Assumeix "contradiccions" a canvi de poder governar i demana als altres partits que també se'n facin corresponsables. Sans, vallenca i tarragonina, castellera i periodista, sap molt bé qui és la seva principal rival política el 14 de febrer a Tarragona: Rosa Maria Ibarra (PSC).
- Primer de tot, fem valoració de la campanya. Com ha estat la seva primera campanya com a candidata?
- Crec que està sent una campanya molt atípica per a tothom, per tant, no crec que la meva valoració sigui comparable amb la de cap altra. Coses bones de la campanya? El toc de queda. És una de les coses que valoro positivament perquè més enllà dels debats televisius que són en hores... Més o menys cada dia he pogut veure els meus fills, posar-los al llit i fer un petó de bona nit. Això sí que em demostra que la política està dissenyada i pensada en una lògica absolutament masculinitzada que obvia totalment les cures. L'estic vivint amb molta intensitat perquè, clar, quan arribo a casa he de pensar en les instruccions que ens mana el rei Carnestoltes: que si hem de pintar la cara, que si mitjons, que si pijama, que si pentinat divertit, per tant, bé, com totes les persones que han de fer-se càrrec de nens i de nenes o de persones dependents.
- Què li va semblar el debat de TV3?
- No s'acaba d'entendre que la televisió pública d'aquest país no pugui fer un debat utilitzant un plató, tots els recursos de què disposen, perquè els candidats en aquest cas de Tarragona, Lleida i Girona puguin explicar les seves propostes polítiques. El format, malgrat els esforços tècnics de tothom, no es prestava ni a la interacció ni al debat. Va ser tot molt estrany. També diré, i faig autocrítica que tant el debat de TVE com al de TV3 no són debats. Al final anem allà, exposem cadascú les nostres propostes, no hi ha interacció. El format de TV3 tampoc s'hi prestava.
- No es veien entre vostès?
- No, vèiem la pantalla, a través d'una televisió que teníem allà, però el que jo veia era dos segons més tard del que estava escoltant. Mentre portava uns auriculars inhalàmbrics, que em van haver de deixar perquè jo no en tinc, sentia sorolls d'un altre candidat. Per tant, una mica estrany tot plegat. Segurament un debat a 9 tampoc no es presta a la interacció.
- Al debat va dir que ERC volia passar pàgina de la corrupció. Què vol dir, això? Ignorar la que hi ha hagut per part de l'espai de l'antiga Convergència?
- No es pot ignorar tot el que ha passat els últims 30 anys i per això volem un canvi en la presidència de la Generalitat. Per això el que demanem és que la gent ens faci confiança per tenir per primera vegada una presidència d'Esquerra Republicana. Jo crec que governar, i ho hem dit moltes vegades, implica assumir contradiccions i posar a la balança la realitat amb la que et trobes, que no és mai la que tu voldries, i tan de bo poguéssim pactar amb partits totalment independentistes, totalment d'esquerres i totalment nets de corrupció.
Però aquest no és l'escenari que tenim sobre la taula i, per tant, assumint aquestes contradiccions, tenim clar que si volem avançar cap a la República catalana hem de tendir cap aquí. Que l'alternativa a l'altra banda tampoc no s'escapa d'aquests fets i nosaltres responem per nosaltres mateixos, per tant, 90 anys d'història sense casos de corrupció i amb un sistema ètic i un sistema de compliance que ens fa sentir orgull i que quan hi ha la més mínima ombra que hi ha qualsevol actitud que no encaixa en els valors republicans som molt autocrítics i autoexigents.
- Demanen un govern fort liderat per a ERC. Això seria possible amb un suport extern o amb un pacte?
- Parlar d'això abans del 14 de febrer és com especular, és com quan fas la porra del partit de futbol. Jo crec que hem de ser honestos en dir on són les nostres línies vermelles de pacte, que és el 155, la repressió, la judicialització, seguir amb aquesta monarquia corrupta, d'apostar per aquest règim del 78. A l'altra banda hi tenim partits que hi compartim algunes coses, en d'altres discrepem, però sí que entenem que compartim els grans consensos de país, que són l'amnistia i l'autodeterminació.
Jo sé que és difícil fer aquest pas endavant, des d'Esquerra Republicana creiem que hem d'assumir aquestes contradiccions i animem a la resta de forces polítiques que no facin vetos creuats, que se sumin, perquè estem en un moment de cruïlla de país tant des del punt de vista nacional com des del punt de vista social.
