L’alcalde de Calafell, Ramon Ferré, ha explicat, en una entrevista, que el govern sorgit de les eleccions va per feina i amb la directa posada. “Els 100 primers dies els complirem havent activat tres projectes importantíssims per al municipi”, diu Ferré.

Realment existeix allò dels 100 dies? Serveix per a alguna cosa?

No està escrit enlloc, però ha esdevingut una “institució” en la pràctica. I és important, perquè aquest període deixa clar quines són les intencions i la línia d’un govern. Potser no tant en el nostre cas, que abordem un tercer mandat consecutiu i tenim una part de continuïtat, tot i que també. El que demostrarà és que anem per feina des del primer minut, impulsant un seguit de grans projectes que significaran una gran transformació per a Calafell.

De quins projectes està parlant?

Durant la campanya, un mitjà de comunicació em va demanar que digués tres coses que pensava fer en aquests 100 primers dies. Vaig respondre que signar les llicències d’obres de tres grans projectes. Un, la creació d’una residència per a persones grans a la Masia de la Sínia. Un altre, la construcció de 110 pisos de lloguer assequible entre el Poble i l Platja. I finalment, la renovació integral de gran part dels carrers del barri de Segur Platja.

I així serà?

Són projectes de molta complexitat tècnica i estem tancant diversos serrells. Estic segur que complirem el termini que ens hem posat. Però no passarà res si signo el dia que fa 110 o 120. Són obres tan importants, però tant, que no vindria pas d’una setmana. Ni d’un mes. Puc afegir una cosa?

Digui.

Signar la llicència d’obres no té el glamur de tallar la cinta inaugural, per descomptat. I en els casos que estem parlant, no veurem obres acabades abans d’un parell d’anys. Però és un document clau. Tota la tasca prèvia que hi ha al darrere de qualsevol projecte, sovint enorme i molt llarga, cristal·litza un dia en un document que fa de tret de sortida a les obres.

Perquè és important la creació d’una residència per a les persones grans?

Perquè és una demanda històrica al municipi, que mai no s’ha pogut satisfer. També per a aconseguir que qui necessiti aquest servei no hagi de marxar del seu poble, ni del seu entorn familiar, per a tenir-lo. Tinguem present a més que serà una inversió altíssima, de 13 milions d’euros, que es farà en dues fases. Per a la primera, s’han aconseguit 5 milions d’euros dels fons europeus Next Generation.

I els pisos de lloguer assequible?

 També és un fet històric, ja que fa 40 anys de l’última promoció de protecció oficial al municipi. Però especialment perquè dona resposta a una de les principals reivindicacions socials i ciutadanes. L’increment de població dels darrers anys, accelerat quan va declarar-se la pandèmia, ha copat l’oferta de lloguer i n’ha disparat el preu. I hi ha moltes persones i famílies, fins i tot amb ingressos raonables, que no poden accedir a un habitatge digne perquè no se’l poden permetre. Això ha de canviar. I aquesta és exactament la tipologia de residents que hi haurà, no cap altra.

 Tanmateix, al municipi hi ha molts habitatges buits que podrien aprofitar-se...

I és així. El problema és que ha estat impossible mobilitzar aquests habitatges. Les negociacions que els municipis teníem amb els bancs ens les va treure de les mans la Generalitat, que, després, ha tingut un fracàs evident. No hi hagut prou pressió política perquè els bancs cedissin els pisos, ni tampoc voluntat dels mateixos bancs. Al final, no ens ha quedat altra que espavilar-nos pel nostre compte.

I el projecte de Segur Platja?

Hi ha una dada que ho diu tot. En aquest barri hi viu el 25% de la població del municipi, i això ho sap poca gent. Les obres que hi farem renovaran del tot 25.000 metres quadrats de carrers. És una xifra enorme, malgrat la seva “taca” en el mapa del terme municipal sembli petita. Ara, quedaran resolts els problemes urbanístics, de serveis, d’inundabilitat o de circulació, de la quarta part del veïnat del municipi. I serà una altra inversió de les més importants de la història, amb 10,5 milions d’euros. I també un referent de l’urbanisme del futur, que altres ajuntaments i molts arquitectes, fins i tot universitats, vindran a veure per a agafar idees.

