Es tracta d'un arbre que ja té prop de 300 anys, segons indica David Aragonès, president de Renau Natura. Amb 22,68 metres d'alçada, ha esdevingut amb els anys un punt de referència per als que circulen per la carretera que dona accés a Peralta -un antic nucli de Renau- i també a Vilabella, el primer municipi de l'Alt Camp seguint la mateixa via. Aquest roure és, de fet, a pocs metres de l'entrada al nucli de Renau, un fet que provoca que sigui fàcilment accessible i alhora subjecte a podes per part de la brigada de carreteres de la Diputació de Tarragona. Per tal d'allargar-li la vida a aquest arbre i evitar possibles afectacions producte també de treballs en un camp agrícola limítrof, la nova ordenança fixa que cal avisar a l'Ajuntament cada cop que s'hi vulgui actuar, sota possible sanció en cas d'incompliment.
Elaborat per Santi Pérez, David Aragonès i Toni Bara, un catàleg recull fins a cinc arbres singulars. Inicialment, explica Aragonès, creien que n'inclourien un més, o tres, perquè són tres pins junts que podrien semblar tres branques, però es van adonar que pertanyia al terme municipal de Vilabella. De fet, segons informa Aragonès, en molts casos aquest tipus d'arbres han sobreviscut perquè feien la funció de partió.
No és la primera vegada que la normativa municipal es fixa en el patrimoni paisatgístic, ja que el Pla d'Ordenació Urbana de Renau ja en reconeix el valor i assenyala que arbres com el roure són elements a protegir. Ara, però, la protecció va associada a una normativa específica, basada en un decret de 1988 de declaració d'arbres d'interès comarcal i local.
Converses amb els propietaris
L'alcalde, Manel Jaume Sales, explica que quan es van començar a plantejar aquesta ordenança, que fixa sancions de fins a 3.000 euros en cas d'infraccions molt greus, alguns propietaris -tret del terreny on hi ha el roure, els dels altres quatre arbres són de finques particulars- "se sentien una mica incòmodes". Així, doncs, per tal de calmar-los, l'Ajuntament els va emplaçar a ser "corresponsables", és a dir, que calia que avisessin de qualsevol afectació al contorn però que si succeïa alguna plaga l'Ajuntament ho assumiria.
Cinc arbres catalogats
A banda del roure -el més antic de la comarca, segons asseguren des de l'entitat ecologista-, hi ha tres pins blancs i una alzina. Es tracta, en tots els casos, d'espècies "molt longeves", això sí, no arriben en cap cas als dos segles d'antiguitat. "Són arbres que promouen la biodiversitat" al seu entorn, explica David Aragonès, que assenyala que a prop de cadascun d'ells han nascut nombrosos "fills". També, cada tardor, alguns veïns recullen glans del roure mare "perquè no es perdi la genètica de l'arbre" i així plantar-ne arreu del terme.
En el cas de l'alzina, es troba en un mas abandonat, el Mas de N'incles, i per tant no té custòdia directa. D'altra banda, entre els pins, n'hi ha un que -des de dins del terme de Renau- fa de partió amb la Secuita. En l'últim segle, la comarca es va transformar agrícolament i els pins són l'espècie que més ràpid creix. Es tracta d'un patrimoni natural "de valor incalculable" que ara mateix es troba amenaçat per diverses casuístiques: incendis, podes, etc.
A més de preservar el seu estat de salut, els plans de futur són "dignificar l'entorn, senyalitzar i organitzar voluntariat per posar-los en valor". Mentre pressupostàriament no sigui possible, l'Ajuntament preveu com a infracció greu (fins a 1.500 euros de sanció) penjar propaganda als arbres, abocar residus a la zona de les arrels, fer inscripcions a la superfície, entre d'altres. Molt greu (fins a 3.000 euros de sanció) es considera talar, arrencar o mutilar l'arbre sense autorització municipal, colpejar-lo, entre d'altres.
Un poble que s'ha retrobat durant el confinament
De la mateixa manera que en molts altres pobles, els habitants de Renau "han tingut l'oportunitat de conèixer el que tenien al costat" durant els diferents confinaments de 2020 i 2021. L'associació ha fet una crida a "cuidar el que tenim, no només passejar, sinó no llençar papers ni arrencar les plantes". "Qui viu aquí ja és més sensible", assegura David Aragonès. A Renau no han tingut cap allau de turisme de proximitat, però sí que han crescut en el padró. L'alcalde destaca que algunes persones que tenien la casa però no estaven empadronats finalment han fet el pas. Concretament, el balanç ofert per l'Idescat destaca que Renau ha incrementat en cinc els seus habitants respecte a l'any anterior.
"Tenim uns espais de venda al públic i hi ha molta petició de compra", afegeix Sales, això sí, de moment sense construir. Amb el confinament municipal actual, els seus veïns tan sols poden travessar els límits del terme sota els preceptes de la declaració d'autorresponsabilitat, especialment pel que fa a anar a la feina, a escola o a comprar productes essencials. Diversos micropobles, de fet, protesten des de fa setmanes per l'"arbitrarietat" d'equiparar-los a municipis més grans i amb molts més serveis.
Un carrer del municipi de Renau. Foto: Josep M. Llauradó
