El nucli de les Peces, pertanyent al municipi d'Albinyana, va ser una entitat local menor entre els anys 1927 i 1939. Aquesta era una forma d'administració prevista a l'Estatut Municipal espanyol del 1924. Podien reclamar-la aquells nuclis d'edificacions que estaven separats i tenien «interessos col·lectius diferenciables dels generals del municipi».
La documentació dels dotze anys que les Peces va ser entitat local menor es va transferir el 2021 a l'Arxiu Comarcal del Baix Penedès. Fins aleshores s'havia conservat a la parròquia del Sagrat Cor de les Peces. Aquesta documentació ja està disponible ara al portal Arxius en Línia, la qual cosa permet aprofundir en com es van desenvolupar aquells anys.
Una reivindicació veïnal històrica
Com s'explica des de l'Arxiu Comarcal, les Peces va aconseguir ser una entitat local menor gràcies a una reivindicació veïnal històrica. El Tribunal Provincial Contenciós Administratiu li va concedir aquest reconeixement en una sentència dictada el 22 de desembre de 1926. Dos mesos després, el 20 de febrer de 1927, l'alcalde d'Albinyana, Bartolomé Casellas, va informar d'aquesta sentència a la Comissió Permanent.
El 9 d'abril es va constituir la Junta Parroquial d'aquesta entitat, amb Joan Navarro Coll com a president. Salvador Mañé Jané, Salvador Casellas Gustantí i Antoni Marlés Mañé van ser nomenats vocals, i Ramon Casellas Mañé i Joan Navarro Jané, vocals suplents. Després es va constituir la comissió municipal permanent, presidida per Joan Navarro Coll i amb Salvador Mañé i Salvador Casellas com a vocals.
Un municipi independent d'Albinyana
Però el gran objectiu de les Peces era constituir-se com a municipi independent d'Albinyana. Joan Navarro Coll ho va sol·licitar el 1933, però el màxim que va aconseguir va ser que se'ls reconegués com a submunicipi el 1935. L'arribada de la Guerra Civil l'any següent no va permetre continuar amb la reivindicació.
De fet, un cop acabada la guerra, i amb la derrota de la República, les Peces va perdre la condició d'entitat local menor. Entre els documents que s'han conservat de l'entitat destaquen dos padrons d'habitants del 1928 i el 1930. També diferents documents comptables i el reglament de la societat 'Fomento de Primera Enseñanza' del barri de les Peces, elaborat el 20 de febrer de 1926.
També s'ha conservat un únic llibre d'actes (1931-1934), però gràcies a Manuel Bofarull n'hi ha referències des del 1925 fins al 1939. Posteriorment, les Peces han estat objecte de dos treballs de recerca. Un de Manuel Bofarull titulat 'Notícies de les Peces' (1994), i un altre de Marc Casellas Sequera, titulat 'Les Peces, una voluntat de ser' (2018).
