Un total de 727 famílies catalanes acullen 887 menors tutelats pel sistema de protecció a la infància, un recurs que ha augmentat un 30% des que el 2016 la Generalitat va impulsar una campanya per captar noves famílies, quan hi havia 559 famílies i 100 nens de 0 a 6 anys en espera, mentre que actualment esperen una família uns 72 de mitjana aquest any.

Ho han explicat en roda de premsa aquest dimarts la secretària d'Infància Adolescència i Joventut del Govern, Georgina Oliva, i la directora de l'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció (ICAA), Agnès Russiñol, que han afegit que preveuen fer aquesta campanya permanent perquè els nens que estan en espera "mereixen una nova oportunitat de viure en família".

Oliva ha subratllat la necessitat de promoure una cultura d'acolliment a Catalunya, en què la meitat de la població desconeix aquesta possibilitat, i promouran també altres formes com els mentors per a nens tutelats que siguin majors, després de comprovar els bons resultats al programa de mentoria que es va impulsar per a refugiats, i com les famílies col·laboradores.

La campanya està vinculada a un pla estratègic de promoció de l'acolliment familiar 2016-2019 "que ja ha donat els seus fruits" perquè ha baixat la llista d'espera per a aquest recurs en nens de 0 a 18 anys en un 11% fins al 2018, i els nens en acolliment es mantenen estables, amb una mitjana de 950 els darrers tres anys, mentre que uns 160 passen el cap de setmana amb una família col·laboradora.

El pla vol millorar el sistema d'acollida familiar, que vinculen amb el procés iniciat de repensar el sistema de tutela, i millorar el suport a les famílies, a les quals van augmentar els complements econòmics i van incloure discriminacions positives com les de la matrícula escolar, i que actualment treballen perquè tinguin ajudes de transport.

Un tercer eix del pla vol crear cultura de l'acolliment, per la qual cosa han organitzat la III edició de la Setmana de l'Acolliment, que durà a terme 46 activitats, com ara xerrades i actes informatius, exposicions, obres de teatre i cinema-fòrums per promoure i difondre aquesta mesura de protecció en una vintena de municipis, des de divendres passat fins dissabte vinent.

Són ajuntaments col·laboradors els de Barcelona, Cornellà de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Mataró, Sabadell (Barcelona), Girona, l'Escala, la Bisbal de l'Empordà, Palamós, Ripoll, Torroella de Montgrí (Girona), Tarragona, Amposta, Cambrils, Reus, Valls, Tortosa (Tarragona), Lleida i Tàrrega (Lleida).

Russiñol ha explicat que quan una família s'ofereix per ser acollidora, passa per una valoració prèvia -tan psicològica com que tingui recursos per sostenir l'acolliment-- i una formació, i després estudien amb quin nen poden aparellar-la: "Intentem que hi hagi un ajust de necessitats i motivacions".

Menors migrats

La Generalitat impulsa també un pla pilot per fomentar les famílies acollidores, col·laboradores i de mentoria de joves que han migrat sols (coneguts com a Menes), aplicant les mateixes mesures de protecció que en la resta per evitar discriminar-los, però amb aspectes "específics per la seva casuística", i actualment hi ha 24 menors en família extensa o aliena, davant dels 12 de principis d'aquest any.

El sistema té en compte el que el nen desitja, i ha observat que en el cas dels joves migrats, que la majoria sol tenir uns 16 i 17 anys, "molts d'aquests nois tenen bona relació amb la família d'origen", per la qual cosa necessiten el seu consentiment en el cas de buscar un recurs de família acollidora.