Raquel Sans, cap de llista d'ERC per Tarragona el 14-F, a la Quinta de Sant Rafael. Foto: Josep M. Llauradó
- No és traslladable un govern com el de Madrid, amb un PSC al govern i un suport extern d'ERC o una ERC al govern i un suport extern del PSC?
- No. Per activa i per passiva, no.
- Però per què no és possible si ja succeeix al Congrés o en diferents ajuntaments?
- Perquè són dinàmiques i lògiques totalment diferents. Per exemple, el cas de Sant Cugat, que és un dels casos que surt habitualment, ha servit per tenir una companya d'Esquerra Republicana, la Mireia Ingla, que està a l'alcaldia amb el suport del PSC i de la CUP i hi és per acabar amb més de 20 anys de govern de Convergència i Unió tacat també per l'ombra de la corrupció. És una lògica totalment municipalista.
El govern de l'Estat és una dinàmica totalment diferent, és que l'alternativa quina era? L'alternativa hagués estat millor per als interessos de la ciutadania de Catalunya? Honestament, la resposta per nosaltres és que no, assumint aquestes contradiccions i aquest desgast. Quan fas aquestes passes endavant i prens aquestes decisions saps que hi ha qui critica i a qui no li agradarà. Per a nosaltres, l'alternativa de "quant pitjor, millor", no és raonable.
- Pere Aragonès va posar com a exemple el pacte de Tarragona. A Tarragona no hi ha precisament un govern fort. Amenaça de moció de censura, suport feble de la CUP...
- El que posem com a exemple és l'aliança entre aquestes quatre forces, amb diferents graduacions, cadascú des de la lògica que defensa, i ens agradaria molt més que la CUP i Junts per Catalunya estessin dins del govern. Ens agradaria una aliança com la de Tarragona, però el màxim de ferma i forta possible. Tenim l'experiència d'un govern que encara està en funcions, dèbil, que no té majories, que sua cada decisió perquè ha d'anar a negociar cadascun dels detalls. Volem un govern fort perquè vindran temps complicats i s'han de prendre decisions que també ens agradaria que tinguessin el màxim consens possible.
- Per què a ERC li va sempre tan malament la campanya? Semblava que havia de ser el partit més votat, i les enquestes no diuen això. És una confabulació de tots els enquestadors?
- Jo crec que aquesta campanya està sent molt diferent de campanyes anteriors. Posem l'exemple de l'any 2017, que segurament és el referent que tenim més clar, que allà vam començar la campanya amb unes enquestes molt favorables i la vam acabar sent la tercera força. Les enquestes ens diuen una cosa clara: l'única formació independentista que està en disposició de guanyar al PSC és Esquerra Republicana perquè també tenim una bossa d'electors que són indecisos i que dubten entre diverses opcions. Dubten entre ERC i JxCat, entre ERC i la CUP, entre ERC i Comuns o fins i tot entre ERC i el PSC. Esperem que majoritàriament es decantin per Esquerra Republicana i per això ens estem fent un fart d'explicar el nostre projecte polític.
- Aquest cap de setmana hi ha hagut incidents en protestes antifeixistes a Valls i a Tarragona. Com seria una conselleria d'interior comandada per ERC?
- S'ha de fer moltíssima feina a la conselleria d'Interior. Sovint es posen com a exemple aquestes causes que s'inicien des del Govern de la Generalitat amb moltes persones que protesten en la lluita antifeixista i hem de dir que no és una decisió política, és una decisió que depèn de la llei del funcionariat, més administrativa que no pas política, però sí que creiem des d'Esquerra Republicana que cal canviar aquesta llei perquè no pot ser que es protegeixi els feixistes i en aquest cas doncs tenim l'exemple de la consellera Paula Varas. Que s'acabi retenint i identificant una consellera és l'exemple, perquè hi ha tants i tants antifeixistes que entenem que s'han de poder manifestar, que han de poder protestar perquè el feixisme l'hem de combatre a tot arreu, l'hem de combatre als carrers i també des de les institucions.
[noticia]40223[/noticia]
- I aquest canvi de llei també aniria en el sentit de retirar les acusacions contra independentistes des de l'1-O?
- Cal revisar aquesta llei que fa que hi hagi aquestes causes obertes, que entenem que no tenen cap mena de sentit. Està bé que es defensi els cossos funcionarials, però no a qualsevol preu ni en detriment de la llibertat de les persones. El tema de la repressió, creiem que l'única solució és la llei d'amnistia, és a dir, tenim 3.000 persones represaliades i aquestes últimes setmanes hem tingut l'exemple de 5 anys i 11 mesos de presó per la Laura, pel Joan, també tenim la sentència del David, per tant necessitem que no sigui possible en aquest Estat que hi hagi persones que per estar en una manifestació puguin demanar-se-li penes de fins a 6 anys de presó.
