En el context actual de sequera i manca de precipitacions -per tercer any consecutiu-, les elevades temperatures han incrementat, també, la freqüència i preocupació pels grans incendis forestals. Al Camp de Tarragona, el passat mes de juliol, fins a 44 municipis van activar el nivell 4 del Pla Alfa, per un perill molt alt, i es va restringir l'accés a espais naturals com la Serra del Montsant i les muntanyes de Tivissa-Vandellòs.
Aquests últims dies, alguns municipis de les comarques del Baix Camp i la Conca de Barberà i pràcticament tot el Priorat continuen encara en "alerta taronja" per un nivell alt de perill, segons el mapa de perill d'incendi forestal de Catalunya. Davant aquesta situació sorgeixen iniciatives diverses per frenar els grans incendis als boscos.
Sota el paraigua de la Diputació de Tarragona, diferents entitats treballen en el projecte "RUMIAR" per a la creació d'un mosaic agroforestal a les Muntanyes de Prades (onze zones estratègiques als municipis d'Alcover, Alforja, Capafonts, Cornudella, La Riba, Montblanc, Mont-ral i Vilaplana), amb l'objectiu de preservar el seu valor paisatgístic, fent-lo més resistent als incendis, i potenciar l'economia local a través de la silvopastura i els productes derivats de l'activitat.
Entre els participants es troba l'equip de Ramats de Foc, un projecte de la Fundació Pau Costa, que col·labora creant zones obertes de pastura perquè els ramaders hi puguin anar amb el seu ramat, amb el doble benefici d'ingesta d'aliment i protecció del patrimoni natural.
Com neix Ramats de Foc?
Ramats de Foc va començar l'any 2016 a Girona, com una prova pilot amb ramaders i ramaderes que ja estaven fent aquesta gestió forestal -el pasturatge "neteja" el sotabosc i redueix la massa combustible en cas d'incendi- per tal de visibilitzar aquesta feina, que actua com a tallafoc natural. "Es volia posar en connexió a tots els agents implicats en la gestió i prevenció dels incendis forestals", explica la tècnica Merlès Martínez, qui havia estat ramadera a Vacarisses fins l'any passat.
Després de la pandèmia de la Covid-19, Ramats de Foc es va començar a estendre per tot el territori català per donar a conèixer "una feina que ja s'estava fent, que és superimportant i que realment no s'estava valorant", afegeix Martínez davant el gran percentatge d'explotacions ramaderes que s'estan perdent i que necessiten suport i recursos, com ara l'accés a aigua en moments de sequera extrema o l'accés a zones per pasturar.
Els ramats que formen part de la iniciativa pasturen en zones estratègiques que defineixen els Bombers del Grup d'Actuacions Forestals (GRAF) de la Generalitat de Catalunya, els qui consideren que determinades superfícies de vegetació necessiten ser gestionades per reduir el potencial risc d'incendis, a més de facilitar la tasca d'extinció i resposta dels serveis d'emergències en cas de produir-se el foc, ja que aquest no s'expandirà amb tanta violència ni velocitat.
Al mateix temps, els ramats de cabres i ovelles no només són una eina de gestió forestal sostenible i beneficiosa per al medi ambient, a través de la ramaderia extensiva; també generen activitat econòmica de proximitat. La baula final en el projecte són els productes que es venen a botigues, carnisseries, restauradors, etc.
Engegar un projecte ramader
Un dels projectes ramaders adherits a Ramats de Foc és La Segalla, amb explotació ubicada a l'Albiol, que porten conjuntament l'Anna Boleda i el Pere Artigas. "Ell és agrònom i va intentar muntar un projecte similar a l'Empordà que no va sortir, jo venia d'un món més artístic i vaig acabar dedicant-me a la terra i l'artesania alimentària", recorda els inicis Boleda i apunta que els freqüents incendis que havien cremat els boscos d'aquesta zona del Baix Camp els van fer decidir-se.
Amb moltes hores i una gran inversió inicial van engegar La Segalla. Van començar amb poques cabres de raça "payoya" -avui en tenen 140-, que van anar a buscar al sud d'Andalusia perquè poguessin adaptar-se millor al clima mediterrani i perquè és una espècie molt rústica i alta que pot pasturar bé entre grans matolls. "Hem anat aprenent a base d'assaig i error", assegura Anna Boleda.
En un dia a la 'granja', pel matí, donen alimentació -gra i ferratge que compren a Salelles, perquè Tarragona no és zona de conreu de cereal- a les cabres i, a la tarda, pasturen durant unes quatre hores. Després d'alimentar-les, a més, les munyeixen i baixen la llet a la formatgeria que tenen a La Selva del Camp.
Pel fet de produir llet, la feina que fan l'Anna i el Pere, amb l'ajuda d'algunes persones col·laboradores al llarg de l'any, és molt esclava. La ramadera explica que "la gestació de les cabres dura uns cinc mesos, intenten que es reprodueixin per poder tenir cabrits abans de Nadal (introdueixen els mascles al maig-juny), després la lactació dura nou mesos i els dos últims és quan assequen el ramat, pasturen matí i tarda per no gastar tanta alimentació i intenten fer vacances".
Una aposta pel producte de proximitat
La dependència del ramat, en el seu cas, és total i la seva aposta per elaborar productes de proximitat (llet de cabra, formatge, iogurt i kèfir) pateix fortament la pujada actual dels preus i el context macroeconòmic dels últims anys. Com assenyala Merlès Martínez, "la competència de preus contra una gran indústria dificulta els petits projectes que intenten fer les coses el més sostenible possible".
