Si a finals del mes d'agost el cap de llista Raül Romeva era el més aclamat, aquest dijous, cloent la primera setmana de campanya, la visita d'Artur Mas a Tarragona ha deixat encara més alt el llistó per a la resta de candidatures. Junts pel Sí ha gairebé omplert la primera coca de la Rambla Nova en un acte evidentment electoral però centrat en la idea que els uneix: la independència. De fet, els únics crits que s'hi han sentit - més enllà d'un «guapo» que ha fet envermellir Mas - han estat els clàssics d'«independència».

Joan Reig ha estat qui ha conduït l'acte de principi a final i el Camp de Tarragona hi ha tingut un paper important. El primer a intervenir ha estat Jordi Sendra, el tarragoní més ben posicionat a la llista, al número 7, que ha demanat «demostrar que Tarragona no som l'aldea gala». L'ha seguit Ferran Civit, que ha fet una comparació també en clau tarragonina en relació a les possibilitats de pacte amb Espanya: «és com banyar-se al Francolí: no hi ha aigua». Per la seva banda, cloent el trio inicial, l'alcalde de Valls Albert Batet i número 4 per la demarcació, ha recriminat a María Dolores de Cospedal que hagués vingut a Tarragona aquest migdia sense portar els diners dels Jocs o de l'N-340. Fins i tot, s'ha atrevit amb un poema de Ventura Gassol per cloure el seu discurs.

Crítiques a Pablo Iglesias

Un tema recurrent ha estat la referència a Alejandro Lerroux, ja sigui per anomenar Alejandro Fernández i la seva actuació durant el debat de TV3 com per les paraules de Pablo Iglesias que diverses formacions han qualificat d'«etnicistes». Manuel Puerto, de Súmate, Montserrat Palau, Joan Reig, Marta Rovira o Germà Bel han repetit la idea de «som un sol poble, independentment de l'origen o dels cognoms»

A cinc mil adhesions pels 100.000

A banda de demanar el vot, Junts pel Sí té una campanya engegada per sumar adhesions al seu projecte i ja han arribat als 95.000 «candidats pel sí», a tan sols cinc mil de la fita que s'havien posat. Aquesta volen que sigui una mostra de la seva «pluralitat i transversalitat». Montserrat Palau, tarragonina però torrenca d'adopció i número 2 per Tarragona, ha posat com a exemples tarragonins el plat de Santa Tecla, l'Espineta amb caragolins, o el chartreuse, que compta amb l'essència de 130 herbes diferents.

Marta Rovira: «Se'ls han acabat els arguments»

La fins ara portaveu del grup parlamentari d'Esquerra Republicana Marta Rovira ha criticat de manera severa l'actitud dels partits contraris a la independència i de l'executiu espanyol. «Se'ls han acabat els arguments», ha dit, i com a mostra ha posat que «demanen a altres que ens diguin què hem de fer», en relació a les trobades amb Obama, Merkel o aquest dijous a Brussel·les. «Europa és pragmàtica», ha assegurat, i creu que experiències com les de la unificació d'Alemanya o la resposta del «no» de Grècia a l'austeritat demostren que Catalunya tindria cabuda dins la Unió Europea. Rovira també ha llençat un avís als que plantegen altres vies, de pacte amb Espanya, «poden passar vint o trenta anys mentrestant, i aquest mentrestant ens condemna a un Estat que ens gira l'esquena».

Artur Mas protagonitza un discurs solemne i Bel clou l'acte

El més esperat ha arribat a la part final ja de l'acte, malgrat que no ha estat l'últim a intervenir. L'encara President de la Generalitat ha deixat anar eslògans com «els ciutadans no som propietat de ningú», «no tingueu por» o «podem fer un gran país». Ha estat però un discurs solemne en què ha demanat també «retre un homenatge a les generacions que ens han permès arribar fins aquí».

A diferència d'altres formacions, el candidat per Tarragona no ha actuat de «teloner» sinó d'«estrella» i, de fet, les persones que s'han aixecat per veure Mas mentre pujava a l'escenari també ho han fet per Germà Bel. El cap de llista considera que «Junts pel Sí guanyarà aquestes eleccions perquè és la millor proposta per la demarcació». En aquest sentit, ha reclamat «un Port de Tarragona governat preeminentment per les autoritats de Tarragona i un Aeroport de Reus per les de Reus». Creu que el nou Estat català hauria d'estar «fet de baix a dalt» i ha destacat que «el 'No' s'administra des de Madrid i sense contemplacions». Finalment, ha clos el seu discurs assegurant que «vull que el meu fill estigui orgullós de son pare».