Aquestes tres iniciatives impliquen obres de gran abast, però no són molt ciment i totxo? Ho veu així o no?

No. La residència per a persones grans i els habitatges de lloguer assequible són polítiques socials de primera línia. Fins i tot diria que la renovació de Segur Platja també, perquè milers de veïns veuran millorar l’entorn on viuen, que és un dels sectors del nucli de Segur més antics i que han quedat més obsolets.

Quan parla en aquests termes no tem rebre alguna crítica en el sentit de greuges comparatius?

 No és que ho temi, és que em passa. Estem fent un projecte, amb fons Next Generation, per combatre la pobresa energètica als barris de cases barates. I algú, a les xarxes socials, perquè això acostuma a passar-hi, em deia no fa gaire que també volia plaques solars a casa seva, pagades per Europa o pels contribuents.

 Això no ve a ratificar la seva fama d’alcalde contundent i “combatiu”?

Qui em conegui mínimament, ja sabrà que m’agrada parlar clar. Tant, com raonar perquè dic “no” quan ho he de dir. Per cert, res en contra de qui tingui piscina (riu). En aquella controvèrsia, només era una forma de deixar clar què és prioritari a l’hora d’assignar els diners públics i fer polítiques socials. Crec que se’n diu ser progressista, o d’esquerres.

Amb alguna disgressió sobre la seva forma de veure les coses, hem estat parlant fins ara de projectes a llarg termini. Hi ha coses que podem veure ara o en els propers dies?

L’altre dia, a uns ciutadans, a les xarxes socials, els vaig contestar que m’hauria de comprar una vareta màgica per complir en quinze dies coses que poden significar un any o més de feina. Bromes a banda... Tothom m’ha sentit dir moltes vegades que l’Administració és desesperadament lenta. Que des que prens una decisió fins que comencen unes obres, que comencin no que acabin, poden passar dos anys. Estic d’acord amb tota normativa que ens obligui a treballar amb rigor, però hi ha coses que no saps per on agafar.

No ha contestat exactament la pregunta...

 Disculpes. M’ha sortit explicar que si no anem més ràpid no és precisament per falta de ganes. Perquè si algú coneix un alcalde que no vulgui fer coses, acabar-les i obrir-les, que m’ho digui, que jo no en sé de cap. Tornant al tema... A l’Ajuntament ja s’ha pogut veure algun canvi organitzatiu en relació al passat mandat. I algunes millores en els serveis municipals, ni que siguin hereves de la feina feta abans de les eleccions.

Pot precisar una mica?

 Per exemple, hem simplificat l’organigrama municipal, passant de cinc àrees a quatre. Amb aquest canvi, es busca una major eficiència i coordinació entre carteres de continguts contigus. El principal exemple és la fusió de les anteriors àrees de Territori i Ecologia Urbana en una de nova d’Estratègia Urbana. També s’ha afinat l’assignació d’algunes competències a les àrees. Per exemple, és més lògic que Salut pertanyi a una àrea de Drets Socials que a una de Territori.

I quines millores hi ha hagut en els serveis?

 M’agradaria posar dos exemples, que il·lustren tant una gran inversió com una mesura senzilla i fins i tot barata, però molt significativa. D’una banda, estem començant a incorporar els nous vehicles del servei municipal de recollida de residus, després de guanyar les impugnacions que s’havien presentat a la seva adjudicació. De l’altra, l’ús a les platges de banderes d’avisos de perill, pensades per a persones daltòniques: uns pocs euros que fan una platja més segura, però sobretot més inclusiva.

Aquest agost, a més, el Servei d’Atenció al Ciutadà ha eliminat la cita prèvia. Era l’únic “rastre” que ens quedava a l’Ajuntament de l’època de la pandèmia. Per tant, ja ho tenim tot normalitzat.