La viabilitat i l'èxit són possibles, però no fàcils. "Jo sempre he sigut defensora del cicle tancat", continua la tècnica sobre la importància de donar valor als productes que elabores per la feina que hi ha al darrere: "no es pot comparar un ramat que està treballant de forma extensiva i està sortint a pasturar cada dia, per les hores de feina, desgast i de rendibilitat del mateix ramat que comporta; amb uns animals tancats en una granja que no surten", conclou Martínez.
És per això que considera que no tota la responsabilitat ha de recaure sobre el consumidor, però que "triar què consumeixes és una decisió política, els productors no poden fer la lluita tot sols". Des de Ramats de Foc, precisament, volen visibilitzar el procés d'elaboració, ensenyar a la ciutadania els orígens del formatge o del iogurt, per conscienciar que és clau decidir si els diners van a la indústria alimentària o a la producció local.
A La Segalla tenen la seva formatgeria pròpia des del 2017. La llet que recullen de les cabres a l'Albiol es baixa en dipòsit a La Selva, on elaboren els productes i els venen, a més de fer distribució a una formatgeria del Priorat, botigues especialitzades, cooperatives de consum i altres comandes a la zona i, fins i tot, de Barcelona. La competència al territori és mínima perquè hi ha poc bestiar i, sobretot, Boleda reivindica que "estan units per una causa comuna, que és la supervivència del projecte i mantenir l'entorn rural".
Dignificar i fer valdre el món rural
La xarxa de ramaders i ramaderes arreu de Catalunya liderats per l'equip tècnic de Ramats de Foc treballen ara amb un objectiu clar: aconseguir un acompanyament real per part del departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació amb un pagament per serveis. Es tractaria que "a totes les persones que estan fent aquesta feina se'ls pagui un preu just i de forma regular", descriu la tècnica.
Podria ser una realitat el 2025, fet que suposaria una gran millora respecte de l'ajut a la gestió forestal sostenible a què podien accedir fins ara, amb grans complicacions burocràtiques i la incertesa de no rebre'l cada any. Amb l'experiència a l'Albiol, Anna Boleda reclama que "en deu anys s'ha netejat moltíssim el bosc, però és difícil que t'ho valorin perquè la gent no ho veu".
En aquesta línia, Martínez reflexiona que "no pot ser que se sostinguin els projectes per l'amor que els tenim, ens fa ser habitants de segona perquè no podem tenir els mateixos drets que altres persones i hem de renunciar a coses personals per a ser ramaders". "És la nostra feina i ens agrada, però fa anys que lluitem perquè volem que estigui dignificada; es tracta de tenir vida pròpia més enllà del ramat", afegeixen des de La Segalla.
La burocràcia, el gran enemic
El principal obstacle dins el sector agrícola i ramader és la burocràcia, expressen ambdues entrevistades a aquest digital. Coincideixen que els tràmits administratius es converteixen en un 'laberint' de papers i, a cada pas, es troben un mur que els impedeix avançar. Això fa que molta gent es tiri enrere, gairebé abans de començar.
Al mateix temps, la majoria dels projectes s'inicien sense coixí i amb una inversió econòmica total, que esperen compensar amb les subvencions i el suport institucional que, molt sovint, triga a arribar i s'ha de "batallar" per no equivocar-se en cap punt i complir amb tots els requisits.
En aquest sentit, apunten que una possible causa de tot plegat és la desconnexió que hi ha a les grans ciutats vers el món rural. Un clar exemple és la transhumància, el pasturatge a peu per un territori determinat i que s'ha anat perdent amb la industrialització. Iniciatives com el ramat de 120 cabres que va travessar Manresa el passat mes de juliol -o l'entrada dels tractors de la Revolta Pagesa a Barcelona- ajuden la gent a copsar la problemàtica del sector primari i a interessar-se per la tasca que es duu a terme.
El pasturatge al Camp de Tarragona: un reducte en actiu
Entre els ramaders adherits al projecte de Ramats de Foc hi ha perfils molt diferents: algunes persones venen de família ramadera de tota la vida i continuen l'ofici, algunes s'han format amb estudis universitaris relacionats -enginyers agrícoles o forestals- i altres són de nova incorporació perquè persegueixen una inquetud personal.
Al Camp de Tarragona, només l'espai natural de les Muntanyes de Prades manté pastors en actiu i des de la iniciativa comptabilitzen una desena d'exemples. L'Eliseu Prieto, a Ulldemolins, té un ramat de 180 ovelles i 30 cabres, i regenta una carniserria amb la seva família després de molt anys de transhumància; el David Arenas pastura, des d'Alcover i per altres pobles propers, amb les seves 600 ovelles i 40 cabres; i a Siurana, el ramader Andreu Bartolomé manté una trentena d'ovelles en un petit ramat oví alhora que es dedica a la restauració.
La majoria de les explotacions es distribueixen pel Baix Camp: prop de mil ovelles de diferents races sumen les explotacions ramaderes del Jordi Masip, a Botarell, l'Armand Flaujat, a Arbolí, i l'Isidro Martorell, a Prades; i mig miler de cabres pasturen entre Capafonts, amb el ramader Sergi Serra, Vilaplana, amb Isaac Muntas, Alforja, amb Daniel Giraldo, i l'Albiol amb Arnau Recasens (i La Segalla). Molts d'ells s'impliquen, a més, en associacions per preservar i contribuir al territori.