- Com afrontaria un govern liderat per ERC la qüestió dels desnonaments?
- Nosaltres hem impulsat la llei per evitar precisament els desnonaments de les famílies més vulnerables. De fet, ahir el meu company diputat José Rodríguez, que està pràcticament a primera fila a qualsevol dels desnonaments que es fan a Barcelona també va ser identificat per la policia. No té res a veure una ocupació que s'emmarca en un àmbit delinqüencial, que són molt i molt minoritàries, amb les ocupacions majoritàries que es fan per temes de necessitat.
- Per què costa tant invertir al Camp de Tarragona?
- Costa invertir perquè hi ha pocs recursos per invertir. I aquí sí que m'agradaria respondre a les acusacions que en campanya he sentit reiteradament per part del PSC, que es fa una comparativa entre les inversions de l'any 2010, es parla de 152 milions, i les d'aquest 2020, que em sembla que són 48 si no m'equivoco. Al 2010 es van fer a costa de l'endeutament dels comptes de la Generalitat, vam arribar als 9 mil milions d'euros d'endeutament. Perquè la gent ens entengui, és com l'any que et compres una casa i demanes una hipoteca. Ho fas un any, però no cada any et pots comprar una casa.
Després, em sap greu que s'obviï la llei d'estabilitat pressupostària de l'any 2012, la famosa llei Montoro, que fa que el Govern de la Generalitat no tingui capacitat d'endeutament. Al 2010 s'invertia més a Tarragona i s'invertia més a tota Catalunya. Les inversions territorialitzades suposaven un 4,5% del total, al 2020 és cert que s'inverteix menys però suposen un 4,9% del total.
- La diferència en el percentatge tampoc no és gaire important.
- El que no podem dir és que al 2010 s'invertia més aquí perquè no és veritat. S'invertia més a tot arreu, això sí que és veritat, però s'invertia perquè es podia invertir a costa de l'endeutament, això no es pot fer.
- El seu projecte estrella és el de l'hidrogen verd. Vengui-me'l.
- Al 2050, els acords de París de la Unió Europea ens diuen que les indústries tal com estan pensades i dissenyades ara mateix no tenen viabilitat, hem de tendir a la neutralitat climàtica, per tant necessitem que les indústries es descarbonitzin, es replantegin i apostin per altres formes d'energia. Una d'elles és l'hidrogen verd i aquí hi ha sobre la taula una proposta important, n'hi ha en d'altres punts de l'Estat, però aquí la Universitat Rovira i Virgili ha liderat aquesta proposta.
Bàsicament el que diem és que amb l'arribada d'aquests fons Next Generation que distribueix la Unió Europea hi ha la possibilitat de fer aquesta reconversió de la indústria perquè és que si no fem aquesta reconversió de la indústria ens trobarem que aniran passant els anys, que les indústries deixaran de tenir sentit ni esperança de vida i si no es fa ara anirem perdent llocs de treball. Les inversions d'aquest tipus d'indústries no es decideixen d'avui per demà, es decideixen en decennis.
- L'Espluga de Francolí l'ha rebutjat.
- Necessitem un pacte nacional per les renovables. És cert que la Generalitat va aprovar un decret-llei que permet la instal·lació de determinats parcs eòlics en diversos municipis. També és cert que el Departament d'Agricultura pel que fa a les fotovoltaiques s'ha fixat uns criteris pels quals s'avalua en quin tipus de sòl agrícola es poden ubicar. La realitat que ens estem trobant és que hi ha comercials que representen les grans empreses de sempre que estan aprofitant aquesta situació d'impàs per anar a veure diferents pagesos, gent que té terres, que ha decidit abandonar el camp perquè no és viable seguir-s'hi dedicant i estan fent ofertes que econòmicament són molt atractives. Demanem que s'aposti per les energies renovables, que tenim clar que són el futur, que són necessàries i que cal assumir-ne costos, però no sempre els mateixos i també no sempre les mateixes empreses.
- Es veu com a consellera d'Igualtat o responsable d'alguna àrea del nou Govern?
- No.
- Rotundament no.
- No, no m'hi veig ni tinc cap mena d'interès en això. Jo tinc ganes de seguir aprenent al Parlament, ara que començo a entendre com funciona tinc ganes de poder seguir fent feina. Ara que sé com funciona, penso en totes les lleis que podem impulsar i tots els projectes polítics que es poden dur a terme al Parlament de Catalunya i per tant seguir treballant en aquesta línia.
[plantillaeleccions]
