist de manera repetida acorralant altres nois més joves per prendre'ls alguns diners. Però no es pot generalitzar, el centre comercial ha estat des de la seva inauguració un espai de trobada i oci per als joves de Tarragona i l'entorn. Luis, de fet, tan sols té queixes per alguns nois que «entren a la botiga només per emprovar-se roba i fer-se fotos», tot i que és indicatiu que a diferència d'altres establiments la gran majoria de botigues de roba compten amb seguretat privada, ja sigui amb un agent o bé amb sistema de videovigilància. 

Carles Castillo, tinent d'alcalde de Seguretat Ciutadana i cap de la Guàrdia Urbana, ha confirmat al diari que tenen constància d'aquests fets delictius des de fa un any i que intenten treballar-hi, malgrat que les competències siguin dels Mossos d'Esquadra. Tant el cos autonòmic com el Parc Central no han volgut parlar del tema, tot i que fonts no oficials asseguren que «és cert que hi ha un problema». 

Polèmica no solventada pels fets del dispositiu policial conjunt recent

El regidor Castillo va acceptar que s'havien comès «alguns errors» el passat 24 de gener en el desplegament de Guàrdia Urbana i Mossos. Un d'aquests «errors» podria ser no haver informat el personal treballador del centre de què estava passant. Virginia creu que «es va notar més a fora que dins» i Raquel, com Lluïsa, diu que «ningú ens va dir res, jo estava amb el comandament de la persiana per si l'hagués de tancar en qualsevol moment». A ella gairebé no la deixen entrar a treballar, abans que un dels agents de seguretat privada la reconegués. Els cossos policials ara barregen les motivacions que van dur al dispositiu, que no va ser en cap cas per amenaça gihadista si no que l'alerta de la trobada d'alguns centenars de joves via xarxes socials va anar relacionada als fets que transcorren dins i fora del centre els dissabtes.
 

Segons algunes treballadores del centre, l'entrada és un dels punts negres. Foto: Josep M. Llauradó